Fig. 1: |
Treballarem els coeficients de fregament, i per fer-ho, només
cal una mica d’imaginació, unes superfícies amb diferent
rugositat, uns dinamòmetres i analitzar els resultats obtinguts.
Podem mesurar la força necessària per moure diferents masses sobre
una superfície rugosa, amb un dinamòmetre d’1 N de sensibilitat.
Després, en podem calcular els coeficients de fregament estàtics
i dinàmics, segons si les forces són d’iniciació
del moviment o de manteniment del moviment. Finalment, es pot comprovar que
els coeficients de fregament entre diferents superfícies es mantenen
sempre iguals i, per tant, no depenen del pes de l’objecte, ni de com
es col·loca aquest objecte (àrea de contacte).
4t d'ESO o 1r de batxillerat per a l’anàlisi i reflexió de les dades obtingudes i el grau de coneixement de física, però extensible a 2n d’ESO si el que es vol és la comprensió de la força de fregament com una força que sorgeix entre superfícies i que és contrària al moviment.
Dues sessions pràctiques al laboratori.
Fig. 2: |
Cal disposar de dos o tres superfícies amb diferent rugositat, diferents totxos o maons (diferent massa) i dinamòmetre tal com es pot observar en la figura 2.
Alguns exemples:
Proposar als alumnes que, en grups de treball, pensin en el tipus de mesures que es poden fer per comprovar els coeficients de fregament i poder respondre a les preguntes formulades.
Cal realitzar-les amb les diferents superfícies i totxos, anàlisi de la taula de resultats, elaboració de gràfiques, resolució de qüestions i redacció de conclusions. Treball en parelles o grups (30 minuts per la presa de mesures).
Sobre la relació entre pes ( en general millor introduir la reacció normal a la superfície) amb la força de fregament però no amb el coeficient de fregament de les superfícies.
Autora d'aquesta pągina: Anna Recasens, professora de Física i Química a l’institut Montsoriu d'Arbúcies
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons