Classe teòrica, classe de problemes, de tant en tant
classe al laboratori...Ara cinemàtica, ara dinàmica, ara...
Innovem, canviem, millorem...?
Actualment, la motivació del professorat que any rere any repeteix els
mateixos continguts amb la mateixa metodologia i el poc interès dels
alumnes pels continguts d’aquests programes, que encara presenten una
orientació que no ha canviat des de fa molts anys, comporten una dificultat
afegida en l’ensenyament de la física.
Aquí es presenta una experiència que pretén aportar una
imatge diferent d’aquesta matèria. Una imatge d’una matèria
dinàmica en coneixements. Una matèria des de la qual es poden
treballar conceptes avançats que permeten donar resposta a temes que
inquieten el nostre alumnat, la nostra societat. Una manera de veure la física
que ha de permetre al professorat augmentar la pròpia motivació
i la de l'alumnat.
Aquesta
experiència docent es porta a terme en la matèria de Física
al 2n curs de batxillerat, i consisteix en l’aprofitament del llibre de
L’univers en una closca de nou de Stephen Hawking (http://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_Hawking),
mitjançant una lectura comentada.
Aquesta experiència s’ha realitzat durant els
darrers quatre cursos acadèmics.
La lectura d’aquest llibre permet als alumnes poder opinar, assenyadament,
sobre temes d’actualitat relacionats amb la física i la ciència
en general; adquirir una visió de la física dinàmica, canviant
i sotmesa a revisió contínua en el decurs de la història;
comprendre la metodologia científica per usar-la amb propietat en els
àmbits especialitzats i poder-la explicar en el llenguatge quotidià;
valorar críticament la importància de la física en l’avenç
progressiu del coneixement del món, valorar críticament la contribució
de la ciència i de la tècnica al progrés i benestar de
la humanitat; conscienciar dels perills que comporta un mal ús dels avenços
científics i tècnics, apreciar el caràcter objectiu i antidogmàtic
de la ciència i de la necessitat fer-ne una revisió contínua
com a element intrínsec d’aquest camp de coneixement.
L’avaluació de l’aprenentatge es realitza mitjançant preguntes a classe i un control final.
D'altra banda, l’avaluació de l’activitat es fa mitjançant un qüestionari a l’alumnat. Els resultats del qüestionari han estat els següents:
Podem
observar, doncs, que tant el professorat com de l’alumnatat ha valorat
l'experiència molt positivament. Cal remarcar els alts percentatges de
comprensió del món en què vivim i de preguntes que a vegades
els alumnes s’havien formulat, i de la utilitat de l’experiència.
Tot i els grans avantatges que reporta la lectura d’aquest llibre, al
principi pot semblar que la complexitat, l’obligatorietat de lectura i
“el que hem deixat de fer” poden ser inconvenients difícils
de salvar.
Respecte a la dificultat dels conceptes que s'empren en el llibre, aquests s’han
intentat explicar sobre la base del coneixement previ de l’alumne i s’ha
prioritzat, sempre, la comprensió global respecte a aspectes molt particulars
i l’interès que han mostrat en qüestions determinades.
Per tal de pal·liar aquest problema, s’ha emprat una metodologia
de lectura prèvia de cada capítol per part dels alumnes, seguida
d’una breu explicació dels conceptes que es consideren més
complexes per a l’alumnat, a l'hora que s'obre un debat sobre els aspectes
més actuals o més entroncats amb els continguts del currículum
de la matèria. Finalment per tal de valorar l’aprenentatge es realitza
un control del llibre a partir dels conceptes que s'han treballat a la classe.
Com a contrapartida a les dificultats, els guanys quant a comprensió
científica de fons i comprensió de la realitat física actual
han estat molt grans. Els alumnes han vist la física des d’un punt
de vista molt més ampli que el d'aprendre a resoldre problemes. Han vist
com es poden explicar qüestions quotidianes mitjançant teories científiques
actuals, han palpat el desenvolupament del pensament científic al llarg
de la història i han indagat en el mètode científic des
d’una òptica diferent.
Per evitar el segon problema, l'obligatorietat i la poca motivació, l’activitat
lectora és opcional, de la qual s'exposen els avantatges que pot suposar
com a recompensa per l’alumnat en la nota final de batxillerat (aprovar
per departament un % addicional, que no pugui representar una disminució
de la nota) i en la seva formació. Els alumnes no es neguen a formar
part de l’experiència amb aquests arguments. Tothom, s’hi
apuntat voluntàriament (fins i tot en casos en que a priori,
el professor, podria esperar tenir problemes). El primer dia de classe s’ha
de tenir força convicció en un mateix! S’ha de saber transmetre
com n'és, de profitós, l’experiència. Tot i això,
si algun alumne no hi vol participar, durant les sessions corresponents el podem
apartar (si l’aula ho permet) perquè faci problemes. Si el nombre
d’alumnes que no hi volen participar és massa elevat cal plantejar-nos
la possibilitat de no fer l'experiència.
Respecte a la utilitat del temps, ni els mateixos alumnes no la consideren com
una pèrdua de temps, ni des del punt de vista del professorat ha suposat
una mancança quant a continguts. Es pot realitzar l’activitat durant
les hores “dolentes” (per exemple, l'última del matí)
o durant les setmanes que els alumnes tenen molts exàmens. És
important que no es perdi el fil de la lectura, però alhora que no entorpeixi
excessivament la seqüenciació del temari. Es pot adequar molt als
hàbits del professorat (si fem una classe teòrica i una de problemes,
la tercera pot ser de lectura). Això permet aconseguir més interès
per part de l’alumnat: s’ha de viure com un canvi positiu en la
rutina diària.
A continuació es presenta, en forma de tres blocs: inicial, continu i final, una possible seqüenciació, que inclou com una a mena de programació els objectius de cada sessió i les eines o mitjans que ha emprat el professorat.
Primera sessió. Primer dia de classe del curs.
Objectiu
A) Conscienciar a l’alumnat de la utilitat de la lectura.
Eines:
7 sessions. Es recomana fer-les durant el 1r trimestre i al principi del 2n.
Objectius
A) Fer palesa l’existència d’una física realment moderna i actual. Introduir conceptes de física actual.
B) Fer referència, quan és possible, a les limitacions de la física clàssica i la manera com actualment se superen aquestes limitacions.
C) Atendre a l’evolució històrica dels esquemes conceptuals, incorporar-hi informació i reflexió sobre l’evolució històrica dels conceptes i de les actituds predominants en l’àmbit de la física
D) Repassar o ampliar conceptes sobre el temari de física de batxillerat (per exemple, l'efecte Doppler)
E) Debatre sobre supòsits que apareixen en pel·lícules... o sobre temàtiques que solen inquietar al ésser humà (viatges en el temps, origen de l’univers...)
F) Despertar en l’alumnat l’esperit d’indagació, de reflexió i d’argumentació respecte a qüestions quotidianes.Eines
- Lectura, a casa, de cada capítol.
- Preguntes del professor a classe sobre el capítol que han llegit (és bo disposar d’un esquema o guió previ). Es pren nota de les respostes en forma de positius si la resposta és coherent i denota la lectura del capítol.
- Motivar les preguntes dels mateixos alumnes per tal d’encetar debats. Sol ésser útil rellegir paràgrafs a classe.
Darrera sessió. Segons la nostra experiència, creiem que és bo que es faci l’últim dia abans de les vacances de Nadal (al desembre se solen fer poques classes “normals” i després de Nadal la urgència del treball de recerca sol ser fatídica, a més d’incorporar un salt espacial de memòria).
Pensem que l’objectiu és que ho entenguin, no que superin un examen. Per tant, si creiem que una part del llibre és fonamental, s'en pot remarcar la importància, (avisant-los, es pot intentar que ho preparin bé). Recordem que el llibre ja presenta prou dificultats de comprensió a aquest nivell.
Objectiu:
A) Avaluar els coneixements adquirits amb atenció especial al lèxic.Eines:
- Es fa un control de 4, 5 o 6 preguntes força guiades sobre els temes més significatius i que poden considerar-se més útils per a una persona adulta formada en ciència.
- Qüestionari sobre la utilitat del treball.
Capítol 4. | |
Pàg. 104. | Determinisme (Laplace), predicció. Complexitat de les equacions. Caos. |
Pàg. 105. | No podem començar: principi de l’indeterminisme. Mecànica quàntica (restauració). |
Pàg. 107. | Equació de Schrödinger. Podem predir la funció d’ona. |
Pàg. 108. | Prediccions: la física de Newton (temps absolut). Teoria especial de la relativitat (temps personal en una direcció, cadascú pot predir la funció d’ona). Teoria general de la relativitat (espai-temps corbat i distorsionat per la matèria i l’energia que conté, temps no augmenta suaument, la funció d’ona no es pot predir). |
Permet debatre els aspectes següents i emfatitzar-hi:
1) Què és el model d’univers membrana?
Quin fenomen experimental concorda amb aquesta visió? Quin és
en aquest cas la història del temps? És la nina russa tant petita
com es podria esperar?
2) Són possibles o probables, els viatges en el temps?
N'i ha hagut? Explica-ho segons les diferents teories.
3) Comenta com entens que va sorgir la teoria de la relativitat.
En quins conceptes començaren a sorgir discrepàncies? Quins fets
experimentals ens portaren a una nova teoria? Quins són els conceptes
més significativament modificats per la teoria de la relativitat?
4) L’universés infinit? És perdurable?
Té una vida gaire llarga? Què es deduí de les observacions
de Hubble? Com són les possibles històries de l’univers?
5) Notícia de premsa (19/12/02, El País):
“Un chorro de agujero negro ataca una galaxia: Un chorro de radiación
y partículas, emitido en un agujero negro supermasivo, está arremetiendo
contra una galaxia cercana”.
Comenta aquesta notícia emprant els coneixements adquirits sobre forats
negres.
Aquesta experiència no es podria haver portat a terme sense el magnífic llibre elaborat per en Stephen Hawking i a la excel·lent traducció d’en David Jou. Gràcies a tots dos.
Autor d'aquesta pągina: Antoni Riba Garriga
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons