Un bozo-bozo és una joguina que es pot fabricar amb
una barreta de fusta, en la qual s'han de fer unes osques regulars i la punta
de la qual es posa una hèlix clavada amb un clau. Quan freguem les osques,
l’hèlix gira. Podem dir que transforma un moviment rectilini altern
en un de circular sense cap mena d’engranatge.
Fem la proposta de construcció d'un bozo-bozo amb materials que estan
a l’abast de tothom, després plantegen unes qüestions i un
enigma per ajudar a comprendre dels principis físics que intervenen en
el funcionament.
Per a cada aparell necessitem un barreta de fusta rodona de 30 cm de llarg i 1 cm de diàmetre, un clau (1 mm de diàmetre) i el pal de fusta d’un gelat (els del Magnum van molt bé). També necessitem un regla, un clau ( 2 mm de diàmetre), un martell, una serra de ferro, una llima de fusta i un bec de Bunsen. Si podem disposar d’un cargol de manyà, millor.
ProcedimentAgafem la barreta de fusta i en mesurem un tros de 22 cm i un de 8 cm. La serrem en dos porcions. Agafem el tros de 22 cm i hi fem marques cada 1 cm a partir del tercer centímetre; n'hi podem fer deu. Amb la serra de ferro serrem una mica les marques d’1 cm, perquè després la llima hi entri millor. Hem d’aconseguir una profunditat aproximada de 2-3 mm. Amb la llima de fusta engrandim els talls anteriors. Foradem el centre del pal del gelat amb un clau (2 mm), que hem enrogit amb el bec de Bunsen. Clavem el pal foradat amb el clau petit (a l’extrem dels 3 cm) i ja tenim el bozo-bozo llest per funcionar!
1) Si intentem fer funcionar un bozo-bozo en el qual s'han marcat les osques però no s'han llimat, no funciona. Per què?
2) Si fem un bozo-bozo amb les osques cada 2 cm, enlloc d’1 cm no funciona. Per què?
3) Com compararies l’inici del moviment del bozo-bozo, amb el d’un gronxador? Creus que hi intervé la ressonància?
4)
Observa les figures 5 i 6 i intenta controlar el sentit de gir amb
la posició de la mà que fas servir per fregar. Hi trobes cap explicació?
5) Què creus que passaria si el diàmetre del clau i el del forat de l’hèlix fossin gairebé iguals?
6) Compara qualitativament per observació visual la velocitat de vibració de la barreta i la freqüència de gir de l’hèlix.
7) Si el diàmetre del clau és una quarta part del diàmetre del forat de l’hèlix, quina relació hi haurà amb les freqüències?
8) Creus que aquest aparell pot explicar d’alguna manera que els cargols sotmesos a una vibració s’afluixin amb el temps?
9) Posa dos bozo-bozo formant un angle de 90º, i frega'n un. Que li passa, a l’altre? Per què?
10) Enigma: Com posaries en contacte dos bozo-bozo per què fregant-ne un es moguessin els dos?
Autor d'aquesta pągina: Basili Martínez, professor de física i química a l'IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons
