, i la resistència que tanca el circuit, que és 
.1) La relació és de proporcionalitat o de linealitat.
2)La relació és de proporcionalitat o de linealitat.
3) El valor del voltatge induït serà més gran però no arribarà a ser el doble.
4) La gràfica que ens surt amb
l’oscil·loscopi seria semblant, però els signes de les pendents
serien just els contraris en cada zona.
5) La proporció entre l’energia potencial gravitatòria i la magnètica seria encara més gran i les suposicions que hem fet encara serien millors.
6) Seria 249,3 m/s
7) Si llancem des de 0,6 m, hauria de tenir 24043 voltes..
8) Serien una eina bàsica per
calcular la potència i l’energia dissipada per la bobina, necessitem
la resistència de la bobina que en el nostre cas és
, i la resistència que tanca el circuit, que és .
9) Podem distingir tres zones al gràfic voltatge /temps. La primera correspon a la fase d’apropament, la segona al canvi de polaritat de l’imant quan travessa la bobina, i la darrera a la fase d’allunyament.
10) Prové de l’energia potencial gravitatòria que va perdent l’imant.
11) A causa de les pèrdues per fregament i de l’energia que s’indueix a la bobina. Les pèrdues per fregament no es recuperen com a cinètica, però les que són causades per la bobina es recuperarien totalment quan l'imant sallunyés per sota si la bobina no tingués resistència i no hi posessim cap resistència més. Amb resistències, la recuperació és parcial.
12) Si el corrent induït fos a
l’inrevés, acceleraria l’imant enlloc de frenar-lo en la
caiguda i tindríem una font inesgotable d’energia.
Autor d'aquesta pągina: Basili Martínez, professor de física i química a l'IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons
