Estem acostumats, de sempre, a pesar les coses amb una balança. Ara bé, podem utilitzar-la per pesar gasos? Veurem que sí, sempre que prenguem en consideració factors que habitualment no tenim en compte. Podem pesar butà, , hidrogen... Això ajudarà els alumnes d'ESO a considerar els gasos com una substància "real" . Els de batxillerat ho podran relacionar amb l'assignatura de Química i treballar la llei dels gasos ideals.
Primera part:Es tracta de generar
amb alguna reacció química, per exemple amb carbonat de
calci i àcid clorhídric. Aquest
el posarem dins d'una ampolla de plàstic. Cal generar un volum
de gas bastant superior al de l'ampolla per tal d'aconseguir expulsar-ne
tot l'aire. Per a una ampolla d'1,5
L haurem de generar 0,15
mol de gas |
CàlculsLa balança mesura la massa aparent , on N és la normal, que quan la balança està en equilibri (vegeu la figura 2) serà igual a: és a dir, al pes real de tot l'objecte menys l'empenyiment d'Arquimedes, a causa de l'aire que l'envolta. La massa de és: Una manera habitual de procedir és tarar la balança per no anar arrossegant tota l'estona la massa de l'ampolla, tal com s'indica al punt 3. Fer això equival a considerar . En aquest cas tindrem Mirem-ho d'una altra manera: hem substituït aire per ; per tant, a la massa indicada per la balança hi hem d'afegir la massa de l'aire que ha marxat. Utilitzarem la llei dels gasos ideals per calcular la massa de l'aire:
|
recordem que n és el nombre de mols, m la massa de gas i M la massa d'un mol de gas. Podem aïllar la massa i escriure
Aplicat al nostre cas, en què V = 1,5 L, ,T = 20ºC = 293 K i p=1,00 atm (o la temperatura i pressió que hi hagi al laboratori)
Amb això
i finalment , en gram.
Si dividim aquesta massa entre el volum de l'ampolla, podrem trobar la densitat experimental del ,, i comparar-la amb la teòrica:
.
En l'experiment que hem fet nosaltres (vegeu la figura 2) , per tant,
;
així hi ha una discrepància entre els dos valors al voltant del 1%.
Segona part: hidrogenL' hidrogen és més lleuger que l'aire; per tant, haurem
de treballar amb l'ampolla invertida. La reacció és molt
exotèrmica i la temperatura puja força. Això fa que
l'hidrogen produït en la reacció estigui mesclat amb vapor
d'aigua. Si aquesta mescla entra directament a l'ampolla, el vapor s'hi
condensa i la balança dóna una lectura poc fiable. 1) Tallem una ampolla de plàstic per la meitat.
Hi fet un forat gran a cada costat per passar el tub de goma i la pinça.
Això farà de suport a l'ampolla invertida. Compte:
ni el tub ni la pinça han de tocar les ampolles! |
Càlculsigual que abans , en gram. En el nostre cas tenim ( vegeu la figura 4) que ens dóna una densitat experimental de quan la teòrica és amb una discrepància del 5% entre els dos resultats. Convé observar que la massa de l'hidrogen és una quantitat petita obtinguda per diferència entre dues de molt més grans. Per tant, un petit error en el que realment mesurem amb la balança () es converteix en un error gran en la diferència ( ) |
Tercera part: experiències qualitativesPer acabar, podem fer unes experiències qualitatives (per l'ESO) amb aquests gasos, per exemple: 1) Posem una espelma encesa dins d'un vas de precipitats
gran. Posem un embut damunt del vas. Tirem a l'embut el
que havíem guardat a l'ampolla, cau dins del vas i apaga l'espelma.
És a dir, el
cau a través de l'embut tal com ho faria un líquid ( vegeu
el video de la figura 5) |
Autor d'aquesta pàgina: Josep Ametlla, professor de física i química del IES Ausiàs March.
Aquesta
obra està subjecta a una
Llicència
de Creative Commons