Guia del professoratMaterial:1) Preparem el matràs tal com ho veieu a la figura 1. A dins hi posem una mica d'aigua (poqueta). Convé que el tub sigui prou llarg perquè sobrepassi el coll del matràs. També és convenient estrènyer una mica l'extrem del tub, escalfant-lo amb el bec de Bunsen, però sense arribar a fer un capil·lar que impediria la pujada ràpida de l'aigua. 2) Omplim el cristal·litzador d'aigua acolorida (jo faig servir una mica de permanganat de potassi). Vegeu la figura 2. 3) Posem el trespeus dins del cristalitzador. Hi posem el matràs invertit per veure si l'altura és correcta. El tub de vidre ha d'arribar quasi al fons de l'aigua, però no ha de tocar el fons del cristalitzador. En invertir el matràs, l'aigua del seu interior ha d'omplir menys de la meitat del coll. .
|
|
|
4) Quan tenim tot això preparat, ja podem començar l'experiment: posem el matràs damunt del bec de Bunsen, amb la corresponent reixeta protectora. Podem posar un parell de gotes d'aigua dins del tub de vidre per visualitzar com va sortint l'aire del matràs al produir-se vapor d'aigua (vegeu la figura 3). 5) Quan veiem la formació de bombolletes a l'aigua, que ens indiquen la proximitat de l'ebullició, girem el matràs de cap per avall i el posem en el trespeus, damunt del cristal·litzador (vegeu la figura 4). El vapor es refreda i comença a condensar. L'aigua acolorida puja lentament pel tub. Quant arriba a dalt, comença a fer una petita font. La presència d'aigua freda a l'interior del matràs condensa el vapor ràpidament i la pujada de l'aigua s'accelera. En pocs segons tota l'aigua del cristal·litzador és a dins del matràs. |
Autor d'aquesta pągina: Josep Ametlla, professor de física i química del IES Ausiàs March.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons