1) El problema que plantegem és el
mateix que es va plantejar Galileu Galilei un diumenge de l'any 1581 a l'edat
de 17 anys. No és gratuït agafar com a exemple Galileu, ja que
ell personifica els inicis del mètode científic, ni l'edat,
perquè és molt similar o la mateixa que la de l'alumnat al qual
s'adreça aquesta activitat.
Aquest dia Galileu es trobava a la catedral de Pisa escoltant missa. Gaire
atent no hi devia estar, perquè es va fixar en un llum que penjava
del sostre i que oscil·lava, ara amb un recorregut curt, ara amb un
recorregut més llarg, i es va preguntar en quin cas el llum trigava
menys a fer una oscil·lació.
2) Un cop plantejat el problema, s'inicia
el debat a la classe per parlar sobre les diferents hipòtesis. És
recomanable fer grups de quatre o cinc persones perquè tothom pugui
participar-hi i analitzar el problema. En acabat es posen en comú totes
les opcions, que com a màxim han de ser tres: 1) com més petit
és el recorregut, menys temps; 2) com més petit és el
recorregut, més temps, o 3) triguen el mateix temps. És important
que argumentin quina és l'opció que consideren més plausible.
Normalment qui té més facilitat de paraula o més carisma
dins del grup és capaç de convèncer la resta de la classe,
independentment que la resposta sigui correcta o no.
3) El vídeo es pot veure a classe si aquesta disposa
d'Internet i projector, o bé cada alumne el pot veure a casa.
El vídeo està penjat a
i té per títol de 
.
L'adreça és:http://www.youtube.com/watch?v=4ckIER47cgs.
Fent clic a la figura 1 del qüestionari per a
l'alumnat, s'hi pot accedir directament.
Un cop vist el vídeo, l'alumnat ja pot contestar el qüestionari
de seguiment.
4) Un cop vist el vídeo i contestat el qüestionari, ja se'n poden treure conclusions i una teoria del fenomen observat per Galileu Galilei. És important que s'adonin que argumentacions que en un principi semblaven del tot encertades, un cop les passem pel sedàs de l'experimentació i la mesura resulten errònies. (Pensem en l'exemple d'Aristòtil.)
5) Plantegem un altre problema de pèndols:
si tenim pèndols que tenen una mateixa massa i el mateix angle d'oscil·lació
però la llargada del fil és diferent, en quin cas trigaran menys
a fer una oscil·lació?
L'alumnat ha de formular les seves hipòtesis i després ha de
dissenyar al laboratori l'experiment per demostrar quina de les hipòtesis
formulades abans és correcta, i n'ha d'elaborar una teoria.
Podem fer el mateix amb pèndols amb una massa diferent però
amb la mateixa llargada de fil.
