En essència, es tracta de penjar un sòlid en un dinamòmetre i submergir-lo en un líquid, que prèviament hem posat damunt d’una balança (vegeu les figures 1 i 2). Cal insistir a l’estudiant que es fixi en el fet que en submergir el sòlid la indicació del dinamòmetre canvia, i la de la balança, també. Convé fer-li notar que aquests canvis es deuen al fet que el líquid empeny el sòlid i que, en conseqüència, el sòlid també empeny el líquid, i que aquestes dues forces van inevitablement unides, és a dir, que mai noaconseguirem que el líquid empenyi el sòlid sense que aparegui la corresponent força de reacció corresponent. El muntatge proposat, que no és cap novetat, permet mesurar aquestes dues forces de manera independent i comprovar que són iguals Nivell: batxillerat |
|
Suggeriments: Jo utilitzava un vas de 600 ml que posava damunt d’una balança d'1 kg de capacitat, però, naturalment, també funciona amb un vas més petit i una balança de menys capacitat. L’objecte que submergia era un cilindre de fusta amb un llast a la part inferior, però es pot fer amb qualsevol cosa (un tub de pasta dental, un envàs de xampú, un tros de PVC...) Tanmateix, convé que no sigui un objecte gaire dens, per tal que la indicació del dinamòmetre variï força en submergir el cos. Normalment plantejava aquesta experiència de manera col·lectiva, és a dir, com una demostració que jo dirigia però que manipulaven un parell d’estudiants (que submergien el sòlid i cantaven les indicacions de la balança i el dinamòmetre als companys). Un altre estudiant, amb l’ajut dels companys, dibuixava a la pissarra les forces que actuen sobre el sòlid i les que actuen sobre el líquid. Finalment, els alumnes individualment calculaven els valors d’ambdues forces i en comprovàvem la igualtat. Tanmateix, si hagués disposat de prou balances ho hauria plantejat com una pràctica per fer en grups de dos o tres alumnes. Les balances electròniques donen la indicació en grams. Convé recordar a l’estudiant que aquests instruments en realitat no mesuren massa sinó força i que, per tant, cal buscar el pes (en newtons) corresponent als grams. |
Autor d'aquesta pągina: Josep Ametlla, professor de física i química del IES Ausiàs March.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons