Ara deixeu caure el sensor. Amb el programa MultiLab podeu fer la captura de les dades de força i de temps.
La gràfica F-t
obtinguda és la següent:
Compareu i comenteu els
resultats obtinguts (durada del xoc, força sobre l’objecte i forma
de la gràfica F-t)
amb les vostres prediccions.
La durada del xoc és d’aproximadament de
5 ms, la força
màxima és d’uns 50
N i...
És destacable la curta durada del cop i la intensitat de la força
màxima de 50 N,
50 vegades més
gran que el pes del sensor. Recordem que l’hem deixat caure des de només
uns 5 cm d'alçària.
Què creieu que passarà
amb la durada del cop, la intensitat de la força i la gràfica
F-t, si
interposeu entre el sensor i la taula materials cada cop més tous?
La durada del xoc augmentarà i, en canvi, disminuirà
la força màxima.
Torneu a fer l’experiment interposant-hi un plàstic tou, un tros
de porexpan i un tros d’esponja.
Amb les dades obtingudes
ompliu el quadre següent:
Material | Durada del cop (ms) | Força màxima (N) |
Taula | 5 |
50 |
Plàstic tou | 10 |
32 |
Porexpan | 15 |
16 |
Esponja | 45 | 9 |
Les dades poden variar en funció del tipus de materials utilitzats i de les condicions inicials de la caiguda. Les dades de la taula estan extretes de les gràfiques següents:
Escriviu a continuació
la conclusió que podeu extreure de l’experiment.
Com més tou és
el material, més petita és la força màxima que experimenta
l’objecte en el xoc, malgrat que la durada del xoc s’allarga.
Expliqueu dues o tres aplicacions
pràctiques a partir d'aquests resultats.
Proteccions toves contra xocs: paraxocs dels cotxes, casc
de ciclista, amortidors d’una moto... Cordes d’escalada dinàmiques
(elàstiques)...
Segurament heu observat que, tot i que la durada del xoc arriba a multiplicar-se per deu i la força màxima es redueix fins a una cinquena part, sembla que l’àrea sota les corbes F-t no varia gaire en les diferents gràfiques.
Descriviu un mètode
per calcular l’àrea sota la gràfica F-t.
Calculeu aquesta àrea per a les quatre gràfiques obtingudes.
Material | 1. Àrea gràfica F-t (Ns) | 2. Àrea gràfica F-t (Ns) |
Taula | 0,125 | 0,09 |
Plàstic tou | 0,160 | 0,143 |
Porexpan | 0,120 | 0,138 |
Esponja | 0,202 | 0,2 |
Les àrees de la primera columna estan calculades
pel mètode d’aproximació a un triangle i les de la segona
columna amb l’opció Integral del MultiLab (o calculant l’àrea
amb un full de càlcul).
Els vuit valors haurien de sortir aproximadament igual.
A quina magnitud correspon
aquesta àrea?
Impuls (I).
Amb quina altra magnitud
del moviment de l’objecte està relacionada?
Variació de la quantitat de moviment ().
Escriviu a continuació
la conclusió que n’extraieu de les àrees calculades.
Com que l’àrea sota la gràfica correspon
a l’impuls que rep l’objecte (el sensor de força) durant
el xoc i, per tant, a la variació de la quantitat de moviment, si sempre
deixem caure el sensor des de la mateixa alçària i suposem el
xoc elàstic, les velocitats abans i després del xoc sempre seran
les mateixes, per la qual cosa la variació de la quantitat de moviment,
i l’impuls, en tots els casos ha de tenir el mateix valor.
Autor d'aquesta pągina: Jordi Servat és professor de Física i Química de l'IES Terra Roja.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons