La durada prevista d’aquesta activitat és de 4 hores, aproximadament una hora per a cada apartat.
Està dirigida principalment a primer de batxillerat, però també es pot treballar a quart d’ESO, amb una metodologia més guiada.
És important que l'alumnat faci hipòtesis i prediccions del que n'espera obtenir. Els canvis conceptuals són possibles si treballen sobre les seves idees inicials.
L'alumnat hauria de conèixer la llei de Hooke i l’energia elàstica.
Primerament es dóna a l'alumnat un model de saltador i se’ls proposa que facin hipòtesis sobre les variables de les quals pot dependre l’elasticitat d’una corda.
A continuació se’ls demana que dissenyin possibles experiments per comprovar les seves hipòtesis a partir de la comparació de les constants d'elasticitat calculades.
Una vegada que han trobat de què depèn l’elasticitat
d’una corda, fan un experiment amb diferents saltadors i una determinada
corda d’una longitud concreta per determinar mitjançant un full
de càlcul el valor de la constant d’elasticitat amb la qual treballaran
posteriorment.
En la segona part, han d’analitzar un salt del model de saltador. Es pot
fer amb un sensor de distància o amb l’enregistrament d’un
vídeo del salt del model de saltador per fer-ne una anàlisi després.
Prèviament es demana a l'alumnat que faci una predicció dels gràfics
posició-temps, velocitat-temps i acceleració-temps.
A continuació han d'analitzar els punts més significatius del
moviment i els trams que hi ha entre ells de les gràfiques que han obtingut
interpretant diverses magnituds cinemàtiques, dinàmiques i energètiques,
per poder respondre si el salt del model és o no és segur i emocionant.
Finalment, es proposa un exercici numèric aplicable a la situació
real del context.
Autor d'aquesta pàgina: Luisa Herreras. Professora de Física i Química de l'Institut Guillem de Berguedà i Josep Olivella Busoms, professor de Física i Química de l'Institut Llobregat de Sallent.
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons