Un salt de pont o bungee jumping segur

Guia per al professorat


Temporització i nivell proposat

La durada prevista d’aquesta activitat és de 4 hores, aproximadament una hora per a cada apartat.

Està dirigida principalment a primer de batxillerat, però també es pot treballar a quart d’ESO, amb una metodologia més guiada.


Orientacions

És important que l'alumnat faci hipòtesis i prediccions del que n'espera obtenir. Els canvis conceptuals són possibles si treballen sobre les seves idees inicials.

L'alumnat hauria de conèixer la llei de Hooke i l’energia elàstica.


Proposta de treball a l'aula

Primerament es dóna a l'alumnat un model de saltador i se’ls proposa que facin hipòtesis sobre les variables de les quals pot dependre l’elasticitat d’una corda.

A continuació se’ls demana que dissenyin possibles experiments per comprovar les seves hipòtesis a partir de la comparació de les constants d'elasticitat calculades.

Una vegada que han trobat de què depèn l’elasticitat d’una corda, fan un experiment amb diferents saltadors i una determinada corda d’una longitud concreta per determinar mitjançant un full de càlcul el valor de la constant d’elasticitat amb la qual treballaran posteriorment.
En la segona part, han d’analitzar un salt del model de saltador. Es pot fer amb un sensor de distància o amb l’enregistrament d’un vídeo del salt del model de saltador per fer-ne una anàlisi després. Prèviament es demana a l'alumnat que faci una predicció dels gràfics posició-temps, velocitat-temps i acceleració-temps.
A continuació han d'analitzar els punts més significatius del moviment i els trams que hi ha entre ells de les gràfiques que han obtingut interpretant diverses magnituds cinemàtiques, dinàmiques i energètiques, per poder respondre si el salt del model és o no és segur i emocionant.
Finalment, es proposa un exercici numèric aplicable a la situació real del context.


Material


Un model de saltador (figura 1): el que hem fet servir és de i ha estat dissenyat amb un rodet de fotos amb dos forats en la superfície lateral pels quals farem passar un filferro al qual lligarem una goma elàstica de del núm. 1.
Diferents gomes elàstiques (de diferents números i gruixos) de diferents llargades. La que s’ha utilitzat per a la segona part ha estat de del núm. 1, encara que varia la constant d’elasticitat amb la marca. En aquest cas .
Saltadors de diferents masses (es poden afegir boles, plastilina... a l’interior del rodet de fotos).
Regle o cinta mètrica.
Dinamòmetre o sensor de força.
Sensor de posició. El que hem utilitzat és de la marca , perquè el de Multilog, que és més utilitzat en els centres no permet detectar tan bé un model de saltador tan petit.
Gravació de vídeo, si no es disposa d’un sensor de distància adient.

Fig. 1: Model de saltador

 Autor d'aquesta pàgina: Luisa Herreras. Professora de Física i Química de l'Institut Guillem de Berguedà i Josep Olivella Busoms, professor de Física i Química de l'Institut Llobregat de Sallent.

 

Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons
Creative Commons License