Estem envoltats de fricció. Gràcies a la fricció podem escriure amb el bolígraf, el llapis, la ploma, també podem caminar tranquil·lament. Ja sabeu què passa si caminem damunt un llac o una superfície glaçada! Però, encara més:
Però, com podem trobar les forces degudes a la fricció i, per
tant, com podem trobar el coeficient de fricció?
Recordeu com són els gràfics d'espai, velocitat
i acceleració en funció del temps dels diferents moviments estudiats
a cinemàtica i les lleis de Newton.
El principi de l'impuls i la quantitat de moviment diu que la suma infinitesimal
de tots els productes de la força pel temps (impuls, I)
és igual a la variació de la quantitat de moviment (p
= m·v). Si 1 i 2
designen dos instants de temps del sistema:
I = p2 - p1
En els casos en què l'impuls és zero, aleshores la variació de la quantitat de moviment és nul·la. Aquest és el principi de conservació de la quantitat de moviment. Ho tindrem en consideració en el nostre estudi:
0 = p2 - p1
Quant tenim forces dissipatives (com ara la fricció), també sabem
que la suma infinitesimal de tots els productes de la força pel desplaçament
(treball, W)
és igual a la variació de l'energia mecànica, Em
(energia deguda al moviment, a canvis d'altures i a compressions-expansions
d'objectes elàstics, entre altres).
W = Em2 - Em1
Què haurieu d'aprendre en aquesta activitat?
|
A continuació, descrivim el procés que cal seguir utilitzant el Coach com a programari d'anàlisi de vídeo. Si utilitzeu un programa diferent, els processos segurament seran similars. 2) Inici del CoachObriu el CMA Coach 5 Studio MV Author, creeu un Nou projecte i, després, una Nova activitat, amb un Vídeo de dades (haureu d'afegir la pel·lícula del tret del canó). Us trobareu una pantalla com la de la figura 3. |
|
3) ConfiguracióA la finestra del vídeo (vegeu la figura 4), feu clic amb el botó dret del ratolí i configureu els paràmetres: introduïu el valor de l'escala, en metres, i moveu els extrems del regle fins a ajustar-los a la imatge, de manera que permeteu que el programa faci el calibratge. Podeu utilitzar la imatge del canó de la figura 4 per fer el calibratge. En aquesta es veu que la taula emprada en l'experiència té una longitud real de 0,500 m. 4) PrediccióQ1) Feu una predicció abans de fer l'anàlisi del vídeo. Després de veure el moviment diverses vegades i sabent les posicions inicials respecte de l'origen de coordenades, quina gràfica posició-temps del moviment creieu que s'obtindrà quan el canó efectuï el tret? Dibuixeu-la en els eixos següents (figura 5). |
Continueu ara amb l'anàlisi del vídeo. Cliqueu al botó verd Iniciar, per començar les mesures. Amb la creu que apareix sobre el vídeo, feu clic en el punt que voleu capturar. Repetiu la mateixa acció fins que s'acabin els fotogrames del vídeo
Inseriu les dades capturades en forma de gràfica posició-temps.
Cliqueu a la icona Mostrar gràfica, per crear una Nova
gràfica (poseu-hi el nom adient). En el rang de dades
C1, trieu la variable Temps, i en el rang de dades
C2, la variable P1-x. En cada variable podeu
configurar els eixos, el nom de la magnitud, les unitats, el nombre de decimals,
els valors mínims i màxims...).
Finalment, cliqueu al botó Acceptar i deseu la gràfica
(fent clic) en qualsevol de les tres finestres lliures.
Aneu a la finestra de la gràfica posició-temps.
Feu clic a la icona del martell (botó d'eines)
i aneu a Crear/Editar gràfica. Canvieu els valors màxims
i mínims de les coordenades. Per al temps poseu-hi de 0
a 1s i per la posició
de 0 a 0,30
m
Feu clic de nou al botó d'eines i aneu a Processament/Filtrar
corba. Fixeu-vos que hi ha tres trams.
Q3) I el de rectilini uniforme?
Q4) I el de moviment uniformement desaccelerat ?
Q5)Escriviu les semblances i les diferències entre la gràfica de la vostra predicció i la gràfica que heu obtingut.
Continueu en la mateixa finestra de posició - temps.
Feu clic a la icona del martell (botó d'eines)
i aneu Processament/Derivada. Després de prémer
el botó Iniciar, marqueu el botó Nova
gràfica per situar la gràfica en una finestra nova. Poseu-hi
després el nom "Velocitat - temps" (cliqueu a la icona del
martell/Crear/Editar nova gràfica i escriviu el nom
en el camp Nom:)
Q6)Assenyaleu els tres trams del moviment i completeu la taula següent:
Tipus de moviment |
Temps inicial (s) |
Temps final (s) |
Posició inicial (m) |
Posició final (s) |
Velocitat inicial (m/s) |
Velocitat final (m/s) |
Tram A MRUA a >0 |
||||||
Tram B MRU a = 0 V= constant |
||||||
Tram C MRUA a <0 |
A partir d'aquí la notació que utilitzarem
serà la següent: lletres majúscules per al canó i
minúscules per al perdigó; els subíndexs 1
i 2 es referiran
als instants abans i després de l'explosió, respectivament;
el subíndex 3
correspondrà a l'instant final (el canó queda finalment aturat).
Durant l'explosió, podem aplicar la conservació de la quantitat
de moviment, ja que el temps de l'explosió és prou petit
perquè les forces de fricció es facin notar. Ho podeu comprovar
si mireu la gràfica x
= x(t): entre 0,1.
i 0,2 s. El sistema
que estudiem és el conjunt canó - perdigó i en aquesta
situació la quantitat de moviment es conserva:
0 = P1 + p1 = P2 + p2
A partir de la gràfica velocitat–temps, trobeu la velocitat de
retrocés del canó, mirant la pel·lícula fotograma
a fotograma, fins a arribar al fotograma 185. Anoteu-ne el valor. Si mireu la
pel·lícula fotograma a fotograma, el moviment està comprès
entre els fotogrames 180 i 189 i l'explosió acaba en el 185. En
aquest instant la velocitat assolida és màxima.
Q7)Velocitat
canó, V2
=
Peseu el canó i anoteu la massa (en quilograms) del canó. Aquí
us donem el valor corresponent al canó utilitzat en el vídeo video_cano.mov.
Massa del canó, M
=28,6·10-3 kg.
Peseu 10 perdigons i trobeu la massa (en quilograms) d'un perdigó.
Aquí us donem el valor del perdigó utilitzat en el vídeo
video_cano.mov
Massa d'1 perdigó,
m =0,2·10-3
kg.
Aplicant la conservació de la quantitat de moviment 0
= M2 V2 + m2 v2, trobeu
la velocitat del perdigó
Q8)Velocitat
del perdigó, v2
=
Q9)Per
què aquesta velocitat surt negativa? Quin significat té, en aquest
cas, el signe?
Passat un temps molt petit, el canó, a causa de l'acció
de la fricció sobre les rodes, perd velocitat i s'aturar, desprès
de recórrer una distància d.
Quina és aquesta distància?
Q10)Distància
fins aturar-se d
=
Velocitat final del canó, V3
=0.
Velocitat inicial del canó = velocitat màxima V2
.
Podem calcular ara el coeficient de fricció tenint en compte que l'única
força que actua sobre el canó després de l'explosió
és la de fricció .
Si A és
l'acceleració del canó després de l'explosió, tenim
i substituïm la
força de fricció pel seu valor màxim ,
obtenim
(1) |
Sabem també que
(2) |
Si aïllem l'acceleració A de l'equació (2) i la substituïm en la (1), tenint en compte el valor nul de V3, obtenim
,
Q11)de
manera que el coeficient de fricció és
.
Q12)Què vol dir que una magnitud (com ara el coeficient de fricció) és adimensional?
Ara, aplicant el teorema de les forces vives (treball-energia), trobeu el valor
del coeficient de fricció i compareu-lo amb el que heu trobat abans.
W = Ec3 - Ec2
en el nostre cas
i substituint la força de fricció
Q13)Substituïu les dades i trobeu el valor del coeficient de fricció.
Q14)
Sabríeu dir quina és, en cada interval, l'equació
de la posició en funció del temps?
Q15)
Resoleu en un full apart el problema següent, aplica-hi la conservació
de la quantitat de moviment:
Un canó de 5000 kg dispara un projectil de 40 kg amb una velocitat horitzontal de 300 m/s des d'un penya-segat de 60 m sobre el nivell del mar. El canó està inicialment en repòs, sobre una plataforma que té un coeficient de fricció de 0,2 amb el terra (la fricció amb l'aire és negligible). Calculeu: a) la velocitat del canó en l'instant en que surt el projectil;b) l'espai que recorre el canó sobre la plataforma a causa del tret, i c) l'abast i la velocitat amb que el projectil arriba a l'aigua.
Autor d'aquesta pągina: Lorenzo Martínez, professor de secundària de Física i Química en l'IES Damià Campeny de Mataró.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons