Full de l'alumnatL'objectiu d'aquesta pràctica és treballar les propietats del so.
a) Quant val la longitud d'ona
(
|
|
Fig. 1: En
sacsejar amunt i avall l'extrem d'una corda es produeixen ones. Si ho
fem a un ritme constant podem obtenir una ona com la de la figura, que
seria com una foto de la corda. Si fos un vídeo, podríem
veure com la forma (no la corda) es desplaça. |
b) Quant val l'amplitud
(
)?
c) Si fixant-nos en
un punt de la pantalla hem vist passar 
ones en 
segons, quant
val la freqüència (
)?
d) Quan val el període
(
)?
e) A quina velocitat
es propaga l'ona (
)?
| 2.
Ara treballarem amb la miniaplicació en Java
que es veu a la figura 2.
|
|
Fig. 2: Miniaplicació El
so. Fes clic a la imatge per obrir-la. Si no et funciona, prova-ho
a http://phet.colorado.edu/sims/sound/sound_ca.jnlp
|
3. Clica ara la pestanya
superior 
. Estudiarem
una qualitat del so que s'anomena intensitat.
Té relació amb com de fort o fluix sentim un so. Mou els cursors
de
i 
(sense desplaçar el ninot 
).
Quan aconsegueixes que se senti més fort, quan augmentes la freqüència
o l'amplitud? Amb quina magnitud de les ones està relacionada, doncs,
la intensitat?
4. Clica ara (a la dreta)
el botó 
.
Ara sentiràs el so tal com el sent el ninot. Sense modificar ni la freqüència
ni l'amplitud, acosta i separa el ninot de l'altaveu. Com de més fort
sents el so?
Això es deu al fet que l'energia de l'ona s'ha de repartir en un front
cada cop més ampli, per la qual cosa l'amplitud (i, per tant, la intensitat)
disminueix amb la distància.
5. La segona qualitat que estudiarem
és el to, que és el que ens permet
diferenciar sons més aguts d'altres més greus o, parlant musicalment,
distingir un la d'un do, per exemple. Varia el cursor de la freqüència.
Quan creus que el so es fa més agut, quan augmentem la freqüència
o quan la disminuïm?
6. Busca a Internet
quina és la freqüència d'algunes notes, per exemple 
.
Intenta escoltar-lesamb la miniaplicació.
7. Fixa't en la distància
entre dues ones consecutives (longitud d'ona). Com varia quan n’augmentes
la freqüència?
Escriu la fórmula que justifica el que acabes d'observar experimentalment
(recorda que la velocitat del so en un medi determinat és constant).
Relacionant això amb el que acabes d'esbrinar en apartats anteriors,
quins sons tenen una longitud d'ona més gran, els més aguts o
els més greus?
8. Però tothom sap distingir el
so d'una trompeta del d'un violí, encara que toquin la mateixa nota (igual
freqüència), i igual de fort (igual intensitat). Busca informació
sobre la qualitat del so que ens permet distingir-ho, i explica breument en
què consisteix.
9. Per acabar, tractarem
de determinar aproximadament la velocitat a què es propaga el so. Fes
clic a dalt, a la pestanya que diu 
.
Farem tres mesures de la longitud d'ona per diferents freqüències
i calcularem la velocitat mitjana: un cop fixada la freqüència escollida,
atura l'animació amb el botó inferior de pausa
i trasllada el regle
al lloc adequat per tal de mesurar la longitud d'ona. Procura escollir freqüències
separades (cap als 
,
cap als 
i cap als 
).
|
|||||||||||||||
| Taula 1: | |||||||||||||||
Autor d'aquesta pągina: M. Del Mar Gómez Bosquet i Àngel Villalba Salvador, professors de Física i Química de l'INS Salvador Espriu de Barcelona
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons
de
costat. Indica també com obtens cada valor.
)?
.
Un cop fetes, desmarca-la per no molestar els altres companys.
.
Activa l'àudio i sentiràs el so que emet l'altaveu. Al
cap d'una estona prem el botó 
fins
que el manòmetre
marqui zero. Què ha passat amb el so? En funció del que
acabes d'observar, et sembla que el so és una ona mecànica
o electromagnètica?
)
)
)