Fig. 1: www.Stellarium.org on hi podeu trobar el programari. També a |
En aquesta pràctica explorarem el cel. Faràs
servir el programa Stellarium
i, a més, hauràs de cercar informació a Internet. Recorda
que qualsevol informació extreta d'Internet s'ha de citar, per exemple,
amb una nota a peu de pàgina de la manera següent:
El blog del cel. Jaumet Ulldemussol. http://www.elblogdelcel.cat.
(consulta feta el 28 de febrer de 2014)
1 Troba les coordenades (longitud i latitud) de l'institut.
Longitud: Latitud:2 Troba les dates i hores dels solsticis i equinoccis d'enguany, i la durada (hores de sol) d'aquests dies en la teva localitat.
Com són entre si (aproximadament) les hores de llum i foscor en els equinoccis?
Obre el programa Stellarium.
Si treballes en Linux pots fer-ho en un nou espai de treball, i canviar d'espai
mitjançant [CTRL+ALT]
i les fletxes del cursor.
Configura el programa amb les coordenades de l'institut, [F6]o
fes clic a .
3 El sol sempre surt per l'est? Prova-ho els dies de solsticis i equinoccis, mirant aproximadament cap l'Est (per canviar la data i/o hora, prem [F5] o la icona del menú esquerre per obrir la finestra del rellotge). Què observes?
4 Posa la data d'avui i accelera el rellotge . Com “es mouen” les estrelles? Totes es mouen igual? Alguna sembla que gairebé no es mogui? Quina? Per què? Observa el cel mirant cap al N, S, E i W. Els podràs visualitzar fent clic a .
5 Treballem amb l'estrella Polar:
És una estrella molt brillant? Quina magnitud té?
Compara-la amb Sírius: O amb Vega:
Com la podem localitzar, doncs? Activa les línies i etiquetes de les constel·lacions . A l'Osa Major uneix (“mentalment”) Merak i Duhbe i segueix la recta que les uneix.... No té pèrdua! També la pots trobar una mica a l'esquerra de la bisectriu de Cassiopea (la que té forma de W).
Realment la polar està “fixa”? (posa el cel a tota pastilla!)
A quina distància està de la Terra?
Si la polar desapareixes ara mateix, tu ho veuries? I els teus fills? Per què?
Sempre ha estat aquesta estrella just al nord? (tira el rellotge enrere... fins a l'any 1 o endavant... fins a l'any 4000... o 40000!!)
6 La Lluna surt quan es fa de nit? A quina hora surt avui la Lluna? I ahir? Surt cada dia a la mateixa hora?
7 Posa al programa la data del teu naixement. Mira en quina constel·lació està el Sol... Correspon amb el teu signe del Zodíac... o t'han enredat?
8 Busca Venus. Fes avançar el rellotge dia a dia. Per què sempre és a prop del Sol? Passa el mateix amb Júpiter? Quina creus que és la raó?
9 Observa (fent avançar de dia en dia el rellotge) la posició de dues estrelles properes entre elles. Va canviant la seva posició relativa? Compara-ho ara amb el moviment de Venus respecte a les estrelles. Quina creus que és la raó?
10 Les concepcions aristotèliques (geocèntriques) defensaven que tots els cossos celestes situats més enllà de la Terra eren esferes perfectes que girraven al voltant de la Terra. Però Galileu, fent servir el telescopi, observà alguns fets sorprenents:
a Localitza la Lluna. Fes-hi clic i prem la tecla espai centrar-te en aquest objecte seleccionat (també pots usar la icona corresponent a la barra inferior). Amplia la imatge fent servir la rodeta del ratolí o amb [CTRL] i les tecles del cursor. Què observes? Com és la superfície? És una esfera perfecta?
b Localitza Júpiter i centra't-hi. Amplia la imatge fins que apareguin quatre petits astres a prop seu. Com va fer Galileu, farem l'observació al llarg d'uns quants dies consecutius. Avança dia a dia i observa el moviment d'aquests petits astres. Creus que giren al voltant de la Terra? O potser al voltant de Júpiter?
Autor d'aquesta pągina: M. Del Mar Gómez Bosquet i Àngel Villalba Salvador, professors de Física i Química de l'INS Salvador Espriu de Barcelona
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons