-
Quin tipus de trajectòria té? Circular
-
Sobre quina zona de la Terra està situat? L’Àfrica
-
Deixa que faci una volta sencera a la Terra. Sobre quina
zona és ara? Continua estant sobre l’Àfrica
-
Observa ("View"/"Satellite position")
com varia al llarg d’una volta la seva latitud, longitud i altura?
Les tres dades es mantenen quasi invariables. Quina conclusió en
treus? Es troba sempre sobre el mateix punt de la Terra.
-
Com es diuen els satèl·lits que tenen aquestes
característiques? Geoestacionaris.
-
Quina creus que és l’avantatge principal d’aquest
tipus d’òrbita? Poden fer observacions, emissions...
de manera continuada d’una zona concreta del planeta.
-
Mesura amb el teu rellotge els segons que tarda (amb l’animació
) a fer una volta
sencera a la Terra.
Has de mesurar aproximadament
.
-
Calcula’n després el període de rotació
real. Multiplicant per
obtenim
. Dóna el
valor que esperaves?
Sí, hores
(1 dia) són .
-
-
Clica damunt de diferents satèl·lits geoestacionaris
i observa’n l'altura. Com són aquests valors?
Sempre
són aproximadament iguals a
-
L’òrbita geoestacionària està
plena de satèl·lits. Només hi ha una zona on pràcticament
no n’hi ha. Quina és i a què creus que és degut
aquest fet? Sobre el Pacífic perquè és una
zona pràcticament sense població i, per tant, sense gaire
interès per al’observació, les comunicacions...
-
És en l’òrbita geoestacionària?
No exactament, està una mica inclinada respecte l’òrbita
geoestacionària.
-
A prop seu hi ha 4 satèl·lits més
en una situació semblant. Observa la projecció de la seva
trajectòria damunt la Terra ("View"/"Ground trace").
Fes un comentari sobre aquest fet. Aquest conjunt de satèl·lits
mantenen sempre la mateixa longitud i només varien una mica la seva
latitud. Per tant, sempre són damunt d’una zona terrestre.
En el cas d’aquests satèl·lits, és sobre els
Estats Units. Segurament en aquesta longitud l’òrbita geoestacionària
està saturada de satèl·lits.
-
Quin tipus de trajectòria té? Circular.
-
Calcula amb el teu rellotge el seu període de rotació.
Coincideix ara amb el valor de la miniaplicació? Aproximadament.
-
Quina és l’altura de la seva òrbita?
“Només” d’uns .
-
-
Deixa’l que faci voltes sobre la Terra. A cada volta
passa per la mateixa zona?
No. Quant tardarà aquest
satèl·lit a tornar a passar per la mateixa àrea de
la Terra?
Ha de fer una mica més de voltes
per tornar a passar-hi: .
-
Quin avantatge té aquest tipus de satèl·lit
respecte els geoestacionaris? Que poden realitzar observacions de
qualsevol punt de la Terra.
-
I quin inconvenient creus que tenen aquestes òrbites?
Que no poden fer observacions de manera continuada d’una zona
concreta.
-
Quin tipus d’òrbita té? El·líptica
-
Observa la seva velocitat al·llarg de la seva trajectòria.
Quina conclusió en treus? Que és variable: petita
quan és lluny de la Terra i gran quan és a la vora.
-
Selecciona altres satèl·lits que siguin lluny
de la Terra i fora de les òrbites geoestacionàries. Completa
la frase següent: "Sempre la velocitat dels satèl·lits
en òrbites el·líptiques..." Recorda aquest fet,ja
que als cursos següents ho veurem amb detall; correspon ni més
ni menys que a una de les lleis de Kepler de la gravitació universal.
Varia segons el punt de la trajectòria i sempre serà més
petita com més gran sigui la distància del planeta.
-
Sabries trobar alguna utilitat a aquest tipus d’òrbita?
Possiblement per l'estudi de les característiques de diferents
zones de l’espai properes a la Terra, per exemple la magnetosfera
o camp magnètic al voltant de la Terra.
-
Quin entrellaçat fan les seves òrbites?
Sempre
són òrbites circulars però fent angles al voltant de
.
-
Són satèl·lits geoestacionaris? No.
-
Quin tipus d’òrbita descriuen? Circular.
-
A quina altura orbiten?
Aproximadament