Fig. 2: Mesures de capacitat utilitzades antigament al nostre país |
A molts pobles i ciutats de Finlàndia (a l’estiu
evidentment per qüestió del clima) hi ha unes quantes parades a
la plaça principal on venen maduixes (de Polònia), cireres (d’Espanya),
pèsols (amb tavella), bolets (normalment rossinyols, en diuen kantarelli)
i fruits del bosc.
Fins aquí no hi trobem res d’estrany o especial, però si
ens hi acostem i ens interessem per comprar-ne quedarem sorpresos perquè
tot plegat es ven a litres! Efectivament, venen maduixes mesurant-les amb una
unitat de volum o capacitat. Els venedors disposen de recipients metàl•lics
d’un litre (imatge 2) que omplen amb les maduixes. Aquests recipients
són semblants als que s’utilitzaven antigament al nostre país
per mesurar el vi o la llet, tot i que en aquest cas essent líquids sembla
més normal mesurar-los pel volum.
Potser els més grans recordaran que el gra (blat, ordi...) abans també
es mesurava amb unitats de capacitat.
Això sí, millor que no se us acudeixi anar al mercat del nostre
poble i demanar a la pagesa que us posi un litre de maduixes... De ben segur
que us mirarà amb cara de no entendre-hi res. I és que fins i
tot els pagesos tenen clar el tema de les unitats, encara que potser no han
estudiat mai física.
Autor d'aquesta pągina: Tavi Casellas professor de Física i Química de l’institut Montilivi.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons