Col·loqueu el regle de manera que pugueu mesurar fàcilment
l'allargament que experimentarà la molla 1 quan hi pengeu diverses masses.
Cal moure la línia de punts i el regle per prendre
mesures amb més comoditat.
Utilitzant la miniaplicació i
ompliu la taula següent per a la molla número 1.
Millor ordenar els valors de les masses a l'hora de fer els gràfics amb Excel o OpenOffice. Hem utilitzat el valor g=10 m/s2
Massa (kg) |
Allargament ![]() |
Pes (N) |
K
(N/m) |
|
0,050 |
0,05 |
0,5 |
10 |
|
massa verda |
0,070 |
0,07 |
0,7 |
10 |
0,100 |
0,10 |
1,0 |
10 |
|
massa groga | 0,160 |
0,16 |
1,6 |
10 |
0,250 |
0,25 |
2,5 |
10 |
|
massa vermella | 0,300 |
0,30 |
3,0 |
10 |
Com que aquestes molles són absolutament ideals...
|
![]() |
Ompliu la taula següent:
Millor ordenar els valors de les masses a l'hora de fer els gràfics amb Excel o OpenOffice. Per simplicitat, s’han eliminat les columnes de les dades de temps mesurades i la seva mitjana.
m(kg)
|
Període T(s) |
T2(s2) | ![]() |
K(N/m) | |
0,05 |
0,43 |
0,1849 |
1,97 |
10,7 |
|
verda | 0,07 |
0,52 |
0,2704 |
2,76 |
10,2 |
0,25 |
0,62 |
0,3844 |
3,95 |
10,3 |
|
groga | 0,16 |
0,78 |
0,6084 |
6,32 |
10,4 |
0,25 |
0,98 |
0,9604 |
9,87 |
10,3 |
|
vermella | 0,30 |
1,10 |
1,2100 |
11,84 |
9,8 |
Energies sense friccióAbans ...
|
![]() |
Seleccioneu ...
Què passa ara? Quines són les diferències respecte del cas anterior?
El valor de l’energia mecànica va disminuint progressivament fins al valor zero.
Les energies cinètica i potencial es comporten com en l’apartat anterior però tenint en compte que la suma dels seus valors (energia mecànica) va disminuint amb el temps. En vermell a la miniaplicació podem veure les pèrdues acumulades d'energia en forma de calor.
Ara comproveu quines són les característiques de la molla 2.
Comenteu-ho amb detall.
La molla 2 és idèntica a la 1.
Ara ...
Repetiu totes les operacions que heu fet amb la molla 1 (alerta, que són moltes!).
La molla 3 té la duresa graduable però si es gradua a la meitat, també és igual a les anteriors.
...
Aneu a Júpiter...
Expliqueu què passa i aprofiteu per calcular la gravetat. Penseu bé com ho podeu fer.
Per calcular la gravetat a cada planeta només hem de tenir en compte que la constant recuperadora de la molla és igual a qualsevol planeta.
i per tant
Com que sabem el valor K= 9,8 N/m:
( utilitzant K= 10 N/m:
).
Ara situeu-vos a la Lluna i experimenteu.
Expliqueu què passa i calculeu la gravetat al nostre satèl·lit.
Finalment situeu-vos al planeta X
Calculeu la gravetat en aquest planeta desconegut.
![]()
En l'espai
Comenteu què passa amb les molles si no hi ha gravetat (alerta que no és tan fàcil com sembla).
En absència de gravetat les molles no s'allarguen en penjar-hi masses, però el tractament dinàmic no depèn de la gravetat. Per tant es pot calcular igualment la K recuperadora en absència de gravetat, que continua essent K=9,8 N/m.
Autor d'aquesta pągina: Ramon Estius,Professor de física i química a l'IES Rafael de Campalans d'Anglès.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons