Col·loqueu el regle de manera que pugueu mesurar fàcilment
l'allargament que experimentarà la molla 1 quan hi pengeu diverses masses.
Cal moure la línia de punts i el regle per prendre
mesures amb més comoditat.
Utilitzant la miniaplicació i ompliu la taula següent per a la molla número 1.
Millor ordenar els valors de les masses a l'hora de fer els gràfics amb Excel o OpenOffice. Hem utilitzat el valor g=10 m/s2
Massa (kg) |
Allargament (m) | Pes (N) |
K
(N/m) |
|
0,050 |
0,05 |
0,5 |
10 |
|
massa verda |
0,070 |
0,07 |
0,7 |
10 |
0,100 |
0,10 |
1,0 |
10 |
|
massa groga | 0,160 |
0,16 |
1,6 |
10 |
0,250 |
0,25 |
2,5 |
10 |
|
massa vermella | 0,300 |
0,30 |
3,0 |
10 |
Com que aquestes molles són absolutament ideals...
|
Ompliu la taula següent:
Millor ordenar els valors de les masses a l'hora de fer els gràfics amb Excel o OpenOffice. Per simplicitat, s’han eliminat les columnes de les dades de temps mesurades i la seva mitjana.
m(kg)
|
Període T(s) |
T2(s2) | K(N/m) | ||
0,05 |
0,43 |
0,1849 |
1,97 |
10,7 |
|
verda | 0,07 |
0,52 |
0,2704 |
2,76 |
10,2 |
0,25 |
0,62 |
0,3844 |
3,95 |
10,3 |
|
groga | 0,16 |
0,78 |
0,6084 |
6,32 |
10,4 |
0,25 |
0,98 |
0,9604 |
9,87 |
10,3 |
|
vermella | 0,30 |
1,10 |
1,2100 |
11,84 |
9,8 |
Feu
la representació gràfica, calculeu el pendent i comproveu
si la K
obtinguda és la mateixa que havíem calculat amb la molla
estàtica, o no. Comenteu el resultat. Energies sense friccióAbans ...
|
Seleccioneu ...
Què passa ara? Quines són les diferències respecte del cas anterior?
El valor de l’energia mecànica va disminuint progressivament fins al valor zero.
Les energies cinètica i potencial es comporten com en l’apartat anterior però tenint en compte que la suma dels seus valors (energia mecànica) va disminuint amb el temps. En vermell a la miniaplicació podem veure les pèrdues acumulades d'energia en forma de calor.
Ara comproveu quines són les característiques de la molla 2.
Comenteu-ho amb detall.
La molla 2 és idèntica a la 1.
Ara ...
Repetiu totes les operacions que heu fet amb la molla 1 (alerta, que són moltes!).
La molla 3 té la duresa graduable però si es gradua a la meitat, també és igual a les anteriors.
...
Aneu a Júpiter...
Expliqueu què passa i aprofiteu per calcular la gravetat. Penseu bé com ho podeu fer.
Per calcular la gravetat a cada planeta només hem de tenir en compte que la constant recuperadora de la molla és igual a qualsevol planeta.
i per tant
Com que sabem el valor K= 9,8 N/m: ( utilitzant K= 10 N/m: ).
Ara situeu-vos a la Lluna i experimenteu.
Expliqueu què passa i calculeu la gravetat al nostre satèl·lit.
Finalment situeu-vos al planeta X
Calculeu la gravetat en aquest planeta desconegut.
En l'espai
Comenteu què passa amb les molles si no hi ha gravetat (alerta que no és tan fàcil com sembla).
En absència de gravetat les molles no s'allarguen en penjar-hi masses, però el tractament dinàmic no depèn de la gravetat. Per tant es pot calcular igualment la K recuperadora en absència de gravetat, que continua essent K=9,8 N/m.
Autor d'aquesta pągina: Ramon Estius,Professor de física i química a l'IES Rafael de Campalans d'Anglès.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons