La revista Recursos de Física és una publicació digital periòdica que la Societat Catalana de Física en col·laboració amb la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
(XTEC) posa a l'abast dels professors de física de
secundària i primers cursos universitaris perquè puguin
compartir els seus recursos.
El professorat realitza
habitualment, en els centres, un seguit d’estratègies,
d’experiències i d’iniciatives didàctiques
amb l’objectiu de millorar la comprensió i el nivell de
l'alumnat. Sovint, però, aquest treball té poca
difusió. Recursos de Física és
una revista digital del professorat i per al professorat, que neix amb
l’objectiu de recollir aquestes estratègies,
experiències i iniciatives i difondre-les i posar-les a
l’abast de tothom. Per aconseguir-ho, ens cal la vostra
col·laboració. Envieu-nos les vostres aportacions i
suggeriments  !
La
quantitat creixent d’informació de tota mena omple tots
els àmbits. Ha crescut d'una manera especial la quantitat de
continguts amb intenció educativa. Les institucions educatives,
les universitats (a través dels servei de biblioteques) i el
Departament d’Educació (a través de la XTEC), han
vist la necessitat de començar a organitzar tot aquest material
d’alguna manera. Hi ha dues qüestions clàssiques
importants que cal resoldre:
- Classificar el recurs de manera que pugui ser utilitzat i, per tant trobat, per algun altre professor.
- Garantir que el recurs tingui un http://lloc.estable.
Aquestes
dues qüestions tenen solució i, de fet, ja existeixen
dipòsits de recursos educatius arreu del món.
També estan arribant a les nostres universitats i al Departament
d’Educació. Resta per aclarir una tercera
qüestió:
- Com es controla la qualitat
d’aquests recursos i de quina manera es documenten i se'n fa
difusió entre el professorat?
Creiem que
és bo que institucions especifiques de cada matèria, en
el nostre cas la física, transversals (no lligades a cap
universitat o departament), com la Societat Catalana de Física,
puguin actuar com a mediadores per garantir una qualitat del
recurs que d’una manera o una altra se li ha d’exigir.
Un
recurs didàctic és l’activitat que el professor du
a terme amb els seus estudiants per tal que adquireixin alguns
conceptes o exercitin els ja adquirits. La qüestió
important per a nosaltres és que aquest recurs pugui ser
explicat d’una manera o una altra per ser reutilitzat. Entendrem recurs en aquesta accepció i mantindrem el mot activitat per designar la realització del recurs per part dels estudiants i/o el professor. El recurs serà, així, el conjunt tangible de text i imatges que permet la reproductibilitat de l’activitat.
Per dur a terme l’activitat poden caldre, evidentment, alguns
estris materials com ginys de laboratori, etc. El recurs, tal com
l’entenem, no cal que inclogui aquests materials: n’hi ha
prou que els descrigui i, si és necessari, que indiqui a on es
poden adquirir aquests estris. El que sí que entendrem que
conté, si és necessari, és el software que
acompanya l’activitat. Així, un recurs podrà
constar de tres parts tangibles:
- Guia del professor:
sempre ha d’existir aquesta part del recurs. De fet es pot anar
enriquint a mesura que el recurs es fa servir. Aquí
s’explica en què consisteix el recurs, quan, com i per a
què es pot utilitzar el recurs i les experiències
concretes d’utilització. Poden ser tres o quatre
línies de text, però sempre hi ha d’haver una guia
del professor.
- Guia de l’estudiant:
són les explicacions i e software (en el cas que sigui
necessari) que es donen a l’estudiant perquè pugui dur a
terme l’activitat. Aquesta part del recurs pot no ser
necessària ja que pot ser reelaborada per cada professor a
partir de la guia del professor.
- Solucions:
aquella informació que s’amaga a l’estudiant i que
li pot ser d’ajut en algun moment o al final de
l’activitat. També es pot incloure per tal que el
professor pugui tenir una visió ràpida de conjunt de
l’activitat i facilitar-li la feina. Aquesta part del recurs pot
no ser necessària, ja que pot ser reelaborada per cada professor
a partir de la guia del professor o simplement no existir.
En
l’elaboració de la revista hi col·laboren
estretament professors de física de secundària i
d'universitat. Així els recursos són valorats amb aquest
doble vessant. Encara no sabem com funcionarem en el futur, però
podem entreveure alguns trets, que són:
- Cerca d’activitats: no
buscarem autors potencials d’articles sinó més
aviat professors que estiguin realitzan activitats de qualitat i que
potser no s’han plantejat o no han trobat la manera de
compartir-les. En aquest sentit, treballem units universitats i
Departament d’Educació, per detectar aquelles activitats
que compleixin els requisits de qualitat.
- Elaboració del recurs:
un cop trobada una activitat, juntament amb el seu autor
s’elaboren les tres parts esmentades en la secció anterior
(guia del professor, guia de l’estudiant, solucions) que
configuren el recurs. També es mira que el recurs estigui en un
lloc estable i, si no és el cas, se li troba aquest lloc estable.
- Elaboració de l’article: amb
el material del punt anterior s’elabora l’article que
apareixerà a la revista i que permetrà veure directament
el recurs i enllaçar amb les versions directament utilitzables
pels estudiants. L’autor del recurs veurà recompensada la
seva tasca amb la publicació formal de l’article, aspecte
també necessari per als que puntualment elaboren recursos.
També s'hi veuran reflectits els drets d’autor i de
l'usuari de material compartit.
- Seguiment del recurs:
un article publicat, i per tant un recurs, estarà en xarxa a
punt per rebre les crítiques necessàries per part de la
resta de professorat. La revista, juntament amb els autors, es
farà ressò d’aquestes crítiques i
realitzarà les modificacions necessàries als articles, i
per tant als recursos, de manera que quan acabi la vigència del
número actual de la revista, el recurs pugui passar a un estat
d’estabilitat virtualment permanent.
La revista ens
mostra, amb un format de revista, el recurs en el seu conjunt juntament
amb els comentaris. Tot plegat és l’article. A la vegada,
ens ofereix uns enllaços que permeten arribar al recurs sense
cap més context, en un format web pur o en un format més
elaborat (en PDF) .
Al final de cada article, i de manera opcional
en elaborar la revista, es pot habilitar un espai perquè els
lectors puguin fer comentaris directament. Aquests comentaris poden
comportar modificacions al recurs, que seran implementades en el mateix
número de la revista. Un cop el número deixa de ser actiu
l’exemplar queda congelat. Això vol dir que, encara que
els enllaços porten al recurs, aquest ja no ha de
coincidir necessàriament de manera exacta amb el que es mostra a
la revista. El recurs, després d'un temps, podrà ser
millorat, i convé que sigui així. La revista serà
testimoni de com era el recurs en el format originari. Aquest
vessant historicista de la revista també és important en
un món en què tot es concep en formats canviants i
efímers!
|
1/7 
