El nou currículum de FísicaDes de fa uns anys, el món de l’educació canvia constantment; sembla talment que en el nostre entorn s’hagi descobert el “moviment perpetu”. Com no podia ser de cap altra manera, el proper curs també hi haurà modificacions: canvis en el marc curricular del batxillerat.
Aquesta vegada, però, el professorat de Física i el de les matèries científiques en general, podem estar satisfets per diverses raons.
L’augment d’hores de les matèries de modalitat (de totes les modalitats) permetrà als alumnes aprofundir i treballar més i millor en les assignatures que són específiques de la branca d’estudis per la qual han optat.
En el nostre cas, celebrem l’ampliació horària no tant perquè permet incrementar el temari de la matèria, sinó perquè possibilita que es duguin a terme experiències, simulacions, anàlisis, prediccions... sobre situacions que, fins ara, només es podien treballar de forma teòrica i, massa sovint, purament des del punt de vista matemàtic.
El nou currículum de Física porta associat implícitament un canvi metodològic molt important. Al llarg dels dos cursos de Física, el professorat, a més de les clàssiques activitats d’ensenyament-aprenentatge, haurà de potenciar el treball experimental, relacionar la teoria amb els experiments, utilitzar les noves tecnologies, saber comunicar i argumentar, presentar els fenòmens físics ens els contextos reals, incorporar els descobriments més recents de la física...
Justament en molts d’aquests punts la revista Recursos de física pot esdevenir clau com a eina d’intercanvi, de difusió, de debat... de les experiències, les propostes, els projectes que realitzem tots nosaltres, de manera que podem contribuir al desenvolupament de la nova metodologia. Aquesta és la voluntat amb què ha nascut la revista.
Realment el canvi pot ser molt positiu pel que comporta d’apropament de la física a la realitat de l’alumne i, per tant, perquè pot incrementar l’interès de l’alumnat per la matèria, cosa que lògicament ha de conduir a una millora en els resultats acadèmics.
Aquest optimisme no ens ha de fer oblidar, però, alguns dels problemes que poden sorgir en l’aplicació d’aquest canvi curricular. Algunes preguntes, de moment, queden pendents:
- S’ha previst un pla de formació adient per al professorat? Sense una formació específica és molt probable que la metodologia que ara està escrita en paper quedi solament en “paper mullat” i no arribi mai a veure la llum a les aules dels nostres instituts.
- Les normes d’inici de curs inclouran els desdoblaments de grup necessaris per poder realitzar satisfactòriament tot tipus d’activitats d’aprenentatge? Si no es contempla la possibilitat de treballar en grups reduïts, difícilment es podran realitzar propostes de treball experimental amb els alumnes.
- Com seran els llibres de text? Les editorials seran capaces de proposar nous projectes en la línia del nou currículum o faran, com ja han fet altres vegades, un canvi de maquillatge als textos ja coneguts? Des de l’Administració es vetllarà perquè això no s'esdevingui?
- Les proves de selectivitat incorporaran aquesta nova metodologia? Tots estem preocupats, alumnat i professorat, pels resultats obtinguts a les PAU. De res no servirà un canvi curricular important si en aquesta prova final no hi ha un canvi important del sistema d’avaluació, introduint-hi algunes qüestions relacionades amb el treball experimental.
Bé, en definitiva: donem la benvinguda al nou currículum de Física, però desitgem amb tota la força que els dubtes plantejats es resolguin ben aviat i de manera satisfactòria.
|
1/9 
