IntroduccióLes
línies de camp són representacions matemàtiques
que ens ajuden a fer-nos una idea global del camp vectorial en una
regió de l’espai. Normalment, a classe, mostrem les
línies de camp amb un dibuix a la pissarra que, si no tenim
gaires aptituds artístiques, sol tenir un aspecte bastant
deficient. Si en volem millorar la qualitat, podem usar una
transparència feta a partir d’un diagrama d’un
llibre. En qualsevol cas, tenim l’inconvenient d’utilitzar
imatges fixes. Si volem mostrar com varia la distribució de les
línies de camp, en modificar un dels elements que constitueixen
el sistema, hem de tornar a fer el dibuix o utilitzar una altra
transparència. En aquest article comentarem la
utilització d’una miniaplicació amb la qual
es poden mostrar les línies de camp magnètic creades per
diferents distribucions de corrent. A primer cop
d’ull, la miniaplicació sembla molt complicada
d'utilitzar. Té moltes finestres, cada una d’elles
amb moltes opcions, les etiquetes estan en anglès, etc. Atabala
una mica, però no ens hem d’espantar. No cal esgotar el
sistema. Únicament amb algunes de les seves opcions ja
podem obtenir resultats molt satisfactoris. Té una
propietat molt interessant, i és que podem modificar la seva
grandària, cosa que no sempre és possible en totes les
miniaplicacions . Això és rellevant quan fem servir
una pantalla de projecció, com si fos la pissarra. La
miniaplicació és molt versàtil i,
després d’experimentar una mica, en podem treure un gran
profit. No és recomanable que l’alumnat la manipuli
lliurement, sense cap orientació del professorat, atesa la seva
gran opcionalitat. És una miniaplicació que ens pot
ajudar molt a fer representacions matemàtiques del camp
magnètic.
L'activitat que proposem està pensada per dur-se a terme a l'aula. És
una activitat de suport per als continguts teòrics sobre al camp magnètic.
Es tracta simplement de mostrar línes de camp magnètic d'alguns
sistemes senzills.El nivell de dificultat dependrà dels comentaris que
hi vulguem afegir. Pot ser una activitat per al segon curs de batxillertat o per
al primer curs d'universitat. La duració de l'activitat dependrà
també del nivell de profunditat de les explicacions i de les discussions
que es generin.Creiem que al batxillerat amb uns 10 minuts n'hi ha prou.Necessitarem
disposar d'una aula amb connexió a Internet i un projector.
La miniaplicació que farem servir esta dissenyada per Paul
Faslstad i es troba a la pàgina web http://www.falstad.com,
on podeu trobar altres miniaplicacions de física d’accés
lliure. També hi podeu accedir a través de: http://www.rrfisica.cat/rrfisica/fislets/h0fj026/h0fj026.htm.
Quan
obrim la miniaplicació apareix una representació del camp magnètic
que apareix per defecte.
A la part superior dreta de la finestra ens apareix una persiana (Field
selection) que ens permet seleccionar el tipus de distribució
de corrent que crearà el camp magnètic que volem visualitzar.
Ens centrarem en:
- el fil rectilini infinit (current line),.
- la bobina recta (solenoid),
ja que són les situacions que habitualment estudiem a classe.
En una segona persiana, just a sota de l’anterior, podem
triar com visualitzar les línies de camp (Display: Field Lines).
Podem veure-hi altres magnituds, però aquesta és la que millor
representa el camp magnètic.
En una tercera persiana, podem seleccionar quina utilitat té el ratolí
quan el movem per la finestra: ajustar l’angle de visió o ajustar
el zoom. Normalment utilitzarem la primera opció (Mouse = Adjust
Angle), encara que segons com ens pugui semblar interessant ampliar
o reduir el dibuix (Mouse = Adjust Zoom).
A la darrera persiana podem triar entre veure les línies de camp representades
en tres dimensions (No Slicing) o projectar-les en els diferents
plans perpendiculars als eixos X,
Y o Z
(Show X Slice, Show Y Slice, Show
Z Slice).
Finalment, i en funció de la distribució de corrent que haguem
triat a la primera persiana, ens apareixeran una sèrie de paràmetres
que podem modificar.
Camp magnètic creat per un fil rectilini infinit
La representació de les línies de camp del fil
rectilini infinit (vegeu la figura 1), ens permet veure de manera ràpida
i senzilla que les línies de camp són tancades (recordem que el
camp magnètic és un camp solenoïdal).
També podem aprofitar, si hem calculat prèviament
l’expressió analítica del camp, per veure que les línies
de camp són circumferències centrades en l’eix del fil,
i que el mòdul del camp depèn inversament de la distància
al fil. Aquesta darrera propietat la podem comprovar observant el color verd
més intens de la línia, quan la distància al fil és
menor (el color més lluminós indica un camp més intens).
Finalment, podem discutir sobre la direcció i el sentit del vector camp
magnètic. Per això potser seria més convenient representar
els vectors en comptes de les línies (Display: Field Vectors)
Camp magnètic creat per una bobina recta
La representació de les línies de camp de la
bobina recta (vegeu la figura 2) és la que té més opcions
i ens permet estudiar com varia el camp magnètic en funció de
la geometria, així com analitzar el rang de validesa dels resultats calculats
prèviament, corresponents a l’anomenada bobina llarga.
En aquest cas podem variar el nombre d’espires (#
of Turns), el seu diàmetre (Diameter) i la
longitud de la bobina (Height), i observar com es modifiquen
les línies de camp.
Si augmentem el nombre d’espires, veurem que les línies de camp
queden bastant ben “canalitzades” a l’interior de la bobina.
A més, si disminuïm el diàmetre de les espires podem veure
que el camp magnètic a l’interior és homogeni (les línies
de camp són rectes paral·leles a l’eix de la bobina, i el
mòdul del camp és constant) i que fora de la bobina és
pràcticament nul (en els extrems de la bobina, les línies de camp
es van separant i gairebé “desapareixen” en punts molts llunyans,
en punts exteriors, propers als costats del cilindre que constitueix la bobina,
gairebé no hi ha línies de camp).
Aquesta situació ens reprodueix el que anomenem l’aproximació
de la bobina llarga, que es dóna quan la secció de la bobina
és molt més petita que la seva longitud i les espires estan molt
juntes. Si hem calculat prèviament l’expressió analítica
d’aquest camp, podem valorar com hi influeix cada paràmetre a l’hora
de decidir si podem fer l’aproximació o no.
Pot ser interessant visualitzar el camp magnètic creat
per dues espires separades (loop pair stacked). Si modifiquem
la distància entre les dues espires, podem analitzar com varia el camp
magnètic quan aquestes estan “més separades” o “molt
juntes”. Podem comparar aquestes representacions amb la de la bobina recta,
cosa que ens ajudarà a comprendre que la bobina la podem considerar com
un conjunt d’espires molt properes les unes a les altres.
Inici |
|
|
ISSN:
1988-7930 Adreça a la xarxa:
www.RRFisica.cat Adreça electrònica:
redaccio@rrfisica.cat
difusio@rrfisica.cat
Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi
Casellas, Xavier Jaén, Gemma Montanyà, Cristina Periago,
Octavi Plana, Jaume Pont i Ramon Sala.
Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física,
Associació de Professores i Professors de Física i Química
de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat
de Barcelona
|
Programació web: Xavier Jaén i Daniel Zaragoza.
Correcció lingüística: Serveis Linguïstics
de la Universitat Politècnica de Catalunya. |
Aquesta
obra està subjecta a una
Llicència
de Creative Commons
|
Recursos
de Física col·labora amb la
baldufa i també amb ciències
Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària
(Edita: CRECIM-UAB)
|
|
|