Probablement la física és moda. Les primeres proves amb el gran col·lisionador d'hadrons (LHC, Large Hadron Collider), han fet habituals en els  mitjans de comunicació i amb un impacte que ha estat a l'alçada de la magnitud del projecte, termes i conceptes que fins ara formaven part de l'àmbit més alquímic, per misteriós, de la física. D'altra banda el proper any 2009 és l'Any Internacional de l'Astronomia que commemora els 400 anys de la primera observació de l'univers a través del telescopi per part d'en Galileu Galilei. Un esdeveniment potser no gaire popular, però que ressonarà amb les notícies provinents del Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) ja que coincidirà amb les primeres experiències del col·lisionador. Ens esperen doncs, uns mesos de "física mediàtica" amb tot allò que tindran de positiu pel fet que faran desvetllar l'interés del gran públic per aquesta ciència i, per descomptat, també de negatiu perquè hi haurà el risc que aquests temes es tractin amb superficialitat i falta de rigor. Per cert, l'efemèride de Galileu encara pot tenir més transcendència a casa nostra si, com es publica en el número d'octubre de la prestigiosa revista britànica History Today, resulta que l'inventor del telescopi va ser, precisament, un català.

Com podem portar l'actualitat de la física a l'aula? Com donem resposta al previsible interès del nostre alumnat sobre el tema? Com podem desvetllar aquest interès, ara que tenim nous i potents aliats? Quins aspectes científics, tecnològics i fins i tot polítics i socials es desprenen d'aquests esdeveniments? Són algunes preguntes rellevants en aquest entorn d'actualitat que viurem els propers mesos i a  que hem de respondre en coherència amb la nostra tasca docent. El constrenyiment i la rigidesa dels programes i calendaris acadèmics no han de ser excusa per no obrir-nos a l'actualitat i per fer allò que en docència de la física en el batxillerat és especialment complicat: l'ensenyament significatiu i contextualitzat.

Encara tenim tot el curs per endavant per posar fil a l'agulla. Disposarem, de fet disposem ja, de gran quantitat de material amb múltiples formats i de diversa qualitat que han elaborat els mitjans de comunicació i les institucions implicades. Només cal fer un tomb per la pàgina web del mateix CERN o per la de la NASA en el cas de l'Any Internacional de l'Astronomia per trobar-hi una bona quantitat de recursos de recursos.

Se'ns planteja, doncs, un repte interessant. Un repte que obre escenaris didàctics creatius i estimulants per als nostres estudiants. No hauria de passar que, enguany, un estudiant de física no treballi o al menys no senti a parlar a l'aula d'allò que sentirà, tot sopant, del telenotícies. Si és així, mal servei farem a la ciència i, per extensió, a l'educació.

Ho tenim tot de cara, ho hem d'aprofitar. Com passem doncs, del pla inclinat a l'LHC?

Recursos de Física ha obtingut el primer premi dintre de l’apartat de Trabajos de divulgación científica en soportes adecuados del concurs Ciencia en Acción d’aquest any 2008 que s'ha organitzat  a Valladolid i que convoquen entitats científiques reconegudes de l’Estat espanyol (CSIC, FECYT, RSEF, RSEM i UNED).

Des del principi, l’acollida de la revista ha estat molt bona per part dels lectors, essencialment  professorat de física, i sovint ens ho heu manifestat. Però també pensem que el  reconeixement  de les institucions que han convocant aquest concurs  té molta importància, i això ens anima a continuar treballant plegats (autors, lectors i comitè de redacció)  perquè la nostra revista sigui una bona eina per a la millora de l’ensenyament i de l’aprenentatge de la física.