Guia del professorat

Introducció

L'activitat que proposem està adreçada tant a l'alumnat de l'ESO com al de batxillerat, especialment de l'assignatura de Ciències per al Món Contemporani, i es basa en un vídeo que van filmar alumnes de secundària de l'IES Montsoriu d'Arbúcies.

Podem introduir el tema amb dos exemples, un d'anterior i un altre de posterior a la implantació del mètode científic:

1) Aristòtil va establir que la matèria de la Lluna cap avall estava feta de terra, aigua, aire i foc, i de la Lluna (aquesta inclosa) cap amunt d'èter. Aquesta idea com moltes altres d' Aristòtil van ser acceptades durant dos mil anys per la força del personatge que les havia postulat.

2) Einstein va lluitar amb totes les seves forces per refutar les conseqüències no deterministes de la mecànica quàntica. No se'n va sortir, malgrat que era el físic més important del segle XX i gaudia d'una gran autoritat en el món de la ciència.

Què ha canviat entre aquests dos fets? A partir de l'establiment del mètode científic ja no és important qui diu què, sinó què diu qui, i tota afirmació és passada pel sedàs de l'experimentació i la mesura.

Activitat

1) Plantejament del problema.
2) Elaboració de possibles hipòtesis.
3) Visualització del vídeo i resolució d'un qüestionari. .
4) Comentari del vídeo i elaboració d'una teoria.
5) Plantejament d'un altre problema. Elaboració de diverses hipòtesis. Disseny i realització d'un experiment al laboratori. Plantejament de conclusions.

1) El problema que plantegem és el mateix que es va plantejar Galileu Galilei un diumenge de l'any 1581 a l'edat de 17 anys. No és gratuït agafar com a exemple Galileu, ja que ell personifica els inicis del mètode científic, ni l'edat, perquè és molt similar o la mateixa que la de l'alumnat al qual s'adreça aquesta activitat.
Aquest dia Galileu es trobava a la catedral de Pisa escoltant missa. Gaire atent no hi devia estar, perquè es va fixar en un llum que penjava del sostre i que oscil·lava, ara amb un recorregut curt, ara amb un recorregut més llarg, i es va preguntar en quin cas el llum trigava menys a fer una oscil·lació.

2) Un cop plantejat el problema, s'inicia el debat a la classe per parlar sobre les diferents hipòtesis. És recomanable fer grups de quatre o cinc persones perquè tothom pugui participar-hi i analitzar el problema. En acabat es posen en comú totes les opcions, que com a màxim han de ser tres: 1) com més petit és el recorregut, menys temps; 2) com més petit és el recorregut, més temps, o 3) triguen el mateix temps. És important que argumentin quina és l'opció que consideren més plausible.
Normalment qui té més facilitat de paraula o més carisma dins del grup és capaç de convèncer la resta de la classe, independentment que la resposta sigui correcta o no.

3) El vídeo es pot veure a classe si aquesta disposa d'Internet i projector, o bé cada alumne el pot veure a casa.
El vídeo està penjat a i té per títol de . L'adreça és:http://www.youtube.com/watch?v=4ckIER47cgs. Fent clic a la figura 1 del qüestionari per a l'alumnat, s'hi pot accedir directament.
Un cop vist el vídeo, l'alumnat ja pot contestar el qüestionari de seguiment.

4) Un cop vist el vídeo i contestat el qüestionari, ja se'n poden treure conclusions i una teoria del fenomen observat per Galileu Galilei. És important que s'adonin que argumentacions que en un principi semblaven del tot encertades, un cop les passem pel sedàs de l'experimentació i la mesura resulten errònies. (Pensem en l'exemple d'Aristòtil.)

5) Plantegem un altre problema de pèndols: si tenim pèndols que tenen una mateixa massa i el mateix angle d'oscil·lació però la llargada del fil és diferent, en quin cas trigaran menys a fer una oscil·lació?
L'alumnat ha de formular les seves hipòtesis i després ha de dissenyar al laboratori l'experiment per demostrar quina de les hipòtesis formulades abans és correcta, i n'ha d'elaborar una teoria.
Podem fer el mateix amb pèndols amb una massa diferent però amb la mateixa llargada de fil.

Qüestionari per a l'alumnat a) A quin segle situem la història? b) Quants anys tenia Galileu? c) Quina pregunta es va fer Galileu aquell matí a la catedral de Pisa? d) Abans de veure el vídeo, quina creies que era la resposta correcta? Per què? e) A quins dos elements molt importants del mètode científic fa referència el vídeo que són bàsics per resoldre la pregunta? f) Què va utilitzar Galileu per mesurar el temps? Per què? g) A quina conclusió van arribar tant Galileu com els alumnes del vídeo? h) Transcriu la frase final de Galileu.

Sumari

3/10

Inici	Com podeu col·laborar?	Subscripció
ISSN: 1988-7930    Adreça a la xarxa: www.RRFisica.cat    Adreça electrònica: redaccio@rrfisica.cat  difusio@rrfisica.cat Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi Casellas, Xavier Jaén, Gemma Montanyà, Cristina Periago, Octavi Plana, Jaume Pont i Ramon Sala. Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física, Associació de Professores i Professors de Física i Química de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona
Programació web: Xavier Jaén i Daniel Zaragoza. Correcció lingüística: Serveis Linguïstics de la Universitat Politècnica de Catalunya.		Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons
Recursos de Física col·labora amb la baldufa i també amb ciències Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària (Edita: CRECIM-UAB)