La solució del problema del número anterior la trobareu seguint l'enllaç ALBA. Amb aquesta solució donem per tancada aquesta secció i introduïm una nova secció, Problemes empaquetats , que s'iniciarà a la tardor vinent però que ens agradaria presentar en aquest número. Problemes empaquetatsIntroduccióÉs
molt probable que el recurs més utilitzat a les classes de
física al batxillerat sigui la resolució de problemes.
Els nostres (bons) alumnes dediquen moltes hores, a classe i a casa, a
resoldre problemes i nosaltres dediquem molt temps a corregir-los i a
mostrar les estratègies de resolució i, més
decisiu: els exàmens de física consisteixen essencialment
en sèries de problemes i la qualificació de l'assignatura
reflecteix, sovint de manera gairebé exclusiva, l'habilitat que
l'alumnat ha adquirit en la resolució de problemes.
Hi
ha bons motius perquè aquesta manera de fer estigui tan estesa:
d'una banda, els problemes permeten a l'alumne aplicar els conceptes i
els procediments de la física a situacions en què troben
una aplicació fàcil i ràpida o, si es prefereix,
els permeten adquirir tota mena de competències (comunicatives,
de tractament de la informació, de matemàtiques, de
coneixement del món, etc); de l'altra, els problemes són
una bona eina per conèixer el grau d'assoliment dels objectius
per a l'alumnat, com ara: si volem saber si un estudiant ha
entès el principi de conservació de l'energia
mecànica, la resolució d'un problema on hagi d'aplicar-lo
serà, en general, una prova millor que la resposta a la pregunta
"enuncia el principi de conservació de l'energia
mecànica".
Però, com tot,
l'ensenyament-avaluació basat en els problemes també
té riscos: podem acabar creient que "saber física"
equival a "saber fer problemes de física" i probablement per a
molts estudiants "aprendre física" equival a "aprendre a fer
aquests problemes que solen sortir als exàmens" ( i "tota la
resta són bestieses per fer-nos passar l'estona"). Davant
d'això, podria passar que al final oblidéssim els
objectius i ens quedéssim només en els problemes.
Una
mirada als problemes que trobem habitualment revela que molt sovint
repeteixen uns quants patrons i que la majoria dels problemes se
centren en alguns aspectes (càlcul, aplicació de les
fórmules), mentre que d'altres (contextualització,
anàlisi dels gràfics, ús de les noves tecnologies,
disseny d'experiments, etc.) apareixen molt rarament. A
partir de la tardor vinent obrirem aquesta nova secció.
Començarem proposant uns exemples de problemes, tots de
l'apartat "ones i so" de segon de batxillerat. Hem intentat que abastin
els diferents continguts del currículum, de manera que cada
paràgraf dels continguts d'aquest apartat es recorda abans del
problema proposat. Encara que en alguns casos els problemes es
refereixin a més d'un paràgraf, espero que resultin prou
il•lustratius. Però tot això serà, com hem dit, quan ja siguem al nou curs. De moment... bon estiu!
|