Guia del professorat Introducció | |
Aquí es presenta una experiència que pretén aportar una
imatge diferent d’aquesta matèria. Una imatge d’una matèria
dinàmica en coneixements. Una matèria des de la qual es poden
treballar conceptes avançats que permeten donar resposta a temes que
inquieten el nostre alumnat, la nostra societat. Una manera de veure la física
que ha de permetre al professorat augmentar la pròpia motivació
i la de l'alumnat.
Aquesta
experiència docent es porta a terme en la matèria de Física
al 2n curs de batxillerat, i consisteix en l’aprofitament del llibre de
L’univers en una closca de nou de Stephen Hawking (http://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_Hawking),
mitjançant una lectura comentada.
Valoració
Aquesta experiència s’ha realitzat durant els
darrers quatre cursos acadèmics.
La lectura d’aquest llibre permet als alumnes poder opinar, assenyadament,
sobre temes d’actualitat relacionats amb la física i la ciència
en general; adquirir una visió de la física dinàmica, canviant
i sotmesa a revisió contínua en el decurs de la història;
comprendre la metodologia científica per usar-la amb propietat en els
àmbits especialitzats i poder-la explicar en el llenguatge quotidià;
valorar críticament la importància de la física en l’avenç
progressiu del coneixement del món, valorar críticament la contribució
de la ciència i de la tècnica al progrés i benestar de
la humanitat; conscienciar dels perills que comporta un mal ús dels avenços
científics i tècnics, apreciar el caràcter objectiu i antidogmàtic
de la ciència i de la necessitat fer-ne una revisió contínua
com a element intrínsec d’aquest camp de coneixement.
L’avaluació de l’aprenentatge es realitza
mitjançant preguntes a classe i un control final.
D'altra banda, l’avaluació de l’activitat
es fa mitjançant un qüestionari a l’alumnat. Els resultats
del qüestionari han estat els següents:
- La lectura del llibre ha estat difícil per al 80 % dels alumnes i
molt difícil per al 20 % restant.
- La lectura ha servit per comprendre millor el món en què
vivim: un 89 % hi ha contestat afirmativament.
- La lectura ha servit per comprendre millor la física: un 69 % hi
ha contestat afirmativament.
- El llibre ha contestat a preguntes sobre les quals ha estat meditant o
debatent amb companys: un 88% hi ha contestat positivament.
- Pensa que havia valgut la pena el temps eemrçat: un 97 % ha considerat
que sí.
- Quant al sistema emprat (lectura-explicació), un 86 % hi ha contestat
positivament. Algunes aportacions manifesten la necessitat d’incorporar
més imatges visuals per millorar la comprensió.
- Finalment, un 97 % dels alumnes recomana la lectura del llibre als companys.
Podem
observar, doncs, que tant el professorat com de l’alumnatat ha valorat
l'experiència molt positivament. Cal remarcar els alts percentatges de
comprensió del món en què vivim i de preguntes que a vegades
els alumnes s’havien formulat, i de la utilitat de l’experiència.
Tot i els grans avantatges que reporta la lectura d’aquest llibre, al
principi pot semblar que la complexitat, l’obligatorietat de lectura i
“el que hem deixat de fer” poden ser inconvenients difícils
de salvar.
Respecte a la dificultat dels conceptes que s'empren en el llibre, aquests s’han
intentat explicar sobre la base del coneixement previ de l’alumne i s’ha
prioritzat, sempre, la comprensió global respecte a aspectes molt particulars
i l’interès que han mostrat en qüestions determinades.
Per tal de pal·liar aquest problema, s’ha emprat una metodologia
de lectura prèvia de cada capítol per part dels alumnes, seguida
d’una breu explicació dels conceptes que es consideren més
complexes per a l’alumnat, a l'hora que s'obre un debat sobre els aspectes
més actuals o més entroncats amb els continguts del currículum
de la matèria. Finalment per tal de valorar l’aprenentatge es realitza
un control del llibre a partir dels conceptes que s'han treballat a la classe.
Com a contrapartida a les dificultats, els guanys quant a comprensió
científica de fons i comprensió de la realitat física actual
han estat molt grans. Els alumnes han vist la física des d’un punt
de vista molt més ampli que el d'aprendre a resoldre problemes. Han vist
com es poden explicar qüestions quotidianes mitjançant teories científiques
actuals, han palpat el desenvolupament del pensament científic al llarg
de la història i han indagat en el mètode científic des
d’una òptica diferent.
Per evitar el segon problema, l'obligatorietat i la poca motivació, l’activitat
lectora és opcional, de la qual s'exposen els avantatges que pot suposar
com a recompensa per l’alumnat en la nota final de batxillerat (aprovar
per departament un % addicional, que no pugui representar una disminució
de la nota) i en la seva formació. Els alumnes no es neguen a formar
part de l’experiència amb aquests arguments. Tothom, s’hi
apuntat voluntàriament (fins i tot en casos en que a priori,
el professor, podria esperar tenir problemes). El primer dia de classe s’ha
de tenir força convicció en un mateix! S’ha de saber transmetre
com n'és, de profitós, l’experiència. Tot i això,
si algun alumne no hi vol participar, durant les sessions corresponents el podem
apartar (si l’aula ho permet) perquè faci problemes. Si el nombre
d’alumnes que no hi volen participar és massa elevat cal plantejar-nos
la possibilitat de no fer l'experiència.
Respecte a la utilitat del temps, ni els mateixos alumnes no la consideren com
una pèrdua de temps, ni des del punt de vista del professorat ha suposat
una mancança quant a continguts. Es pot realitzar l’activitat durant
les hores “dolentes” (per exemple, l'última del matí)
o durant les setmanes que els alumnes tenen molts exàmens. És
important que no es perdi el fil de la lectura, però alhora que no entorpeixi
excessivament la seqüenciació del temari. Es pot adequar molt als
hàbits del professorat (si fem una classe teòrica i una de problemes,
la tercera pot ser de lectura). Això permet aconseguir més interès
per part de l’alumnat: s’ha de viure com un canvi positiu en la
rutina diària.
Temporització
A continuació es presenta, en forma de tres blocs: inicial,
continu i final, una possible seqüenciació, que inclou com una a
mena de programació els objectius de cada sessió i les eines o
mitjans que ha emprat el professorat.
Primera sessió. Primer dia de classe del
curs.
Objectiu
A) Conscienciar a l’alumnat de la utilitat de la
lectura.
Eines:
- % de la nota final de batxillerat.
- Veure la física d’una manera diferent, conèixer
si són possibles els viatges en el temps, com va començar
l’univers...
- Activitat alternativa que es durà a terme.
7 sessions. Es recomana fer-les
durant el 1r trimestre i al principi del 2n.
Objectius
A) Fer palesa l’existència d’una física
realment moderna i actual. Introduir conceptes de física actual.
B) Fer referència, quan és possible, a les
limitacions de la física clàssica i la manera com actualment
se superen aquestes limitacions.
C) Atendre a l’evolució històrica
dels esquemes conceptuals, incorporar-hi informació i reflexió
sobre l’evolució històrica dels conceptes i de les actituds
predominants en l’àmbit de la física
D) Repassar o ampliar conceptes sobre el temari de física
de batxillerat (per exemple, l'efecte Doppler)
E) Debatre sobre supòsits que apareixen en pel·lícules...
o sobre temàtiques que solen inquietar al ésser humà
(viatges en el temps, origen de l’univers...)
F) Despertar en l’alumnat l’esperit d’indagació,
de reflexió i d’argumentació respecte a qüestions
quotidianes.
Eines
- Lectura, a casa, de cada capítol.
- Preguntes del professor a classe sobre el capítol que han llegit
(és bo disposar d’un esquema o guió previ). Es pren
nota de les respostes en forma de positius si la resposta és coherent
i denota la lectura del capítol.
- Motivar les preguntes dels mateixos alumnes per tal d’encetar
debats. Sol ésser útil rellegir paràgrafs a classe.
Darrera sessió. Segons la nostra experiència,
creiem que és bo que es faci l’últim dia abans de les
vacances de Nadal (al desembre se solen fer poques classes “normals”
i després de Nadal la urgència del treball de recerca sol
ser fatídica, a més d’incorporar un salt espacial de
memòria).
Pensem que l’objectiu és que ho entenguin, no que superin un
examen. Per tant, si creiem que una part del llibre és fonamental,
s'en pot remarcar la importància, (avisant-los, es pot intentar que
ho preparin bé). Recordem que el llibre ja presenta prou dificultats
de comprensió a aquest nivell.
Objectiu:
A) Avaluar els coneixements adquirits amb atenció
especial al lèxic.
Eines:
- Es fa un control de 4, 5 o 6 preguntes força guiades sobre els
temes més significatius i que poden considerar-se més útils
per a una persona adulta formada en ciència.
- Qüestionari sobre la utilitat del treball.
Exemple de guió i debat
Capítol 4. |
|
Pàg. 104. |
Determinisme (Laplace), predicció. Complexitat de les
equacions. Caos. |
Pàg. 105. |
No podem començar: principi de l’indeterminisme.
Mecànica quàntica (restauració). |
Pàg. 107. |
Equació de Schrödinger. Podem predir la funció
d’ona. |
Pàg. 108. |
Prediccions: la física de Newton (temps absolut). Teoria
especial de la relativitat (temps personal en una direcció, cadascú
pot predir la funció d’ona). Teoria general de la relativitat
(espai-temps corbat i distorsionat per la matèria i l’energia
que conté, temps no augmenta suaument, la funció d’ona
no es pot predir). |
Permet debatre els aspectes següents i emfatitzar-hi:
- Adonar-se del fet de fer física newtoniana (la major part de les
vegades no ho tenen clar).
- Entendre què representa el principi d’indeterminació
(ja s’havia explicat una mica en altres capítols; ara n’acaben
de veure les implicacions, camps zero...).
- Conèixer l’existència de la funció d’ona
(derivades parcials, operadors matemàtics ,hamiltonià....).
N’hauran sentit a parlar abans d’arribar a la facultat.
- Discutir i argüir, amb fonament, si és possible predir el futur
(que disposin d’eines per rebatre a l’astrologia, si volen).
Exemple de control
1) Què és el model d’univers membrana?
Quin fenomen experimental concorda amb aquesta visió? Quin és
en aquest cas la història del temps? És la nina russa tant petita
com es podria esperar?
2) Són possibles o probables, els viatges en el temps?
N'i ha hagut? Explica-ho segons les diferents teories.
3) Comenta com entens que va sorgir la teoria de la relativitat.
En quins conceptes començaren a sorgir discrepàncies? Quins fets
experimentals ens portaren a una nova teoria? Quins són els conceptes
més significativament modificats per la teoria de la relativitat?
4) L’universés infinit? És perdurable?
Té una vida gaire llarga? Què es deduí de les observacions
de Hubble? Com són les possibles històries de l’univers?
5) Notícia de premsa (19/12/02, El País):
“Un chorro de agujero negro ataca una galaxia: Un chorro de radiación
y partículas, emitido en un agujero negro supermasivo, está arremetiendo
contra una galaxia cercana”.
Comenta aquesta notícia emprant els coneixements adquirits sobre forats
negres.
Qüestionari Aquest qüestionari és el que s'ha fet servir per valorar l'activitat. | |
AgraïmentsAquesta experiència no es podria haver dut a terme sense el magnífic llibre elaborat per Stephen Hawking traduït per David Jou. Gràcies a tots dos.
Inici |
|
|
ISSN:
1988-7930 Adreça a la xarxa:
www.RRFisica.cat Adreça electrònica:
redaccio@rrfisica.cat
difusio@rrfisica.cat
Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi
Casellas, Xavier Jaén, Gemma Montanyà, Cristina Periago,
Octavi Plana, Jaume Pont i Ramon Sala.
Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física,
Associació de Professores i Professors de Física i Química
de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat
de Barcelona
|
Programació web: Xavier Jaén i Daniel Zaragoza.
Correcció lingüística: Serveis Linguïstics
de la Universitat Politècnica de Catalunya. |
Aquesta
obra està subjecta a una
Llicència
de Creative Commons
|
Recursos
de Física col·labora amb la
baldufa i també amb ciències
Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària
(Edita: CRECIM-UAB)
|
|
|