Transformacions d’energia en una dinamo
Full del professorat
L’experiment és molt senzill: es tracta de deixar caure un pes
conegut, lligat a una dinamo, de dues maneres
a) la dinamo no genera corrent (circuit
obert),
b) la dinamo genera corrent (circuit
tancat).
Observarem que quan la dinamo genera corrent la caiguda és més
lenta, tot i que el fregament mecànic no ha canviat, perquè una
part de l’energia potencial inicial s’ha transformat en energia
elèctrica. Amb això podrem il•lustrar el principi de conservació
de l’energia.
Material:
Una dinamo de bicicleta
Suport amb pinça
Portapesos i pesos
Bombetes de llanterna (3,5
V)
Cronòmetre i cinta mètrica
Cables de connexió
Full de cartolina i cinta adhesiva
Cordill
Opcional: equip
Multilog, si ho volem fer amb alumnes de batxillerat
Muntatge del dispositiu:
1. Talleu un rectangle de cartolina
de 10 x 20 cm.
2. Enrotlleu-lo a la part mòbil
de la dinamo, de manera que hi quedi ben ajustat, i fixeu-lo amb cinta
adhesiva (vegeu les figures 1 i 2).
3. Munteu la dinamo en un suport
amb pinça.
4. Enrotlleu un cordill al cilindre
de cartró i poseu-hi el portapesos a l’extrem.
5. Connecteu (o no) les bombetes,
segons convingui.
Realització de l’experiment:
Cal una massa mínima perquè la dinamo es comenci a moure.
Treballarem amb una massa lleugerament superior. Això, és
clar, depèn del model de dinamo. Aquí hem utilitzat m
= 160 g.
Es tracta de deixar caure aquesta massa de tres maneres diferents (convé
posar alguna cosa a terra per esmorteir el xoc):
a) caiguda lliure,
|
|
Fig. 1 |
|
Fig. 2 |
b) caiguda amb la pesa lligada
al cordill i la dinamo en circuit obert,
c) caiguda lligada al cordill,
amb la dinamo connectada a les bombetes.
La caiguda a no la cronometrarem, perquè ja sabem
que caurà amb un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA),
amb l’acceleració de la gravetat. Per tant, podem calcular-ne
fàcilment la velocitat final.
Les caigudes b i c sí que les
cronometrem amb molta cura. Farem diverses proves i treballarem amb les
mitjanes dels resultats.
Resultats obtinguts
Amb m
= 160 g ,
h = 137 cm i dues bombetes de 3,5
V en paral•lel
a) caiguda lliure:
t
= 0,529 s (calculat)
b) sense generar corrent: t
= 0,80 s,
c) amb generació de corrent:
t
= 1,65 s
Anàlisi dels resultats:
NIVELL ELEMENTAL (2n i 3r d'ESO)
Només farem les caigudes b i c.
No cal cronometrar-les: a simple vista es veu que quan la dinamo genera
corrent, la massa cau més lentament
Ho podem explicar d'una manera simplificada, encara que no sigui del
tot correcta:
Quan les bombetes no estan connectades a la dinamo, l’energia
potencial de la pesa es transforma en energia cinètica.
En canvi, quan estan connectades l’energia potencial es transforma
parcialment en energia cinètica i parcialment en energia elèctrica
(tot i que ja sabem que també es produeix calor per fricció
en tots dos casos i, per tant, que els diagrames no són del tot
correctes).
La idea que hem de comunicar és que quan es produeix energia elèctrica,
necessàriament l’energia cinètica ha de disminuir,
perquè el principi de conservació és absolutament
universal (si més no a 2n d'ESO...) i no hi ha manera d'evitar-ho.
Ens podem ajudar amb un esquema com el de la figura 6. |
|
Fig. 3 |
|
Fig. 4 |
|
Fig. 5 |
|
Fig. 6: Perquè aquest diagrama sigui visualment coherent, cal fer
la superfície dels rectangles de sortida (la suma de totes) igual
la del rectangle d'entrada. Així la conservació de l'energia
quedarà més patent. |
NIVELL INTERMEDI (4t d'ESO)
Aquí podem fer les tres caigudes, cronometrar la b
i la c i analitzar qualitativament els resultats, calculant
només el que és estrictament necessari:
temps de la caiguda lliure:
; i per tant
Amb això ens queda:
caiguda a(calculat)
caiguda b
(cronometrat)
caiguda c
La caiguda b és més lenta que la a
a causa de la fricció mecànica, que transforma una part de l'energia
inicial en calor.
A la caiguda c la fricció mecànica no ha canviat.
No hem tocat la dinamo, només l'hem endollada a les bombetes. Tanmateix
és una caiguda molt més lenta, ja que una part de l'energia inicial
es transforma en energia elèctrica.
L'esquema de transformacions seria el que es mostra a la figura 7:
|
Fig. 7 : Perquè aquest diagrama sigui visualment coherent,
cal fer la superfície dels rectangles de sortida (la suma de totes)
igual la del rectangle d'entrada. Així la conservació de l'energia
quedarà més patent. |
BATXILLERAT:
L'explicació pot ser similar a la de 4t d'ESO, els diagrames d'energies
iguals, però podem fer un estudi més acurat amb els sensors Multilog.
Utilitzarem tres sensors: distància, amperímetre i voltímetre.
És convenient posar el sensor de distància a terra per evitar
que perdi el seguiment del pes en la caiguda. Podem utilitzar 3 bombetes de
3,5 V connectades en paral•lel, amb l'amperímetre en sèrie
amb una de les bombetes (altrament, el sensor se satura perquè només
abasta 250 mA)
Ajustaments: treballarem a 50
o 100 mostres/s i
registrarem 4 s.
Posteriorment retallarem la gràfica obtinguda per estudiar només
l'interval de la caiguda.
El muntatge és el que es mostra a la figura 8:
|
Fig. 8 : |
Deixem caure una massa d'uns 160
g des d'una alçada de 1,7
m per sobre del sensor. Com sempre, farem dues caigudes:
una sense generar corrent i l'altra generant corrent per a les bombetes. Com
que el sensor de distància deixa de detectar a 0,42
m, aquest serà el nostre punt final per a les caigudes.
Caiguda sense generar corrent: aquí és important
registrar la velocitat final, per conèixer l'energia cinètica
al final de la caiguda i el calor generat per fricció a la dinamo (vegeu
la figura 9).
|
Fig. 9 : |
La velocitat final (línia blava) és de
i per tant:
Calor dissipada
Caiguda amb generació de corrent:
Endollem la dinamo a les bombetes i hi connectem els sensors amperímetre
i voltímetre. Obtenim la gràfica de la figura 10.
|
Fig. 10 : |
Observem que, sense comptar el signe, la velocitat (línia blava) creix
al principi, però després s'estabilitza i arriba a un valor màxim
d'1,12 m/s. Amb això
tenim:
També podem visualitzar la tensió i el corrent generats, i, per
tant, podem calcular la potència i l'energia elèctrica generada
per la dinamo. De fet, la dinamo és un petit alternador i el corrent
generat és altern, a la figura 11:
|
Fig. 11 : |
Multiplicant la tensió pel corrent obtenim la potència, a la
figura 12:
|
Fig. 12 : |
I si integrem la potència a tot l'interval, obtindrem l'energia elèctrica
generada, a la figura 13:
|
Fig. 13 : |
Veiem, doncs, que la dinamo ha generat una energia elèctrica de 0,19
J a cada bombeta. En total, suposant que les bombetes siguin idèntiques,
l'energia generada serà:
Finalment, podem fer un balanç d'energia a la caiguda:
El resultat ens sorprèn perquè l'energia final és lleugerament
superior a la inicial. Evidentment, no hem inventat la màquina que fabrica
energia, sinó que aquesta petita discrepància és deguda
a errors experimentals i al fet que les tres bombetes no deuen ser exactament
iguals.
En tot cas, aquest tema potser podria ser la base d'algun treball de recerca:
treballar amb diferents dinamos, estudiar caigudes més llargues, augmentar
la massa que cau, variar el nombre de bombetes, veure si la velocitat límit
augmenta, etc...
|