Guia per al professorat
Hi ha molts experiments que il•lustren els fenòmens
de les interferències i la difracció de la llum: des de l'històric
de la doble escletxa de Young al ja clàssic del CD o el descrit al número
2 ( tardor de 2008) de Recursos de física: Interferències
amb una pinta de "pijo" ..
Aquí proposem utilitzar portaobjectes i cobreobjectes per produir interferències
en un feix làser. Si anem amb compte podrem fer mesures que s'ajustaran
bastant bé a la realitat i que ens permetran tractar quantitativament
el fenomen.
Jo he utilitzat un làser de He-Ne
de laboratori, però també ho podrem fer amb el típic punter-làser
de díode.
Material
- Un làser.
- Uns quants portaobjectes.
- Un paquet de cobreobjectes.
- Paper i tisores.
- Suports, pinces i cinta mètrica
Experiment 1
Es tracta de fer una petita xarxa de difracció amb 10
cobreobjectes separats per paperets. Com que els cobreobjectes fan
, tallarem papers de
per separar-los. El procediment és el següent
- Agafem un full i tallem una tira de paper de .
- A continuació la tallem en trossets de .
- Fem una pila de 10
cobreobjectes alternats amb 9
paperets.
- Ordenem la pila fins que quedi un conjunt rectangular amb els papers arrambats
en un vèrtex i deixant lliure el vèrtex oposat.
- Agafem el conjunt amb una pinça que subjectarem amb un suport.
- Posem la nostra "xarxa" davant del làser, de manera que
el feix incideixi sobre el vèrtex que no te papers ( vegeu les fig.
1, 2 i 3).
Les interferències es produeixen per la superposició dels diferents
focus de llum làser sortint, tots en fase, separats una distància
. A la pantalla situada
a una distància s'observa
el següents patró d'interferències:
|
Fig. 4 |
Si recordem que, quan,
és vàlida la relació
on:
= longitud d'ona,
= separació
entre dos elements de la xarxa,
= distància
entre la xarxa i la pantalla,
= distància
entre dos màxims d'interferència.
La longitud d'ona del làser de He-Ne
és (vegeu la
Viquipèdia )
i a l'experiment que veiem a la figura 4 la distància a la pantalla és.
Si mirem la imatge, hi veurem un mínim a la posició
i un altre a la posició ,
separats per 5 intervals.
Així doncs,
Amb això podem calcular la separació
entre els elements de la xarxa
Per altra banda, un paquet de 100
cobreobjectes té un gruix de ;
per tant, cada cobreobjectes té un gruix de
i un paquet de 500
fulls te un gruix d'uns .
Això ens dóna un gruix de
per cada paper.
Podem suposar que les ones secundàries es produeixen als vèrtexs
de cada un dels portaobjectes. La separació entre dos vèrtex consecutius
(entre els seus centres) serà, doncs,
.La discrepància
entre els dos valors és d'un 4
%, aproximadament.
Experiment 2
Es tracta de produir interferències entre dos cantells d'un portaobjectes.
En incidir el feix làser es produeix una difracció en cada un
del cantells i ,
els quals es converteixen en fonts d'ones secundàries. Aquestes ones
secundàries fan interferències en superposar-se sobre una pantalla
llunyana
|
|
Fig. 5 |
Fig. 6 |
En aquest cas, les interferències observades són:
|
Fig. 7 |
Veiem que ara els màxims estan molt més junts que abans. Això
es deu al fet que les fonts secundàries
i estan bastant més
separades (gairebé )
que els cobreobjectes que hem apilat abans ().
|