Orientacions per al professorat
|
Fig. 1: |
Treballarem els coeficients de fregament, i per fer-ho, només
cal una mica d’imaginació, unes superfícies amb diferent
rugositat, uns dinamòmetres i analitzar els resultats obtinguts.
Podem mesurar la força necessària per moure diferents masses sobre
una superfície rugosa, amb un dinamòmetre d’1 N de sensibilitat.
Després, en podem calcular els coeficients de fregament estàtics
i dinàmics, segons si les forces són d’iniciació
del moviment o de manteniment del moviment. Finalment, es pot comprovar que
els coeficients de fregament entre diferents superfícies es mantenen
sempre iguals i, per tant, no depenen del pes de l’objecte, ni de com
es col·loca aquest objecte (àrea de contacte).
Nivell
4t d'ESO o 1r de batxillerat per a l’anàlisi
i reflexió de les dades obtingudes i el grau de coneixement de física,
però extensible a 2n d’ESO si el que es vol és la comprensió
de la força de fregament com una força que sorgeix entre superfícies
i que és contrària al moviment.
Temporització
Dues sessions pràctiques al laboratori.
Material
|
Fig. 2: |
Cal disposar de dos o tres superfícies amb diferent rugositat, diferents
totxos o maons (diferent massa) i dinamòmetre tal com es pot observar
en la figura 2.
Metodologia o proposta de treball a l'aula
Formulació d’hipòtesis
Alguns exemples:
- Com determinaríeu els coeficients de fregament estàtic i
dinàmic sobre superfícies horitzontals?
- Com canvia el coeficient de fregament segons les característiques
de la superfície de contacte?
- Es pot observar si l’àrea de contacte de la superfície
afecta la força de fricció?
- Canvia el coeficient segons la força aplicada?
Planificació
Proposar als alumnes que, en grups de treball, pensin en el tipus de mesures
que es poden fer per comprovar els coeficients de fregament i poder respondre
a les preguntes formulades.
Presa de mesures
Cal realitzar-les amb les diferents superfícies i totxos, anàlisi
de la taula de resultats, elaboració de gràfiques, resolució
de qüestions i redacció de conclusions. Treball en parelles o grups
(30 minuts per la presa de mesures).
Debat final
Sobre la relació entre pes ( en general millor introduir la reacció
normal a la superfície) amb la força de fregament però
no amb el coeficient de fregament de les superfícies.
Full de l’alumnat
1. Col·loqueu els totxos damunt
de cada tauló i amb l’ajut del dinamòmetre mesureu la força
necessària per a què comenci a lliscar. Repetiu la mesura tres
vegades, per minimitzar l’error experimental comès, i anoteu aquesta
força amb la massa del totxo a la taula de dades.
|
Taula. 1: |
2. Què succeeix amb els valors
obtinguts de la força de fregament? Són els esperats?
3. Col·loqueu un altre cop els
totxos damunt de cada tauló i mesureu ara la força necessària
per mantenir l’estat de moviment. Repetiu la mesura tres vegades. Anoteu
aquesta força amb la massa del totxo a la taula de dades.
|
Taula. 2: |
4. Què observeu ara amb aquests
valors de força de fregament? Són els esperats ?
5. Tenint en compte les dades de força
estàtica per als diferents totxos i les dades de força dinàmica
per aquests mateixos totxos, feu una gràfica de la força respecte
al pes (equivalent a la normal). Una per a cada superfície.
6. Quina relació observeu que
hi ha entre la força de fregament i el pes? Escriviu la llei matemàtica
que relaciona aquestes dues magnituds per a ambdues forces de fregament, l’estàtica
i la dinàmica.
7. Calculeu ara matemàticament
el coeficient de fricció.
8. Compareu els resultats experimentals
obtinguts en la representació gràfica de dades i els calculats
per la fórmula.
9. Anoteu les conclusions a les quals
heu arribat (comprovacions fetes). Expliqueu-ne el perquè.
Solucions
Nota: Els valors següents es van obtenir en l’experiència
feta pels alumnes de primer de batxillerat de l’institut Montsoriu d’Arbúcies
durant el curs 2014-15.
1. Col·loqueu els totxos damunt
de cada tauló i amb l’ajut del dinamòmetre mesureu la força
necessària perquè comenci a lliscar. Repetiu la mesura tres vegades,
per minimitzar l’error experimental comès, i anoteu aquesta força
amb la massa del totxo a la taula de dades.
|
Taula. 1: |
Nota. Les dades s'han pres amb una dinamòmetre
de 25 N i sensibilitat
1N.
Els valors obtinguts de força mitjana corresponen a la força
de fregament estàtica (Ffe)
ja que són d’oposició a la iniciació del moviment.
2. Què succeeix amb els valors
obtinguts de la força de fregament? Són els esperats?
S’observa una relació directament proporcional
entre la massa del totxo i la força de fregament en cada superfície.
També s’observa que, per a les diferents superfícies,
com menys rugosa és més petita és la força de
fregament.
Sí, són els valors esperats.
3. Col·loqueu un altre cop els
totxos damunt de cada tauló i mesureu ara la força necessària
per mantenir l’estat de moviment. Repetiu la mesura tres vegades. Anoteu
aquesta força amb la massa del totxo a la taula de dades.
|
Taula. 2: |
Nota: Les dades s'han pres amb una
dinamòmetre de 25
N i sensibilitat 1N.
Els valors obtinguts de força mitjana corresponen a la força
de fregament dinàmic (Ffd)
donat que són obtingudes per mantenir l'estat del moviment.
4. Què observeu ara amb aquests
valors de força de fregament? Són els esperats ?
En aquest cas observem el mateix que per iniciar el
moviment, és a dir, cal fer més força com més
pesa el totxo i com més rugosa és la superfície, però
ara la intensitat d’aquestes forces és inferior pel fet que costa
menys mantenir l’estat de moviment que iniciar-lo. Sí, són
els resultats esperats.
5. Tenint en compte les dades de força
estàtica per als diferents totxos i les dades de força dinàmica
per aquests mateixos totxos, feu una gràfica de la força respecte
al pes (equivalent a la normal). Una per a cada superfície.
Gràfiques amb la força com a variable
dependent (eix d’ordenades) i la massa (pes), variable independent (eix
d’abscisses).
Els valors de pendents obtinguts són molt bons
en tots els casos doncs dóna unes rectes de regressió amb variàncies
també bones.
La relació entre les variables surt en totes aquestes variables, en
forma d’una recta amb un pendent positiu, el valor del qual serà
el coeficient de fregament.
6. Quina relació observeu que
hi ha entre la força de fregament i el pes? Escriviu la llei matemàtica
que relaciona aquestes dues magnituds per a ambdues forces de fregament, l’estàtica
i la dinàmica.
La relació és directament proporcional.
Calculem el pendent de la recta, el valor del qual serà el coeficient
de fregament estàtic i dinàmic de cada superfície.
|
Taula. 2: |
(Les lletres Ff
representen la força de fregament; µe
i µd
representen el coeficient de fregament estàtic i dinàmic respectivament.)
7. Calculeu ara matemàticament
el coeficient de fricció.
Sabem que µe=
Ffe/pes
i µd
=Ffd/pes ja que tota Ff
= µ · N (i en superfícies horitzontals la
normal equival al pes). Feu un esquema del resultat de l’experiència
anterior.
Nota: amb vermell hi ha els valors
que no s’han tingut en compte en fer la mitjana.
8. Compareu els resultats experimentals
obtinguts en la representació gràfica de dades i els calculats
per la fórmula.
Els valors obtinguts a partir del gràfic s’aproximen
força als valors teòrics calculats (observeu les mitjanes).
9. Anoteu les conclusions a les quals
heu arribat (comprovacions fetes). Expliqueu-ne el perquè.
1) El coeficient de fregament és
independent del pes. Això ho observem, ja que encanviar de totxo no
canvia el valor del coeficient.
2) El coeficient de fregament depèn només del
tipus de superfície i és que el valor d’aquest canvia
d’una superfície a l’altra.
3) El coeficient de fregament estàtic és superior
al dinàmic sempre (en les tres superfícies).
4) Com més rugosa és una superfície,
més alt és el seu coeficient de fregament. S’ha observat
que els valors més alts de coeficients són els que corresponen
a la superfície rugosa alta i els de la de rugositat mitjana i la moqueta
són semblants.
5) L’àrea de la superfície de contacte
afecta poc la força de fregament. Modificant la superfície de
contacte del totxo amb el terra no s’observaven variacions significatives
dels resultats.
|