 
Construcció
La joguina que hem de construir és un cotxe el qual es mourà
gràcies a una pesa que penja d'un fil que passa per una politja. El fil
es troba enrotllat a l'eix d'una de les rodes. La caiguda de la pesa farà
moure les rodes del cotxe. L'alumnat, per començar l'experiència,
ha d'observar un vídeo
o un dibuix explicatiu com a la figura 1.
 |
Fig. 1: Esquema
de gravitomòbil. |
Materials suggerits
- Brik.
- Fil de cosir.
- Palets de fusta o filferro rígid (per als eixos).
- Taps de suro.
- Cartolina.
- Canyetes de plàstic de beure suc.
- Monedes de cèntim, cargols o clips.
- Paper.
- Taps de plàstic (per a les rodes).
- Cinta adhesiva.

 
Orientacions per al professorat
Temporització
El temps recomanat és de 4 sessions d'una hora, encara que aquest temps es
podria modificar bàsicament en funció del nombre alumnes, de la seva autonomia,
dels coneixements previs i del suport familiar.
Sessió |
Temps
(min) |
Activitat |
Comentari |
1 |
15 |
Presentació
d'objectius |
Se suposa que aquest projecte
és l'aplicació després d'haver treballat l'energia potencial gravitatòria
i com es calcula. Si no fos així, s'hauria de dedicar més temps a reflexionar
sobre aquest concepte i, tanmateix, més temps al control i l'avaluació.
S'han de fer els grups. No haurien de ser superiors a 3 alumnes, ja
que el projecte no té gaire complexitat. |
1 |
30 |
Planificació |
És important deixar clar la importància
de la "repetibilitat" dels experiments o dels projectes científics,
atès que això dóna validesa i credibilitat als resultats obtinguts. |
1 |
15 |
Decidir |
En aquesta fase el professorat
passarà per cada taula donant suport a la feina que s'està desenvolupant.
El temps és orientatiu, depènà del grup. |
2 |
60 |
Realització |
L'estratègia de treball és de
prova i error, ja que només es demana que el gravitomòbil funcioni (que
es mogui el cotxe). Quedaria per a altres projectes estudiar la relació
entre diferents variables. Si algun grup ho proposa, quedaria com a
feina d'ampliació per a grups avançats però,en tot cas, fora d'horari
de classe.Si no ho han acabat l'han de finalitzar a casa. A la sessió
de control, si algun grup té dificultats, es poden fer modificacions
per tal que funcioni. |
3 |
60 |
Control |
En aquesta sessió es revisen si
s'han assolit els objectius del projecte i si cal tornar al principi
("replanificar"). |
4 |
60 |
Avaluació |
En aquesta última sessió es pot
fer una exposició ràpida omplint una taula comuna a la pissarra amb
les dades següents: nom del cotxe, massa, alçada, energia, desplaçament
i velocitat mitjana. Una altra opció és fer un petita exposició o concurs
no competitiu per mostrar els projectes. |
Alumnat al qual s’adreça l’experiència
En aquesta proposta el nivell més adient és el de 2n d'ESO. No obstant això,
es poden plantejar problemes més ambiciosos en cursos posteriors com ara: calcular
els diferents tipus de fregaments, realitzar les gràfiques d'espai, velocitat
i acceleració en funció del temps, trobar l'eficiència del gravitomòbil, etc.
Metodologia
Es proposa la metodologia de treball per projectes. L'alumnat ha d'aplicar
l'estratègia d'assaig i error; no obstant això, s'ha de desenvolupar
la competència científica pel fet que:
- Les conclusions s'han de basar en les dades experimentals.
- S'ha de ser conscient de la repetibilitat de l'experiment.
- S'han de fer mesures i fer una estimació del seu error.
- S'han d'emetre hipòtesis que donarien peu a nous experiments.
Orientacions tècniques
Es pot demanar que els alumnes facin una taula amb tres columnes: problema,
proposta de solució i avaluació. Els problemes típics que s'han de resoldre
són la reducció dels fregaments, la selecció de la massa i de les transmissions
adients i el fregament o adherència de la roda a terra (això no obstant,
tot plegat ho poden resoldre per prova i error).

 
Full de l’alumnat
Objectiu
El treball s'hauria de realitzar en grups de no més de 3 alumnes.
Serà obligatori fer una llibreta o diari de laboratori.
Com a producte final, cada grup ha de lliurar el següent:
1) Gravitomòbil construït amb el màxim
de material reciclat.
2) Un informe, redactat a partir del diari
de laboratori, amb els apartats següents:
- Procés de construcció amb foto i croquis amb mides (repetibilitat d'un
projecte científic).
- Càlcul de l'energia potencial gravitatòria (en joules).
- Càlcul del desplaçament total.
- Càlcul de la velocitat mitjana.
- Llista de les dificultats trobades i com s'han pogut resoldre.
- Hipòtesis sobre per què dos cotxes amb la mateixa energia fan desplaçaments
diferents.
- Conclusions.
Introducció
Què és l'energia?
L'energia és la capacitat de produir un treball. Habitualment
costa d'entendre que l'energia sigui una magnitud física ja que, en un principi,
no es pot mesurar directament.
Un cotxe de gasolina té energia acumulada en forma química.
Aquesta es pot transformar en calor en el pistó i convertir-la posteriorment
en energia mecànica. El moviment del pistó es transmet a les rodes per la qual
cosa es realitzarà finalment un treball en desplaçar el vehicle d'un lloc a
un altre.
En un cotxe elèctric tenim l'energia acumulada en unes bateries.
L'energia de la reacció química a les bateries es transforma en energia elèctrica.
En el motor es transformarà l'energia elèctrica en energia cinètica que aprofitarem
per a moure el nostre vehicle. Finalment, haurem realitzat el treball que volíem:
desplaçar el cotxe.
Dit d'una altra manera: sempre partim
d'una energia acumulada per tal de produir el treball que volem.
Sabem que l'energia hidroelèctrica es fonamenta en el fet
de tenir aigua acumulada en un embassament a les muntanyes. Quan l'aigua surt
de la presa fa moure uns generadors que transformen el moviment de l'aigua en
electricitat. A l'energia acumulada a l'embassament se l'anomena energia
potencial gravitatòria.
Com podríem construir un cotxe que es mogui a partir
de l' energia gravitatòria?
 |
Fig. 2: Esquema
de construcció |
La proposta consisteix a aplicar la idea següent : a un cotxe
li pengem un pes d'un fil que passa per una politja. Aquest fil alhora ha d'estar
enrotllat en l'eix d'una de les rodes. Quan caigui el pes per acció de la gravetat,
aquest, a través del fil, farà moure les rodes. En podeu veure un exemple a
la figura 2.
Material suggerit
- Brik
- Fil de cosir
- Palets de fusta o filferro rígid (per als eixos)
- Taps de suro
- Cartolina
- Canyetes de plàstic de beure suc
- Monedes de cèntim, cargols o clips
- Paper
- Taps de plàstic (per a les rodes)
- Cinta adhesiva
Realització
1. Fase: Planificar
 |
Fig. 3: Model
de gravitomòbil |
En aquesta fase, el grup haurà de redactar una llista de
tasques previstes per tal d'arribar als objectius plantejats. Podrà haver-hi
més d'una planificació. Sigui com sigui, tot ha de quedar reflectit al quadern
de laboratori.
2. Fase: Decidir
Les alternatives definides a la fase de planificació s'han
d'avaluar. Per fer-ho podeu, per exemple, puntuar-les o també votar-les. Comenteu-ho
amb el professor; només així podreu passar a la fase de realització.
NOTA: Al diari deixeu prou espai entre línies per
tal de retocar-les en el futur. Mai esborreu ni utilitzeu el Tipp-Ex i, si escau,
ratlleu-les. Només feu servir el llapis si heu de fer un croquis.
3. Fase: Realitzar
Recordeu que heu d'anotar al diari
de laboratori qualsevol acció que sigui important respecte al projecte i també
com us organitzareu.
Apunteu especialment les dificultats
que us aneu trobant i les estratègies per a resoldre-les.
4. Fase Controlar/avaluar
Heu d'anotar la taula d'avaluació
(rúbrica) i revisar-la periòdicament. El professorat farà una ullada a aquesta
taula i us donarà suport per a aconseguir els objectius.
Anàlisi i tractament de les dades
Les mesures s'han de repetir com a mínim 3 vegades. Calculeu
l'error amb la dispersió (la major menys la menor) dividida per 2 i com a valor
doneu la mitjana (dels tres valors) arrodonida en funció de la primera xifra
significativa de la dispersió.
Rúbrica d'avaluació
Criteri |
No
fet |
S'ha
de millorar |
Fet |
A les conclusions
faig servir la definició qualitativa d'energia |
|
|
|
Calculo l'energia
potencial gravitatòria |
|
|
|
Faig les mesures
com a mínim tres vegades i, calculo la mitjana i la dispersió |
|
|
|
Calculo la velocitat
mitjana |
|
|
|
Faig hipòtesis
sobre l'eficiència energètica |
|
|
|
Faig hipòtesis
sobre l'existència del fregament com a força |
|
|
|
Faig conclusions
respecte a la degradació i estalvi de l'energia |
|
|
|
La informació donada
permet repetir el projecte i obtenir així les mateixes conclusions |
|
|
|
Calculo el fregament
global (ampliació) |
|
|
|

 
Fitxa (model per al'alumnat)
1. Mesura del recorregut del pes
Fent servir un regle, mesura la distància màxima
que pot recórrer el pes.
Mesura |
1 |
2 |
3 |
Distància
(m) |
|
|
|
Instrument de mesura |
|
Error
de l'instrument (m) |
|
Estimació
de l'error de dispersió [(major – menor)/2] (m)
Recorregut del pes (m) |
|
2. Mesura de la massa del pes
Instrument de mesura:
marca i model |
|
Error de l'instrument
(kg) |
|
Mesura de la massa del pes (kg)
Massa del pes (kg) |
|
3. Mesura del recorregut del cotxe
Mesura |
1 |
2 |
3 |
Distància
(m) |
|
|
|
Instrument de mesura |
|
Error
de l'instrument (m) |
|
Estimació
de l'error de dispersió [(major – menor)/2] (m)
Distància recorreguda (8m) |
|
4. Mesura del temps mitjà
Aquesta mesura es pot realitzar amb un cronòmetre
manual; no obstant això, es pot suggerir de fer una gravació en vídeo
i fer servir el cronòmetre d'un editor de vídeo.
Mesura |
1 |
2 |
3 |
Distància
(m) |
|
|
|
Error
de l'instrument (m) |
|
Estimació
de l'error de dispersió [(major – menor)/2] (m)
Temps recorregut (s) |
|
5. Càlcul de la velocitat mitjana (m/s)
6. Càlcul de l'energia
On
és la massa que cau en ,
és l'acceleració de
la gravetat en i
és el recorregut
màxim del pes en .
7. Com definiries l'energia?
8. De què pot dependre que el cotxe arribi més lluny?
9. On és l'energia abans, durant i després del desplaçament?

Solucions 
Fitxa (model per a l'alumnat)
1. Mesura del recorregut del pes
Fent servir un regle, mesura la distància màxima
que pot recórrer el pes.
Mesura |
1 |
2 |
3 |
Distància
(m) |
|
|
|
Instrument de mesura |
Marca i model |
Error
de l'instrument (m) |
 |
Estimació
de l'error de dispersió [(major – menor)/2] (m)
Recorregut del pes (m) |


|
2. Mesura de la massa del pes
Instrument de mesura:
marca i model |
Marca i model |
Error de l'instrument
(kg) |
 |
Mesura de la massa del pes (kg)
Massa del pes (kg) |


|
3. Mesura del recorregut del cotxe
Mesura |
1 |
2 |
3 |
Distància
(m) |
 |
 |
 |
Instrument de mesura |
Marca i model |
Error
de l'instrument (m) |
 |
Estimació
de l'error de dispersió [(major – menor)/2] (m)
Distància recorreguda (8m) |


|
4. Mesura del temps mitjà
Aquesta mesura es pot realitzar a un cronòmetre
manual; no obstant això, es pot suggerir de fer una gravació en vídeo
i fer servir el cronòmetre d'un editor de vídeo.
Mesura |
1 |
2 |
3 |
Distància
(m) |
 |
 |
 |
Error
de l'instrument (m) |
 |
Estimació
de l'error de dispersió [(major – menor)/2] (m)
Temps recorregut (s) |


|
5. Càlcul de la velocitat mitjana (m/s)
6. Càlcul de l'energia
On
és la massa que cau en ,
és l'acceleració de
la gravetat en i
és el recorregut
màxim del pes en .
7. Com definiries l'energia?
Si és possible,
s'espera que l'alumnat expressi la definició qualitativa d'energia
amb les seves paraules. També hauria d'explicar com es calcula
l'energia gravitatòria en particular.
|
8. De què pot dependre que el cotxe arribi més lluny?
S'ha d'apreciar que
s'elaboren hipòtesis en les quals apareguin la màxima
quantitat de variables que hi puguin influir. S'ha de valorar també
la imaginació sempre que sigui versemblant.
|
9. On és l'energia abans, durant i després del desplaçament?
S'ha de veure una explicació de com es transformen
les energies: potencial gravitatòria, cinètica i calorífica.
|

|