The BIG Bell TestEl darrer mes de novembre va tenir lloc la repetició d'un experiment de física molt important. El BIG Bell Test, que enfrontava dues concepcions oposades de la física: el realisme i la localitat (assumit tàcitament per la física clàssica) versus la física quàntica ( en ni realisme ni localitat s'hi pressuposen). Aquestes dues teories físiques expliquen la realitat i els fenòmens que tenen lloc, cadascuna en el seu àmbit, de manera conceptualment molt diferent, fins al punt que contraposen dos dels pilars que fins fa poc es donaven per descomptats. Que allò que passa és independent de l'observador (realisme) i que quelcom que passa en un lloc no pot afectar de forma immediata quelcom que passa en un punt llunyà (localitat).
El BIG Bell Test va confrontar les dues teories, la clàssica i la quàntica, mitjançant el test que J.S.Bell va concebre en la dècada dels anys sexanta del segle passat. Tal com es podia esperar, ja s'havien fet experiments semblants, el resultat dona la raó a la física quàntica i la nostra concepció del món es queda orfe de realisme i localitat.
Aquest experiment tenia, doncs, una gran importància, ja que comprovava que, efectivament, succeeixen fenòmens molt sorprenents a escala microscòpica i que, sovint, xoquen amb la nostra percepció i experimentació diàries, els quals, però la física quàntica no solament explica sinó que els ha arribat a predir (bastant abans que es poguessin comprovar experimentalment).
Hi va haver, però, en The BIG Bell Test altres elements molt importants per als docents, tan o més importants que el primer.
Un d'aquests elements era que l’experiment es realitzava a escala mundial amb participació d’alumnat, professorat, investigadors i, fins i tot, persones del carrer, gràcies a les noves tecnologies, que van permetre que molta gent aportés el seu granet de sorra en l'experimentació. En aquest cas es tractava de generar una seqüència aleatòria d'uns i zeros. Els ordinadors actuals permeten construir seqüències pseudoaleatòries (les màquines responen sempre a una programació); en canvi, la intervenció de milers de persones sense cap pauta de comportament va generar efectivament una seqüència vàlida per a l'experiment. Aquesta intervenció, realitzada en un format de joc, va anar acompanyada d'una informació detallada sobre l'objectiu a assolir i de l'experiment que es portava a terme. Cal reconèixer, però, que la complexitat conceptual era gran, molt gran, i això tenia com a conseqüència que a molts alumnes i també a molts professors els fos difícil la comprensió absoluta de la proposta. Tot i això, creiem que cal valorar-ho molt positivament perquè els alumnes i les persones que hi van col·laborar van prendre consciència de formar part, per uns instants, de la comunitat científica investigadora i d'ajudar a discriminar entre dues teories confrontades... parafrasejant (amb humilitat) la famosa dita de Neil Armstrong: Un petit joc per a un jove... una gran investigació per a la humanitat.
És clar, doncs, que The BIG Bell Test va contribuir a la divulgació científica i, segurament, a desvetllar noves vocacions entre els nostres joves estudiants. Cal felicitar-nos plegats d'aquesta fita.
Quan estàvem escrivint aquest editorial, ara fa pocs dies, l'acabàvem amb una petició, creiem del tot justificada: fer arribar els resultats obtinguts a la gent que hi va col·laborar per tancar el cercle experimental i com a agraïment directe a les persones. Doncs, sortosament, hem hagut de refer l'editorial perquè just a principis de juny els instituts d'investigació d'arreu del món que han promogut aquest experiment han fet públics els resultats del The BIG Bell Test. Els podeu trobar a: https://thebigbelltest.org/ca/resultats/ Creiem que tothom, alumnes i professors, ho valorarà molt positivament i aquest fet posarà la llavor a possibles col·laboracions futures. No cal dir que, des de la redacció de la revista, ens sumem a les felicitacions pel The BIG Bell Test i animem als seus organitzadors a proposar nous reptes en aquesta mateixa línia de col·laboració científica i participació ciutadana. Recursos de Física... sequera!En aquesta segona part de l'editorial volem fer pública una problemàtica que afecta la (nostra) revista: la sequera d'articles.
La revista compleix ara mateix 10 anys de publicacions periòdiques amb dos números anuals (primavera i tardor més o menys) i dues ampliacions que solen arribar a l'hivern i l'estiu. En tota l'etapa s'hi han publicat molts articles, molt diversos, però tots interessants, cosa que ens consta a través dels comentaris i valoracions que rebem.
El fet que actualment estiguem acostant-nos al miler de subscriptors és un reflex que la revista compleix amb el seu objectiu principal: difondre recursos de física útils per a l'ensenyament/aprenentatge d'aquesta matèria bàsicament a la secundària (ESO i batxillerat) i, una mica menys, en els graus universitaris.
Des de fa un temps ens arriben pocs articles per publicar i això ens fa replantejar la periodicitat i l'edició de la revista (una llàstima). Malgrat tot el Consell de Redacció persisteix per tirar endavant i des d'aquí volem fer una crida a tothom, bàsicament als subscriptors, a aportar-hi recursos, essent conscients que el dia a dia és prou feixuc i que redactar un article comporta un esforç addicional (però l'equip de redacció sempre hi és per donar un cop de mà). Aquestes col·laboracions queden sempre compensades amb la gratificació d'haver posat a disposició de tothom un recurs interessant i útil.
Cal tenir present que la revista és, per tant, un bon lloc d'intercanvi i de difusió de bones experiències entre els docents, sense que això pressuposi que aquestes hagin de ser molt espectaculars ni completament inèdites, ni d'una complexitat elevada ni... O sigui, que des d'ara, us animem a fer les vostres aportacions a la revista (la revista de tots). Tothom us ho agrairà.
|
1/8 
