Introducció
La polarització és un fenomen que
es mostra només en les ones transversals, com és el
cas de les ones lluminoses.
La llum és una ona electromagnètica produïda
per la vibració d’electrons. Aquesta vibració
crea un camp elèctric i un camp magnètic oscil·latori.
Aquests camps vibren perpendicularment entre si i perpendiculars
a la direcció de propagació de la llum. Una font comuna
de llum, com un fluorescent o una bombeta de LED, emet llum no polaritzada,
és a dir, no hi ha una direcció preferent d’acceleració
dels electrons que emeten la llum. La direcció de vibració
dels camps elèctric i magnètic podrien ser tan nombrosos
com els electrons que acceleren i els produeixen. Cadascuna de les
radiacions que componen la llum blanca pot prendre qualsevol direcció
de vibració. A la figura 1, A i B,
es representa la vibració del camp elèctric
d’una ona electromagnètica no polaritzada. En el cas
de la representació B, correspondria
a la descomposició dels components horitzontal i vertical
dels vectors de la figura 1-A .
|
Fig. 1 |
Si en el medi en què es propaga la llum
no polaritzada es col·loca un filtre polaritzador, és
a dir, un filtre que només deixa passar una direcció
de vibració del camp electromagnètic, la llum quan
travessa aquest filtre perd intensitat lumínica, ja que només
passa una única direcció de vibració del camp
elèctric (i magnètic). En la figura 2 s’ha col·locat
un filtre polaritzador, que només deixar passar les radiacions
el camp elèctric de les quals vibra en la direcció
vertical. La llum que surt del polaritzador es diu que és
llum polaritzada, el camp elèctric vibra en la mateixa
direcció que l’orientació del polaritzador,
que marca la direcció de transmissió. En el cas de
la figura 2 es diu que la llum està polaritzada en el pla
YZ
(el camp elèctric vibra en la direcció Y
i la llum es propaga en la direcció Z)
|
Fig. 2 |
Si, en el cas de la figura 2, es col·loca
un segon polaritzador paral·lel al primer, de manera que
els eixos de transmissió són paral·lels (figura
3, esquerra), s’observa la mateixa intensitat de llum, ja
que les radiacions transmeses continuaran transmetent-se pel segon
polaritzador. En canvi, si el segon polaritzador es col·loca
perpendicularment al primer (aquesta disposició rep el nom
de polaritzadors creuats), en aquest cas les radiacions
transmeses pel primer polaritzador són totalment absorbides
pel segon, de manera que la llum no arriba als nostres ulls i, per
tant, es veurà foscor.
|
Fig. 3 |
Material
Dues làmines de fusta de 30,0
cm x 37,0
cm pintades de color negre; dues làmines de fusta
de 30,0 cm x
34,0 cm pintades de color negre, dos marcs de fusta de 36
cm x 40,0 cm
pintats de color vermell, dues làmines de metacrilat transparent
de 34,0 cm x
38,0 cm, dos filtres polaritzadors, cola blanca, tisores,
cinta adhesiva i diverses boles blanques de poliestirè expandit.
|
Fig. 4 |
Procediment
1. Al mig
d'una de les làmines de fusta de 30,0
cm X 34 cm,
fem un forat al mig de 12
cm de diàmetre, aproximadament, per poder introduir
la mà i el braç dins de la capsa.
2. Tallem
amb tisores una làmina polaroide en dos trossos, tal com
s’indica a la figura 4, de manera que en superposar-los estiguin
creuats.
|
Fig. 5 |
3. Enganxem
els dos trossos de filtres polaritzadors al metacrilat pels costats
amb cinta adhesiva, la qual no es veurà perquè quedarà
tapada pels marcs de fusta.
4. Fem
el mateix amb l’altra làmina polaroide i l’altra
làmina de metacrilat. Vigileu de col·locar correctament
els dos trossos polaroides, de tal manera que quan la capsa estigui
muntada els filtres polaritzadors quedin a l’interior de la
capsa.
5. A continuació,
enganxem les làmines de fusta amb cola blanca i col·loquem
a dins diverses boles blanques de poliestirè expandit. El
resultat s’observa a la figura 5. En col·locar les
dues làmines de metacrilat paral·leles als polaritzadors,
s’observa que apareix una mena de tela negre, però
és un efecte visual, ja que realment no hi ha res a l’interior.
|
Fig. 6 |
Orientacions per al professorat
|
Fig. 6 |
Temporització
Alumnes als quals s’adreça l’experiència
- Estudiants de batxillerat
Metodologia
- Es demana a un voluntari si pot treure una bola de poliestirè
expandit.
- L’alumne col·locarà la mà pel forat
i sense cap problema podrà treure'n la bola. La resta d’alumnes
veuran com la mà del voluntari “travessa aquesta
tela negra” sense que es mogui (vegeu figura 6).
Conclusions de l’experiment
Els alumnes, quan veuen aquesta capsa, el primer
que pensen és que a l'interior hi ha un mirall. Quan veuen
que en ficar-hi la mà realment no hi ha res, aleshores es
pregunten: “Què passa?” Per orientar-los en la
resposta, el docent primer explica què són els filtres
polaritzadors i per a què s’utilitzen, i aleshores
s'encoratja els alumnes que intentin explicar com estan col·locats
els polaritzadors per aconseguir l’efecte que veuen. Es pot
fer servir aquesta activitat per il·lustrar el fenomen de
la polarització de forma atractiva als estudiants o com a
punt de partida per treballar després les experiències
de llum polaritzada proposades per Josep Ametlla en l’article
Agraïments
L'experiència presentada en aquest article
correspon a una rèplica d'una caixa exposada a l'Institut
de Ciències Fotòniques (ICFO, Castelldefels). Aquesta
caixa va ser construïda per Emilio Gualda sota el consentiment
i seguint les instruccions de Rafael García Molina, de la
Universidad de Murcia. En Rafael té publicada aquesta experiència
en la seva pàgina web i sota el títol "Pared
(in)franqueable":
|