|  
 
 IntroduccióLa polarització és un fenomen que 
              es mostra només en les ones transversals, com és el 
              cas de les ones lluminoses. La llum és una ona electromagnètica produïda 
              per la vibració d’electrons. Aquesta vibració 
              crea un camp elèctric i un camp magnètic oscil·latori. 
              Aquests camps vibren perpendicularment entre si i perpendiculars 
              a la direcció de propagació de la llum. Una font comuna 
              de llum, com un fluorescent o una bombeta de LED, emet llum no polaritzada, 
              és a dir, no hi ha una direcció preferent d’acceleració 
              dels electrons que emeten la llum. La direcció de vibració 
              dels camps elèctric i magnètic podrien ser tan nombrosos 
              com els electrons que acceleren i els produeixen. Cadascuna de les 
              radiacions que componen la llum blanca pot prendre qualsevol direcció 
              de vibració. A la figura 1, A i B, 
               es representa la vibració del camp elèctric 
              d’una ona electromagnètica no polaritzada. En el cas 
              de la representació B, correspondria 
              a la descomposició dels components horitzontal i vertical 
              dels vectors de la figura 1-A .
 
 
               
                |  |   
                |  Fig. 1 |  Si en el medi en què es propaga la llum 
              no polaritzada es col·loca un filtre polaritzador, és 
              a dir, un filtre que només deixa passar una direcció 
              de vibració del camp electromagnètic, la llum quan 
              travessa aquest filtre perd intensitat lumínica, ja que només 
              passa una única direcció de vibració del camp 
              elèctric (i magnètic). En la figura 2 s’ha col·locat 
              un filtre polaritzador, que només deixar passar les radiacions 
              el camp elèctric de les quals vibra en la direcció 
              vertical. La llum que surt del polaritzador es diu que és 
              llum polaritzada, el camp elèctric vibra en la mateixa 
              direcció que l’orientació del polaritzador, 
              que marca la direcció de transmissió. En el cas de 
              la figura 2 es diu que la llum està polaritzada en el pla 
              YZ 
              (el camp elèctric vibra en la direcció Y 
              i la llum es propaga en la direcció Z)
 
               
                |  |   
                |  Fig. 2 |  Si, en el cas de la figura 2, es col·loca 
              un segon polaritzador paral·lel al primer, de manera que 
              els eixos de transmissió són paral·lels (figura 
              3, esquerra), s’observa la mateixa intensitat de llum, ja 
              que les radiacions transmeses continuaran transmetent-se pel segon 
              polaritzador. En canvi, si el segon polaritzador es col·loca 
              perpendicularment al primer (aquesta disposició rep el nom 
              de polaritzadors creuats), en aquest cas les radiacions 
              transmeses pel primer polaritzador són totalment absorbides 
              pel segon, de manera que la llum no arriba als nostres ulls i, per 
              tant, es veurà foscor. 
               
                |  |   
                |  Fig. 3 |  MaterialDues làmines de fusta de 30,0 
              cm x 37,0 
              cm pintades de color negre; dues làmines de fusta 
              de 30,0 cm x 
              34,0 cm pintades de color negre, dos marcs de fusta de 36 
              cm x 40,0 cm 
              pintats de color vermell, dues làmines de metacrilat transparent 
              de 34,0 cm x 
              38,0 cm, dos filtres polaritzadors, cola blanca, tisores, 
              cinta adhesiva i diverses boles blanques de poliestirè expandit. 
               
                |  |   
                |  Fig. 4 |  Procediment1. Al mig 
              d'una de les làmines de fusta de 30,0 
              cm X 34 cm, 
              fem un forat al mig de 12 
              cm de diàmetre, aproximadament, per poder introduir 
              la mà i el braç dins de la capsa.  2. Tallem 
              amb tisores una làmina polaroide en dos trossos, tal com 
              s’indica a la figura 4, de manera que en superposar-los estiguin 
              creuats.
 
               
                |  |   
                |  Fig. 5 |  3. Enganxem 
              els dos trossos de filtres polaritzadors al metacrilat pels costats 
              amb cinta adhesiva, la qual no es veurà perquè quedarà 
              tapada pels marcs de fusta.  4. Fem 
              el mateix amb l’altra làmina polaroide i l’altra 
              làmina de metacrilat. Vigileu de col·locar correctament 
              els dos trossos polaroides, de tal manera que quan la capsa estigui 
              muntada els filtres polaritzadors quedin a l’interior de la 
              capsa.  5. A continuació, 
              enganxem les làmines de fusta amb cola blanca i col·loquem 
              a dins diverses boles blanques de poliestirè expandit. El 
              resultat s’observa a la figura 5. En col·locar les 
              dues làmines de metacrilat paral·leles als polaritzadors, 
              s’observa que apareix una mena de tela negre, però 
              és un efecte visual, ja que realment no hi ha res a l’interior.
 
               
                |  |   
                |  Fig. 6 |     Orientacions per al professorat
               
                |  |   
                |  Fig. 6 |  TemporitzacióAlumnes als quals s’adreça l’experiència
               Estudiants de batxillerat  Metodologia
               Es demana a un voluntari si pot treure una bola de poliestirè 
                expandit.
 L’alumne col·locarà la mà pel forat 
                i sense cap problema podrà treure'n la bola. La resta d’alumnes 
                veuran com la mà del voluntari “travessa aquesta 
                tela negra” sense que es mogui (vegeu figura 6).
 Conclusions de l’experiment Els alumnes, quan veuen aquesta capsa, el primer 
              que pensen és que a l'interior hi ha un mirall. Quan veuen 
              que en ficar-hi la mà realment no hi ha res, aleshores es 
              pregunten: “Què passa?” Per orientar-los en la 
              resposta, el docent primer explica què són els filtres 
              polaritzadors i per a què s’utilitzen, i aleshores 
              s'encoratja els alumnes que intentin explicar com estan col·locats 
              els polaritzadors per aconseguir l’efecte que veuen. Es pot 
              fer servir aquesta activitat per il·lustrar el fenomen de 
              la polarització de forma atractiva als estudiants o com a 
              punt de partida per treballar després les experiències 
              de llum polaritzada proposades per Josep Ametlla en l’article 
             Agraïments L'experiència presentada en aquest article 
              correspon a una rèplica d'una caixa exposada a l'Institut 
              de Ciències Fotòniques (ICFO, Castelldefels). Aquesta 
              caixa va ser construïda per Emilio Gualda sota el consentiment 
              i seguint les instruccions de Rafael García Molina, de la 
              Universidad de Murcia. En Rafael té publicada aquesta experiència 
              en la seva pàgina web i sota el títol "Pared 
              (in)franqueable": 
 
 
 |