Des de fa uns quants mesos, disposem a Catalunya d'una font de llum de sincrotró
de tercera generació, l'ALBA, amb unes especificacions tècniques
que la fan capdavantera en el seu àmbit, cosa que ha de contribuir a
impulsar de manera decisiva la ciència bàsica i l'aplicada que
es fa al nostre país.
Els beneficis indirectes d'aquestes instal·lacions
anomenades de "gran ciència" també són importants
i la dimensió del projecte, tant per l'escala física com
per la pressupostària, fa pensar que els seus gestors els han
tingut prou en compte. A l'hora construir-les i fer-ne el manteniment,
de ben segur que les empreses d'enginyeria, de la construcció
i auxiliars es deuen haver beneficiat de la disponibilitat de nous coneixements
dels quals podran obtenir avantatges competitius en altres àmbits.
La possibilitat de generar noves sinergies entre indústria i
universitat al territori amb tots els beneficis que se'n deriven és
també un factor important en la valoració de la idoneïtat
de la instal·lació.
Com a docents de física, però, ens preguntem
si en el disseny del projecte s'ha tingut en compte l'enorme potencial
que té com a instrument divulgador de ciència i generació
de cultura i vocació científiques, de les quals tenim
tantes mancances.
Ens fa sana enveja el professor de física de
batxillerat a França que ha de treballar amb continguts d'electromagnetisme,
radiació i física nuclear, i que disposa d'un pou de recursos
educatius a les instal·lacions del sincrotró SOLEIL, prop de
Grenoble. O altres col·legues europeus que poden trobar material i activitats
a l'entorn del sincrotró suís PSI o al DESY, a Hamburg,
per esmentar-ne alguns. Només cal donar un cop d'ull als webs
d'aquestes instal·lacions equivalents a l'ALBA per apreciar-hi un bon
equilibri entre la informació científica i tècnica
d'alt nivell i la vocació divulgativa; en concret, en els tres
casos esmentats s'hi poden trobar espais i activitats específicament
dedicats a l'educació. I no oblidem els referents de divulgació
de qualitat que són els webs del CERN, la NASA, l'Institut Max
Planck o, més a prop nostre, l'Institut d'Astrofísica
de Canàries, amb el seu web caosyciencia.com
, que qualsevol interessat en la ciència hauria de visitar. És
significatiu comprovar com institucions científiques d'alt nivell
i de referència dediquen força recursos a la divulgació
científica, de tal manera que el fet de posar la ciència
a l'abast de la societat arriba a ser una part important de la seva
raó de ser. |
|
Animem des d'aquí els responsables de l'ALBA perquè
no menystinguin aquesta dimensió del projecte, que, fins i tot, és
clau per a la pervivència de la instal·lació: d'on sortiran si
no els científics que hauran d'utilitzar-la i beneficiar-se'n en el futur
si no hem sabut crear des d'ara les vocacions científiques necessàries?
El foment de la vocació científica no és només responsabilitat
dels professors de primària i secundària, ha de ser compartida
amb tots els que fan ciència.
És indiscutible que, com a projecte finançat amb fons públics,
l'ALBA ha de maximitzar el benefici social de la inversió duta a terme.
I el projecte es quedaria curt si els retorns fossin només els més
immediats econòmics i científics de què parlàvem
a l'inici. Els de més llarg recorregut i, per tant, potser més
sòlids i consistents -la millora de la cultura científica del
nostre país i el conreu de vocacions científiques- són
estratègics per al futur de la nostra societat, per la qual cosa mereixen
que s'hi tingui una cura especial. Estem convençuts que el sincrotró
del Vallès hi pot incidir d'una manera fonamental.
|