|
núm 6 |
Tardor del 2010 |
Societat Catalana de Física |
| Caiguda d'un imant per dins un tub d'alumini Josep Coromines
|
Es descriu una activitat pràctica per analitzar el moviment de caiguda d'un imant per dins d'un tub metàl·lic, no fèrric. Analitzant les mesures fetes amb un sensor de força, es demostra que l'imant cau a una velocitat constant i es presenta una explicació del fenomen, que es deu als corrents induïts de Foucault. |
Guia per al professorat
En primer lloc, cal que el tub de coure o d'alumini
tingui un diàmetre prou ample perquè hi passi un imant o
un conjunt d'imants de neodimi amb forma cilíndrica. En l'experiment
s'ha fet servir un tub d'alumini d'1,5
cm de diàmetre interior i de 40
cm de longitud.
Per penjar-lo cal fer dos petits forats oposats en un extrem, amb una
broca per a metalls, i passar-hi un fil de niló, del tipus fil
de pescar.
El sensor de força de l'equip
cal que estigui configurat de la manera següent:
- Estirar positiu: màxim 10
N.
- Freqüència de captació: 25
mostres per segon.
Trobareu la informació necessària sobre
l'equip
en aquest document .
Abans de fer l'experiment, els estudiants han d'haver
comprovat que l'imant tarda més temps a recórrer la longitud
del tub metàl·lic que la d'un tub igual però no metàl·lic.
Perquè puguin fer alguna predicció, convé assenyalar
que hi ha una força que actua sobre l'imant que és exercida
pels corrents induïts en el tub, i que aquesta força tindrà
la reacció corresponent, que ha de ser la força que l'imant
fa sobre el tub.
|
|
Guia de l'estudiantat
Heu vist com un imant, en caure per un tub metàl·lic
no fèrric, com ara d'alumini o coure, ho fa a una velocitat menor
que per un tub no metàl·lic. Això s'explica per la formació
de corrents induïts en el tub, que es comporta com una bobina de
moltes espires i molt juntes. S'hi creen corrents de Foucault, que són
la causa que l'imant es freni.
Es penja el tub d'un sensor de força. Si hi ha una força
que el tub produeix i que actua sobre l'imant, aquesta ha de tenir una
reacció, que serà la que l'imant produeix i actuarà
sobre el tub.
La parella de forces acció-reacció és:
|
|
Amb una balança mesureu
els pesos de l'imant i del tub.
Ara dueu a terme l'experiència capturant les dades de força amb
el sensor. Tot seguit analitzeu el resultat obtingut:
Quina gràfica s'obté
amb el sensor?
Compareu la vostra predicció
amb els resultats obtinguts.
Descriviu el que observeu en
la gràfica.
Podeu donar una explicació
detallada del que succeeix?
En la figura 3 feu un
diagrama clar amb totes les forces que intervenen en el procés:
pes de l'imant, pes del tub, forces magnètiques i totes
les seves reaccions.
En iniciar l'experiència,
heu mesurat els pesos de l'imant i del tub. Ara comproveu el que
ha de marcar el sensor mentre l'imant cau a una velocitat constant.
|
|
En la figura 4 es representen
les espires (imaginàries) per on circulen els corrents induïts
de Foucault; indiqueu el sentit de rotació del corrent i expliqueu-ne
el perquè.
|
|
Mentre l'imant cau,
els corrents induïts (de dalt i de baix) actuen com si es tractessin
d'imants. Els podeu dibuixar, a la figura 5, amb la seva polaritat correcta?
Raoneu-ho.
Si feu
un balanç energètic de l'imant, comprovareu que sembla
que l'energia no es conservi atès que l'imant cau a una velocitat
constant: inicialment té una energia potencial gravitatòria
i energia cinètica, i finalment disminueix l'energia potencial
gravitatòria però manté l'energia cinètica.
En què s'ha transformat l'energia que s'ha perdut en la caiguda
de l'imant?
|
|
Solucions
Quina gràfica
s'obté amb el sensor?
Vegeu la figura 6.
Compareu
la vostra predicció amb els resultats obtinguts.
La resposta dependrà de l'encert en la predicció
dels alumnes.
Descriviu
el que observeu en la gràfica.
Mentre l'imant cau, el sensor de força marca
més. La lectura no canvia quan es deixa caure una massa igual però
no magnètica per dins el tub.
Si es pesa l'imant, el pes és el valor de l'increment de la força
durant la caiguda.
Podeu donar
una explicació detallada del que succeeix?
La caiguda de l'imant per dins el tub genera corrents
elèctrics en el metall del tub. Aquests corrents creen un camp
magnètic oposat al de l'imant (llei de Faraday-Lenz). La força
magnètica que actua sobre l'imant el frena en la caiguda lliure.
La força de reacció a aquesta força sobre l'imant
actua sobre el tub. Per tant, el sensor de força marcarà
el pes del tub més aquesta força de reacció.
El fet que l'increment del que marca el sensor sigui igual al pes de l'imant
indica que aquest cau per dins el tub a una velocitat constant.
|
|
En la figura 3 feu un diagrama
clar amb totes les forces que intervenen en el procés: pes de l'imant,
pes del tub, forces magnètiques i totes les seves reaccions.
PI
:pes de l'imant
PT
: pes del tub
FB
: força magnètica sobre l'imant
P'I
: reacció del pes de l'imant (aplicada sobre el centre de la Terra)
P'I
: reacció del pes del tub (aplicada sobre el centre de la Terra)
F'B:
reacció a la força magnètica (aplicada sobre el tub)
En iniciar
l'experiència, heu mesurat els pesos de l'imant i del tub. Ara
comproveu el que ha de marcar el sensor mentre l'imant cau a una velocitat
constant.
Com que l'imant es mou amb velocitat constant, la
força magnètica i el pes de l'imant són iguals (FB
= PI). El valor de
la reacció de la força magnètica aplicada sobre el
tub és igual al de la força magnètica sobre l'imant
(F'B
=
FB ).
Així doncs, sobre el tub actua una força total F
= PT+F'B
, que és la que ha d'equilibrar el sensor de força.
En la gràfica d'exemple podem observar que l'imant hauria de pesar
1,8 N – 1,55
N = 0,25 N.
|
|
En la
figura 4 es representen les espires (imaginàries) per on circulen
els corrents induïts de Foucault; indiqueu el sentit de rotació
del corrent i expliqueu-ne el perquè.
Si ens fixem en l'espira inferior, observarem que
el flux de camp magnètic que la travessa augmenta en apropar-se
a l'imant, de manera que, segons la llei de Lenz, s'indueix un corrent
a l'espira que crea un camp magnètic que contraresta aquesta variació.
El camp magnètic creat per l'espira ha de ser vertical i camp amunt
i l'origina un corrent que gira en sentit antihorari.
A l'espira superior succeeix just el contrari: el flux que travessa l'espira
disminueix i, per tant, el corrent induït en l'espira ha de crear
un camp magnètic que tendeixi a augmentar-lo (el corrent originat
girarà en sentit horari).
|
|
Mentre
l'imant cau, els corrents induïts (de dalt i de baix) actuen com
si es tractessin d'imants. Els podeu dibuixar, a la figura 5, amb la seva
polaritat correcta? Raoneu-ho..
Els dos imants tenen polaritat oposada. Els dos
imants induïts s'oposen a la caiguda de l'imant real. La polaritat
dels imants s'explica a partir del corrent induït a les espires (exercici
anterior). .
Si feu un balanç energètic
de l'imant, comprovareu que sembla que l'energia no es conservi atès
que l'imant cau a una velocitat constant: inicialment té una energia
potencial gravitatòria i energia cinètica, i finalment disminueix
l'energia potencial gravitatòria però manté l'energia
cinètica. En què s'ha transformat l'energia que s'ha perdut
en la caiguda de l'imant?
Aquesta energia "perduda" s'ha transformat
primerament en energia elèctrica dels corrents induïts i posteriorment
es transforma en energia calorífica (efecte Joule), és a
dir que el tub finalment s'hauria d'escalfar lleugerament. Però
l'efecte és molt petit i, a més, el tub metàl·lic
és un bon conductor tèrmic, de manera que aquesta calor
generada passa ràpidament a l'atmosfera.
|
|
Inici |
|
|
ISSN:
1988-7930 Adreça a la xarxa:
www.RRFisica.cat Adreça electrònica:
redaccio@rrfisica.cat
difusio@rrfisica.cat
Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi
Casellas, Xavier Jaén, Gemma Montanyà, Cristina Periago,
Octavi Plana, Jaume Pont i Ramon Sala.
Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física,
Associació de Professores i Professors de Física i Química
de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat
de Barcelona
|
Programació web: Xavier Jaén i Daniel Zaragoza.
Correcció lingüística: Serveis Linguïstics
de la Universitat Politècnica de Catalunya. |
Aquesta
obra està subjecta a una
Llicència
de Creative Commons
|
Recursos
de Física col·labora amb la
baldufa i també amb ciències
Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària
(Edita: CRECIM-UAB)
|
|
|
|