 
Orientacions per al professorat
Temporalització
Dues o tres classes (entre la part pràctica, els càlculs
i la resolució de les preguntes).
Alumnes als quals s’adreça l’experiència
Batxillerat, quan passin de l’òptica
física a l’òptica geomètrica.
Si volem fer aquesta experiència a l’ESO, o abans
que hagin estudiat òptica, els alumnes poden fer la primera pregunta
de la refracció i la primera i l’última pregunta de la reflexió.

 
Full de l'alumnat: introducció
Objectiu
Comprendre conceptes bàsics
de l’òptica geomètrica.
Comprovar les
lleis de la refracció i de la reflexió.
Introducció
Quan la llum arriba a la superfície
de separació de dos medis, experimenta reflexió
i refracció, és a dir, una part de l’energia
és reflectida i una altra part és refractada. En òptica
geomètrica és més còmode utilitzar el concepte
de raig que el de front d’ona
per estudiar la propagació de la llum. Recordem que el raig és
una línia perpendicular en tot moment al front d’ona i
amb una fletxa que indica el sentit de propagació de la llum
(vegeu la figura 1). |
 |
Reflexió
- El raig incident, el raig reflectit i la normal (línia perpendicular
al punt de la superfície en què es produeix la reflexió)
es troben dins del mateix pla (pla d’incidència).
- L’angle d’incidència i el de reflexió
són iguals:
(vegeu la figura 2a).
|
 |
2) La reflexió difusa: les
irregularitats de les superfícies són de l’ordre
de la longitud d’ona de la llum o més grans. Són
rugoses, encara que a simple vista o amb el tacte això no s’apreciï.
Per tant, les normals tenen direccions diferents en funció del
punt de reflexió. En conseqüència, els raigs reflectits
surten en direccions aleatòries. Així doncs, encara que
sí que s’aprecia la llum reflectida (paret blanca), els
raigs (la projecció) no es creuen formant cap imatge com en els
miralls (vegeu la figura 2c). |
 |
Dioptre
Sistema òptic format per dos medis transparents, homogenis i
isòtrops separats per una superfície. Per a un dioptre
pla i tenint en compte l’aproximació paraxial (angles,
mesurats en radians, menuts) es compleix:

|
 |

 
Full de l'alumnat: refracció amb agulles
Material
- Cubeta transparent de parets planes i paral•leles (una caixa
de bombons és perfecta).
- 3 agulles.
- Paper mil·limetrat.
- Cartró.
- Aigua.
- Regle i transportador.
Execució
Omplirem la cubeta amb aigua i la posem sobre el paper mil·limetrat,
que es troba damunt del cartró (vegeu la figura 5).
Punxem l’agulla 1 enganxada darrere de la cubeta
i en un costat. Punxem l’agulla 2 pegada davant
de la cubeta i desplaçada lleugerament de la normal definida
per l’agulla 1.
A continuació, punxem l’agulla 3 de manera
que observem les tres agulles en línia (fent l’observació
de l’agulla 1 a través de la cubeta).
Després, llevem l’agulla 2 i la punxem
en un altre punt davant de la cubeta i fem igual que abans amb l’agulla
3.
Fem aquest últim pas una o dues vegades més.
Per acabar, llevem la cubeta i les agulles i extraiem el paper mil·limetrat.
Tracem línies rectes des del punt de l’agulla 1
fins als punts deixats per l’agulla 2 i des d’aquests
fins als punts corresponents deixats per l’agulla 3.
Nota: és important que els angles descrits per
les rectes 1-2 i 2-3 no siguin gaire
grans. |
 |
Qüestionari
Què representen aquestes
línies? Calculeu l’índex de refracció de l’aigua,
naigua,
i comproveu que es compleix la llei de Snell-Descartes.
Quina agulla fa d’objecte,
quina d’imatge i quina d’observador?
A partir dels raigs refractats,
com podem calcular la distància imatge de l’agulla 1?
Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne els resultats.
A què penseu que es pot deure la diferència?
Si en lloc d’aigua experimentem
amb un altre líquid (oli, benzina), què canviaria?

 
Full de l'alumnat: reflexió amb agulles
Material
- Mirall
- 4 agulles.
- Paper mil·limetrat.
- Cubeta amb aigua.
- Cartró.
- Dues pinces.
- Regla i transportador.
|
|
Execució
Aprofitem el muntatge de l’experiència de refracció
amb agulles. Canviem el paper mil·limetrat i fiquem el
mirall davant de la cubeta (la cubeta amb aigua ens servirà de
suport). Amb dues pinces subjectarem el mirall. És important
que vigilem la verticalitat del mirall; podrem saber fàcilment
si se’n manté la verticalitat si observem que el paper
mil•limetrat reflectit pareix una continuació del real.
A continuació, punxem dues agulles (1 i 2)
en direcció a algun punt del mirall. Després, punxem dues
agulles més (3 i 4) que s’han
de trobar en línia amb les imatges (1’
i 2’) que observem en el mirall de les dues agulles
anteriors (vegeu la figura 6).
Llevem la agulla 2 i la punxem en un altre punt (l’agulla
1 la deixem), de forma que la direcció cap al
mirall canviï. Com a conseqüència d'això, hem
de canviar les agulles 3 i 4 perquè
estiguin novament en línia.
A continuació retirem el paper mil·limetrat i marquem
tots els punts. Finalment unim els punts 1 i 2
per un costat i els 3 i 4 per un altre
(dues línies de les agulles 1 i 2
i dues línies de les agulles 3 i 4)
i les allarguem fins que es creuen (vegeu la figura 6).
|
 |
Qüestionari
Què
representen aquestes línies? I el punt on es creuen? Podeu comprovar
la llei de la reflexió?
Quines agulles fan d’objecte, quines d’imatge i quines d’observador?
Per què necessitem quatre agulles?
A partir
dels raigs reflectits, com podem calcular la distància imatge de l’agulla
1? Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne
els resultats. A què penseu que es pot deure la diferència?
Si
la reflexió fos difusa en lloc d’especular, què canviaria?

 
Solucions: refracció amb agulles
Què representen aquestes
línies? Calculeu l’índex de refracció de l’aigua,
naigua,
i comproveu que es compleix la llei de Snell-Descartes.
Les línies que van des del punt de l’agulla
1 fins als punts de l’agulla 2 representen
els raigs incidents, mentre que les que van des dels punts de l’agulla
2 fins als punts de l’agulla 3 representen
els raigs refractats (figura 6). Mesurem els angles d’incidència
i refracció amb el transportador:

El valor experimental coincideix amb
molta exactitud amb el valor teòric de la .
La llei de Snell-Descartes es compleix en els tres casos.
Quina agulla
fa d’objecte, quina d’imatge i quina d’observador?
L’agulla objecte és l’agulla
1.
L’agulla imatge no existeix realment, és virtual i correspon
a la visió de l’agulla 1 que fem a través
de la cubeta amb aigua.
L’agulla 2 marca un punt del dioptre on té
lloc la refracció i serveix per definir un raig refractat dels
infinits que ixen de l’agulla 1. També
podríem dir que és una agulla que ens serveix per observar
un raig incident que es refracta.
L’agulla 3 ens serveix per observar les altres
dues en línia i definir el raig refractat del raig incident ja
traçat.
A partir dels raigs refractats,
com podem calcular la distància imatge de l’agulla 1?
Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne els resultats.
A què penseu que es pot deure la diferència?
De forma teòrica:

De forma experimental, projectem els raigs refractats
(línies discontínues) fins que es creuen (vegeu la figura
7). Observem com el segon i el tercer raig es creuen pràcticament
en el punt teòric que abans s’ha calculat en l’eix
òptic. El primer raig és .
És important que els angles siguin menuts, ja que, si no ho són,
la fórmula d’abans no es compleix i s´ cada vegada
està més amunt.
Si en lloc d’aigua
experimentem amb un altre líquid (oli,benzina), què canviaria?
L’índex de refracció seria diferent i, per tant,
la imatge de l’agulla 1 la veuríem en
una altra posició i hauríem de punxar l’agulla 3
en un altre punt per veure les tres agulles en línia. En traçar
els raigs veuríem que, amb els mateixos raigs incidents, obtenim
diferents raigs refractats.
|
 |

 
Solucions: reflexió amb agulles
Què representen aquestes línies? I el punt on es creuen? Podeu
comprovar la llei de la reflexió?
Les línies que van de l’agulla 1
a la 2 representen raigs incidents al mirall que provenen de
l’objecte (l’objecte seria l’agulla 1), mentre
que les línies que van de l’agulla 3 a la 4
representen els raigs reflectits que formen la imatge virtual. Els punts on
es creuen representen els punts on té lloc la reflexió, és
a dir, punts del mirall.
Es compleix la llei de la reflexió, ja que es compleixen les dues condicions:
El raig incident, el reflectit i la normal es troben en el mateix pla i ,
tal com podem observar en la taula de resultats:
En el segon angle hi ha una diferència d’un
grau, cosa que entraria dins de l’error experimental (col•locació
de les agulles i traçat dels raigs).
Quines
agulles fan d’objecte, quines d’imatge i quines d’observador?
Per què necessitem 4 agulles?
Les agulles objecte serien les agulles 1
i 2. En realitat, l’objecte seria l’agulla 1,
però com que els raigs objecte que ixen d’aquesta són infinits,
necessitem una altra agulla per estudiar un únic raig objecte (línia
que passa per les dues agulles). Les agulles imatge són les que veiem
reflectides en el mirall (1’ i 2’);
per tant, estarien virtualment per darrere d’aquest. Les agulles que fan
d’observador serien la 3 i la 4, ja
que ens serveixen per observar les agulles imatge en línia i poder traçar
el raig reflectit la projecció del qual contindria les agulles imatge.
Si només en poséssim una, no podríem traçar el raig.
A partir
dels raigs reflectits, com podem calcular la distància imatge de l’agulla
1? Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne els resultats.
A què penseu que es pot deure la diferència?
Projectem els raigs reflectits (línies discontínues)
fins que es creuen (vegeu la figura 8). Aquest punt és la imatge virtual
( ). De forma teòrica
. En mesurar s
ens dóna . Per
tant, hauria de ser
. Aquest últim
pas va acumulant els errors experimentals de tots els passos anteriors, és
lògic que se’n vaja un poc del valor esperat.
Si
la reflexió fos difusa en lloc d’especular, què canviaria?
El mirall no seria tal, sinó que seria una superfície
blanca. Seria impossible fer aquesta experiència perquè no es
formaria cap imatge.


Inici |
|
|
ISSN:
1988-7930 Adreça a la xarxa:
www.RRFisica.cat Adreça electrònica:
redaccio@rrfisica.cat
difusio@rrfisica.cat
Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi
Casellas, Xavier Jaén, Gemma Montanyà, Cristina Periago,
Octavi Plana, Jaume Pont i Ramon Sala.
Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física,
Associació de Professores i Professors de Física i Química
de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat
de Barcelona
|
 
Programació web: Xavier Jaén i Daniel Zaragoza.
Correcció lingüística: Serveis Linguïstics
de la Universitat Politècnica de Catalunya. |
Aquesta
obra està subjecta a una
Llicència
de Creative Commons

|
Recursos
de Física col·labora amb la
baldufa i també amb ciències
Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària
(Edita: CRECIM-UAB)
|
|
|