Guia per al professorat
El fenomen de la convecció consisteix en el desplaçament de masses
d’un fluid que presenta un gradient vertical de temperatura negatiu. Aquest
gradient provoca la disminució relativa de la densitat i ascensió
de la massa de fluid situada a més profunditat, desplaçant cap
avall a la massa situada a menys profunditat, més freda i més
densa.
Els corrents de convecció són molt importants:
- a gran escala, per explicar fenòmens com la circulació de
determinats vents o la tectònica de plaques,
- a petita escala, com és el cas del moviment d’aire en una sala
amb calefacció.
En aquest article s’explica un senzill experiment que ajuda a entendre
en quins casos es generen els corrents de convecció. Es proposa també
una demostració del fenomen anomenat termoclina, que explica
la manca de corrents de convecció en mars com la Mediterrània
quan els estius són molt càlids.
Primera part:Com es poden posar en evidència els casos
en què s’origina una convecció?
Material necessari
- Un vas de precipitats o un recipient de vidre, d'1
litre com a mínim, ple d’aigua
- Una resistència d’immersió.
- Dos termòmetres o dos sensors de temperatura.
- Suports per mantenir ben fixats els termòmetres i la resistència
d’immersió.
Orientacions
El primer muntatge es mostra a la figura 1 a la guia de l'estudiant.
S1 i S2 corresponen a dos
termòmetres o a dos sensors de temperatura. En aquest primer experiment
la resistència d’immersió es col•loca molt propera
a la superfície de l’aigua.
Un dels termòmetres es col•loca tocant quasi el fons del vas i
l’altre molt proper a la superfície de l’aigua.
Els estudiants han de fer una predicció de què esperen que marquin
els termòmetres quan la resistència es connecti durant un parell
o tres de minuts o bé, si s’han muntat sensors de temperatura,
que facin una predicció de com esperen que sortirà una gràfica
de les temperatures amb el temps de cada sensor.
Un cop feta la predicció, és suficient connectar
la resistència durant dos minuts, per llegir les temperatures o observar
la gràfica resultant.
A continuació es fa un segon muntatge. En aquest cas, la resistència
s’ha de col•locar tan enfonsada com sigui possible, sense variar
la posició dels dos termòmetres. La figura 2 de la guia de l'estudiant
mostra el nou muntatge.
Es demana també que es faci una nova predicció respecte al canvi
de temperatures en les dues zones d’aigua del vas o una gràfica
de com pot variar la temperatura amb el temps.
Quan s’han fet les prediccions, es connecta la resistència durant
uns dos minuts i es comparen les prediccions amb el que s’observa.
Segona part: el fenomen de la termoclina
La termoclina és una capa dins una massa d'aigua o d'aire
en la qual temperatura canvia ràpidament amb la fondària.
En els mars i oceans, on es forma aquest fenomen, la temperatura és uniforme
en les primeres desenes de metres. Sota aquesta capa, la temperatura cau molt
ràpidament, potser més de
en els addicionals
de fondària. Aquesta zona de transició ràpida és
la termoclina.
L’aigua càlida superficial i l’aigua profunda freda tenen
densitats diferents, i per tant no es barregen. Aquesta és una de les
causes de la feble productivitat biològica del Mediterrani, i que explica
perquè és un mar d’un color tan intensament blau.
Material necessari
- Un recipient transparent, amb la forma d'un prisma rectangular
amb aigua. S’ha d’incloure alguna mena de barrera en la
meitat que el divideixi en dos parts iguals (figura 1).
- Una resistència d’immersió (com en els casso
anteriors).
- Colorants alimentaris; es recomana un de blau i un de groc.
- Convé també tenir a mà una bona quantitat
de glaçons.
|
|
Fig. 1 |
Orientacions
El tipus de recipient de vidre es pot trobar a preus baixos
en els basars. El recipient de la figura 1 és un dipòsit d’aigua
de plàstic d’una cafetera exprés marca Demoka
avariada. La barrera és una placa de plàstic que s’ha retallat
de manera que ajusti el millor possible a les parets laterals.
Per tenir el model de la termoclina, es col•loca la barrera i s’omple
el recipient amb aigua.
En un dels compartiments, per exemple en el de la dreta, s’hi posa la
resistència d’immersió i es connecta de manera que tinguem
una part amb aigua calenta. Quan la temperatura ha assolit entorn dels
o una mica més (no cal un termòmetre), es desconnecta la resistència
d’immersió.
Per evitar que l’aigua de l’altra part del recipient s’escalfi,
convé tenir uns glaçons a punt.
Ara es pregunta als estudiants què esperen que es vegi quan es retiri
la barrera que separa els dos compartiments.
Un cop han fet la predicció s’ha de retirar amb molta cura i molt
a poc a poc la barrera que separa les dues aigües.
En la figura 3 es pot veure el que ha de passar: es formen dues capes de colors
diferents i en la interfase va apareixen un color verd, a mesura que la mescla
d’aigües va transferint calor d’una capa a l’altra.
|
|
Fig. 2 |
Fig. 3 |
Guia de l’estudiant
Primera part. Convecció
Observeu el muntatge que teniu a la figura 4.
Tenim una massa d’aigua amb dos termòmetres o sensors de
temperatura i un sistema d’escalfament. Abans de fer res, els
dos termòmetres marquen la mateixa temperatura.
Quan es connecti l’escalfament, continuaran marcant les mateixes
temperatures? Expliqueu el perquè de la vostra suposició.
Si el que s'utilitza són sensors de temperatura connectats
a un sistema de captació de dades, com creieu que serà
la gràfica de la variació de temperatura amb el temps
per a cada sensor? Feu el dibuix, si pot ser en dos colors diferents.
|
|
Fig. 4 |
Un cop s’ha desconnectat els sistema d’escalfmentr, què
marquen ara els dos termòmetres?
Quines gràfiques han sortit?
Coincideixen els valors amb el que havíeu previst? Com ho expliqueu?
|
|
Fig. 5 |
Ara hem canviat la posició
del sistema de calefacció, tal com es veu a la figura 6.
Quina és ara la vostra previsió?
Marcaran el mateix els dos termòmetres?
Com seran les gràfiques d’evolució de la temperatura
en funció del temps?
Expliqueu en què es basa la vostra predicció.
En quin dels dos casos s’han format corrents de convecció?
Quines condicions s’ha de donar perque es formin aquests corrents?
Podríeu fer una gràfica en la qual, amb fletxes, es
mostri com creieu que es mouen aquests corrents d’aigua dins
el vas?
|
|
Fig. 6 |
Imagineu que en una habitació, es col•loca
un radiador de calefacció prop del sostre, tal com indica el
dibuix de la dreta (figura 7).
Discutiu si el sistema de calefacció serà eficaç
o no.
Quan hem retirat la resistència d’immersió en el
primer muntatge, ens han quedat dues capes d’aigua a diferents
temperatures.
|
|
Fig. 7 |
Remeneu l’aigua del vas, mesureu-ne la temperatura a intervals
curts i intenteu dibuixar una gràfica de com evoluciona la temperatura
mentre remeneu.
Segona part. Termoclina
Observeu la distribució de capes d’aigua;
hi podeu veure tres colors diferenciats: el groc, el blau i l’aparició
d’una capa de color verd més prima.
Què creieu que causa la formació d’aquesta capa
de diferent color?
Quina importància pot tenir això en la renovació
i circulació de les aigües en un mar on es dóna el
fenomen de la termoclina?
A mesura que passa el temps, la capa de color verd es va fent més
ampla. Per què?
|
|
Fig. 8 |
Solucions
Primera part. Convecció
Muntatge de la figura 4 (la resistència d’immersió
queda a la part superior del vas)
Quines gràfiques han sortit?
Vegeu les gràfiques a
la figura 9.
|
|
Fig. 9 |
Muntatge de la figura 6
(la resistència d’immersió queda a la part inferior
del vas)
Com seran les gràfiques d’evolució de la temperatura
en funció del temps?
Vegeu les gràfiques a
la figura 10.
|
|
Fig. 10 |
En quin dels dos casos s’han format corrents de convecció?
Només en el segon cas s’han format
corrents de convecció
Quines condicions s’ha de donar perquè es formin aquests
corrents?
És necessari que es formin masses d’aigua
amb més temperatura a la part inferior de vas.
Podríeu fer una gràfica en la qual, amb fletxes, es mostri
com creieu que es mouen aquests corrents d’aigua dins el vas?
Vegeu la figura 11.
|
|
Fig. 11 |
Imagineu que en una habitació,
es col•loca un radiador de calefacció prop del sostre,
tal com indica el dibuix de la dreta.
Discutiu si el sistema de calefacció serà eficaç
o no.
No serà gaire eficaç, perquè
es forma una capa d’aire calent a la part superior. No es formaran
corrents de convecció.Vegeu la figura 12
Remeneu l’aigua del vas, mesureu la temperatura a intervals curts
i intenteu dibuixar una gràfica de com evoluciona la temperatura
mentre remeneu.
Vegeu la figura 13.
|
|
Fig. 12 |
|
Fig. 13 |
Segona part. Termoclina
Què
creieu que causa la formació d’aquesta capa de diferent color?
Hi ha una transferència d’energia de la capa
d’aigua que té més temperatura a la que té menys
temperatura; la mescla de colorants s’observa com a color verd.
Quina
importància pot tenir això en la renovació i circulació
de les aigües en un mar on es dona el fenomen de la termoclina?
La termoclina és una capa, més o menys profunda,
que es genera en un medi aquàtic i en la qual es detecta una diferència
brusca de temperatura. L'haloclina és una capa, de profunditat variable,
que separa bruscament la columna d’aigua en dues zones de salinitat diferent.
Durant les èpoques de calor, primavera-estiu, a la mar Mediterrània
es genera una termoclina-haloclina molt estable.
En arribar la tardor, el canvi de temperatura provoca un refredament de la superfície
del mar i s’hi generen també forts vents que n’afecten la
superfície. Aquests factors ambientals, especialment el vent, són
responsables del trencament de la termoclina-haloclina i com a resultat es produeix
una barreja de l’aigua profunda i carregada de nutrients amb l’aigua
superficial. Aquest fet és determinant per a l’estabilitat de moltes
poblacions d’organismes que habiten la Mediterrània i, per tant,
per a l’equilibri dels seus ecosistemes
.
Referències
A mesura
que passa el temps, la capa de color verd es va fent més ampla. Per què?
Hi ha una tendència que la temperatura final sigui
la mateixa per a tota la massa d’aigua.
|