núm 18 
Tardor 2016
Societat Catalana de Física

Inici

Sumari      6/8 


Dimoniet de Descartes amb un enfocament quantitatiu
Joan Sánchez Marín
El dimoniet de Descartes sempre ha estat una activitat pràctica i senzilla útil per captar l'atenció de l'alumnat. Malgrat això, l'aproximació que es fa acostuma a ser purament qualitativa. En aquesta activitat, a banda d'introduir mesures i càlculs, també s'intentarà que la proposta sigui de baix cost.


Orientacions per al professorat

Construcció

El dimoniet de Descartes se sol presentar com un petit truc de màgia en el qual es fica un petit objecte (el dimoniet) dintre d'una ampolla de plàstic plena d'aigua. El mag fa veure que quan li diu: "baixa", el dimoniet baixarà, i si li diu que pugi, el dimoniet obeirà. El truc consisteix a agafar l'ampolla amb una mà i, amb aquesta, fer-hi pressió per tal d'alterar-ne l'estat de flotabilitat.

Per poder construir un dimoniet necessitarem:

    1. Poder afegir aire de tal manera que es pugui comprimir.
    2. Poder calcular el volum i la massa total del dimoniet.

L'aire el podem afegir amb una xeringa.

El volum d'aire afegit el podem conèixer gràcies a la xeringa la qual ha d'estar graduada. El volum de les monedes es pot calcular fent servir un peu de rei; si cal, però, a Internet se'n poden consultar les característiques.

La massa la podem conèixer de diferents maneres:

  • Si són monedes, podem buscar-ne les característiques per Internet.
  • Podem mesurar-ne la massa amb una balança.

Temporització

  • Una hora.

Alumnes als quals s’adreça l’experiència

  • El nivell més adient al qual s'adreça aquesta activitat seria 4t de l'ESO. No obstant això, també la poden realitzar l'alumnat si ja coneix els conceptes de pressió i densitat, principi de Pascal i, també, el principi d'Arquimedes.

Metodologia

  • Resolució d'un problema en el laboratori amb preguntes guia.

    La gestió de la classe podria ser la següent. El professorat mostra un exemple del dimoniet i reparteix el guió de la classe. En grups, l'alumnat ha de contestar en el full i construir el seu propi dimoniet. El professorat dóna suport als grups i en revisa les respostes en el full de cada grup durant la classe.
Fig. 1: Cordant el globus.

Orientacions tècniques

  • Es pot fer amb material casolà; això no obstant, es pot fer servir una balança amb una precisió de 0,1 g.
  • Si es guarda algun projecte acabat com a mostra, amb el temps pot succeir que l'aigua agafi un color rogenc. Això es pot fer servir per plantejar un problema i emetre'n hipòtesis. Aquest color pot ser produït per oxidació. Si s'has fet servir elements de ferro, l'aire reacciona amb el ferro dóna òxid de ferro.
  • L'altre efecte que també es pot observar amb el temps és que el dimoniet s'enfonsa. La causa és la mateixa que en el cas anterior. L'oxidació del ferro fa que el volum de l'aire contingut en el dimoniet minvi.
  • La massa i el volum del globus sense aire es pot considerar negligible
  • Si l'ampolla té la boca petita, és difícil ficar-hi el globet dins. Això es pot resoldre tenint en compte el següent:
      1. L'aire ocupa volum. Necessitarem col·locar una canyeta de beure sucs entre la boca de l'ampolla i el globus, d'aquesta manera l'aire podrà sortir de l'ampolla en el moment d'introduir-hi el globet.
      2. La fricció. La goma fa fregament amb la boca de l'ampolla, cosa que es pot reduir si es fa servir aigua amb sabó.
  • Hi haurà dificultats per ficar la boca del globet en la sortida de la xeringa. Per facilitar aquest fet es recomana ajudar-s'hi fent servir un fil de cosir abans d'injectar l'aire.


Full de l’alumnat

Objectiu

El problema consisteix a construir un dimoniet de Descartes fent mesures i càlculs. Prèviament se n'haurà de fer una descripció acurada del funcionament.

Fig. 2: Fent pressió sobre l'ampolla.

 

Introducció

Per poder resoldre el problema s'han de recordar els conceptes següents:

Un cos submergit en un fluid surarà o s'enfonsarà en funció de la seva densitat respecte a la del fluid. Si el cos té més densitat, s'enfonsarà; en cas contrari, surarà.
La densitat mitjana d'un cos es pot calcular dividint-ne la massa pel volum.
El principi de Pascal. La pressió exercida en un punt d'un fluid incompressible es transmet a tots els punts del fluid.
Llei de Boyle-Mariotte. En un gas ideal a temperatura constant, la pressió i el volum són inversament proporcionals.
El principi d'Arquimedes. Un cos submergit en un fluid experimenta una empenta cap amunt igual al pes de la massa del fluid que ocupa.

Fig. 3: Material

Materials i eines

  • Xeringa graduada.
  • Ampolla de plàstic amb tap que tanqui hermèticament.
  • Globets.
  • Monedes de cèntim, clips, cargols o sorra de platja neta.
  • Aigua de l'aixeta.
  • Balança i/o peu de rei.

Realització

Activitat 1: Descriure qualitativament el funcionament del dimoniet de Descartes.
A partir dels conceptes teòrics comentats abans i de les pistes següents, expliqueu el funcionament de l'experiència.

Surant: si pressió volum densitat (si densitat >1)
Enfonsat: si pressió volum densitat (si densitat <1) .


Activitat 2: Calcular, mesurar, construir i comprovar el dimoniet de Descartes.
Podeu seguir les preguntes guia següents:

  1. Quina densitat ha de tenir el globet perquè inicialment suri?
  2. Quina densitat ha de tenir el globet perquè estigui a punt d'enfonsar-se?
  3. Defineix una densitat. Serà una hipòtesi, ja que només sabràs si serà encertada quan ho comprovis.
  4. Fixa un valor de volum. Considera el criteri següent: com més gran és la mesura, més petit serà l'error relatiu de la mesura.
  5. A partir del volum i la densitat hauràs de fixar un valor de massa orientativa.
  6. Quan tinguis clar el volum que vols que tingui i la massa que hi has de posar, ja pots construir el dimoniet i comprovar-ne el funcionament.

Activitat 3 (Opció 1): Busquem els límits. (no es disposa de cap balança)

  1. Construeix un dimoniet com el de l'activitat (2) i fes-lo funcionar.
  2. Ara treu-li una moneda i fes-lo funcionar. Observaràs que cal estrènyer l'ampolla amb més força que abans.
  3. Ara ves traient dues, tres, quatre, cinc... monedes. Veuràs que cada cop costa més d'enfonsar. On és el límit? És a dir, quin és el número de monedes més petit que ha de tenir el dimoniet per poder-lo enfonsar?
  4. Calcula el pes d’aquest darrer dimoniet i el seu volum d’aire en el moment que comença a enfonsar-se ().
  5. Amb els volums inicial i final d’aire, i considerant que la pressió abans d'estrènyer l'ampolla és , calcula la pressió que suporta el dimoniet quan s'enfonsa (has d'aplicar la llei de Boyle).
  6. L'augment de pressió l'has fet amb les teves mans. Així doncs, quina és la màxima pressió que pots fer amb les mans per estrènyer l'ampolla?

Activitat 3 (Opció 2): Busquem els límits. (es disposa d'una balança)

En un globus amb 20 ml d'aire, hi penjarem clips. Triarem el nombre de clips (n) de la mateixa manera que a l'activitat (2). Anirem provant d'enfonsar-lo cada vegada amb menys clips. L'últim intent serà quan una mateixa persona ja no pugui fer que baixi al fons.
Podem emplenar lat taula següen:

Nombre de clips
n
n-1
n-2
...
massa (g)
       
Volum en el límit de funcionament
(ml)
       
Pressió amb les mans. (atm)
       

En aquest cas, el volum dels clips es pot calcular tenint en compte que acostumen a estar fets de ferro.

Fes un comentari de la taula i, indica quina seria la pressió màxima que pots exercir amb les mans sobre l'ampolla.

Activitat 4: Si t'ha sobrat temps, posa una mica d'imaginació i intenta fer un esbós d'un dispositiu per mesurar la pressió a l'interior d'una ampolla amb un líquid (manòmetre).

Anàlisi i tractament de les dades

Es pot considerar com a hipòtesi de treball negligible la massa i el volum del globet. El volum del globet és pot calcular així com la suma de l'aire injectat amb el volum de les monedes introduïdes. També és pot negligir la massa de l'aire enfront a la de les monedes. Llavors, la densitat del dimoniet serà:

(1)
on M és la massa de les monedes. i són el volum de les monedes i de l'aire respectivament.
Per al càlcul del volum d'enfonsament s'ha de considerar que la densitat és aproximadament 1 g/ml. De l'equació anterior obtindrem el volum d'aire a l'inici, és a dir, quan no fem una pressió extra amb les mans.
(2)
El volum d'aire en el moment de l'enfonsament serà:
(3)
La pressió d'enfonsament la podrem obtenir a partir la llei dels gasos, quan la temperatura és constant:
(4)
La pressió amb les mans serà la pressió d'enfonsament menys la pressió atmosfèrica, la qual també serà la pressió inicial.
(5)
Si aïllem la pressió amb les mans:
(6)
on el volum final serà l'obtingut amb l'equació (3).



Solucions

Activitat 1: Descriure qualitativament el funcionament del dimoniet de Descartes.

El globet sura. Quan començo a fer pressió amb la mà, la pressió es transmet al dimoniet pel principi de Pascal. L'aire dintre del dimoniet experimentarà un augment de la pressió i per la llei de Boyle-Mariotte, el volum minvarà. Com que la densitat és la massa dividida pel volum, com menys volum més densitat; com a conseqüència, la densitat anirà augmentant fins que superi la densitat de l'aigua. En aquest cas, el dimoniet baixarà.

El globet està en el fons. Això és per la causa de tenir més densitat que l'aigua. Si començo a afluixar amb la mà, la pressió disminuirà en el fluid. Pel principi de Pascal, la pressió es transmet al globet amb la qual cosa la pressió també disminuirà en l'aire del dimoniet. Per la llei de Boyle-Mariotte, quan baixa la pressió el volum del gas augmentarà. Al variar el volum, la densitat del globet també canviarà, de fet, com que el volum augmenta, llavors la densitat disminueix. En el moment que la densitat sigui inferior a la de l'aigua, el dimoniet començarà a pujar.


Activitat 2: Calcular, mesurar, construir i comprovar el dimoniet de Descartes.
Preguntes guia:

  1. Quina densitat ha de tenir el globet perquè inicialment suri?
  1. La densitat del globet ha de ser inferior a 1 g/cm3.

  2. Quina densitat ha de tenir el globet perquè estigui a punt d'enfonsar-se?

    La densitat ha de ser pròxima a 1 g/cm3.

  3. Defineix una densitat. Serà una hipòtesi, ja que només sabràs si serà encertada quan ho comprovis.

    Per exemple 0,9 g/cm3 .

  4. Fixa un valor de volum. Considera el criteri següent: com més gran és la mesura, més petit serà l'error relatiu de la mesura.

    20 ml. (Se suposa que és el màxim valor per a la xeringa).

  5. A partir del volum i la densitat hauràs de fixar un valor de massa orientativa.

    18,5 g. Ha de ser una mica inferior al valor numèric del volum per tal que la densitat sigui inferior a 1.

Activitat 3 : Busquem els límits.

Els càlculs aquí són els mateixos que a l'activitat 2 i, a més a més, estan exposats a l'apartat d'anàlisi i tractament de les dades

Activitat 4: Si t'ha sobrat temps, posa una mica d'imaginació i intenta fer un esbós d'un dispositiu per mesurar la pressió a l'interior d'una ampolla amb un líquid (manòmetre).

Es podria col·locar una proveta invertida a l'interior de l'ampolla. A partir d'una gràfica o d'una fórmula en un full de càlcul es podria calcular la pressió.




Sumari  6/8 

Inici

ISSN: 1988-7930 DL:  B-31773-2012   Adreça a la xarxa: www.RRFisica.cat    Adreça electrònica: redaccio@rrfisica.cat  difusio@rrfisica.cat
Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi Casellas, Xavier Jaén, Octavi Plana, Jaume Pont i Santi Vilchez
Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física, Associació de Professores i Professors de Física i Química de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona

     
Programació web:
Xavier Jaén i Daniel Zaragoza.

Correcció lingüística:
Serveis Linguïstics de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons
Creative Commons License

Recursos de Física col·labora amb ciències Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària (Edita: CRECIM-UAB)