núm 9 
Primavera del 2012
Societat Catalana de Física

Inici

Sumari      7/10 


Reacció (química) i acció (física)
Josep Coromines
S'utilitzen reaccions pròpies de la química per provocar una petita explosió i estudiar, en el terreny de la física, la conservació de la quantitat de moviment.

Introducció

Els comprimits efervescents en contacte amb l’aigua generen gas diòxid de carboni per una reacció entre un àcid (àcid cítric o tartàric o un fosfat àcid) i una base (generalment l’hidrogencarbonat de sodi). Si tanquem un comprimit amb una petita quantitat d’aigua dins un pot amb un tap que tanqui a pressió, uns instants després de tapar-lo el tap surt disparat per la pressió del gas que s’hi ha format.
En aquesta experiència es proposa una manera de mesurar la velocitat a què surt disparat el tap, emprant el principi de conservació de la quantitat de moviment.
L’experiment es pot emprar com a simulació d’un mètode per calcular la velocitat d’un projectil.


Guia per al professorat

A la física de batxillerat s’estudia el principi de conservació de la quantitat de moviment. Els exemples d’aplicació que normalment es proposen són diversos, però sempre es parla del retrocés d’un arma en disparar.
Aquest experiment permet trobar la velocitat a què surt un tap col•locat a pressió en un recipient adient, a partir del càlcul de la velocitat amb què retrocedeix un petit carretó on s’ha enganxat el recipient; aquesta velocitat la podem calcular amb les mesures realitzades amb un sensor de distància.


El recipient més fàcil d’utilitzar és un dels antics envasos de pel·lícula fotogràfica,, que actualment encara podem trobar. Com a alternativa, també podem utilitzar els envasos d’alguns medicaments, que ens serviran perfectament per fer l’experiment.
Necessitarem també un carretó lleuger on es pugui enganxar l’envàs, que contindrà una mica d’aigua i un o dos comprimits efervescents.
La figura 1 mostra un possible muntatge: s’ha utilitzat un petit vagó d’una joguina (de LEGO) al qual s’ha enganxat amb cola termofusible, , una peça de ferreteria que serveix per unir tubs.
Cal tenir present que és molt important que el vehicle tingui poc fregament i, a més, que disposi d’alguna mena de plataforma per adherir-hi el recipient; en el nostre cas, el carret de pel•lícula de fotografia. Un carretó de la casa PHYWE, , és un dels millors vehicles que es poden utilitzar.
El que caldrà mesurar és la massa del tap i la massa del carretó, junt amb el comprimit, l’aigua que hi posarem, l’envàs fotogràfic i el tap. Per fer-ho necessitarem d’una balança amb una sensibilitat de
.

Fig. 1:vagó LEGO i peça ferreteria per unir tubs de PVC. La peca és FERR PLAST-U32 (diàmetre intern 32 mm). S’hi pot encaixar un envàs de carrets de fotos.


Variables

  • : massa del conjunt carretó + envàs + tap + comprimit + la quantitat d’aigua que hi posarem.
  • : massa del tap.
  • : velocitat a què retrocedeix el carretó (que calcularem a partir de les mesures realitzades amb un sensor de distància).
  • : velocitat inicial amb què surt disparat el tap.

Configuració del sensor de distància per l’equip MultiLab – MultiLog:


Freqüència de captació: mostres per segon

Temps: cal deixar un temps de captació d’un parell de minuts aproximadament.

Nota: el temps que tardarà el tap a sortir disparat depèn de diverses variables: la temperatura de l’aigua, la quantitat d’aigua, el tipus de comprimit efervescent, el model d’envàs... A l’annex 1 trobareu un gràfic del temps que tarda a saltar el tap en funció de la temperatura d’ d’aigua en què hi ha un comprimit d’Efferalgan dins d’un envàs de pel•lícula Kodak.
Abans de fer l’experiment, els estudiants han raonar de quina manera, a partir del gràfic del moviment del carretó, poden calcular la velocitat en els primers instants en què aquest es mou després que surti el tap. També han d’explicar com aplicaran el principi de conservació de la quantitat de moviment per calcular la velocitat inicial del tap.




Guia de l'estudiantat

Una manera de trobar la velocitat del projectil que dispara un arma és fer impactar el projectil en una massa coneguda i mesurar la velocitat a què es comença a moure la massa juntament amb el projectil incrustat.
L’experiment que muntem és un model diferent. El dispositiu que es dispara està muntat en un petit vagó, que retrocedirà quan surti el projectil.



Fig. 2

En el nostre cas, per comoditat, el projectil és el tap d’un envàs. El tap sortirà propulsat per l’expansió del gas que es genera en la reacció química que es produeix quan es posa un comprimit efervescent en aigua.Observeu el muntatge en la figura 3.
Si el conjunt que es pot moure té un fregament molt petit, podem considerar-lo com un sistema aïllat, en el qual es conserva la quantitat de moviment total.
Anomeneu la massa del conjunt en repòs abans de disparar; , la massa del projectil i, la velocitat de sortida del projectil.

Escriviu, per a aquest sistema, l’equació de conservació de la quantitat de moviment.

 

Quines magnituds caldrà mesurar si volem trobar la velocitat a què surt disparat el projectil?


Fig. 3:

Un sensor de posició ens permetrà obtenir el gràfic posició-temps del carretó quan retrocedeix.


Si teniu el gràfic posició-temps del moviment del carretó, com podeu calcular la velocitat en els primers instants en què el vehicle es comença a moure?

 

Escriviu ara quines magnituds caldrà mesurar per poder fer els càlculs.

 

Raoneu si es conservarà l’energia mecànica del sistema.

 

Un cop fetes les mesures, expresseu la velocitat a què surt el tap en km/h.

 

En aquest experiment, el tap i el carretó s’han mogut en la mateixa direcció, canviarien els resultats si en lloc de sortir el tap en direcció horitzontal, sortís amb un cert angle respecte de l’horitzontal? Expliqueu-ho.

 

Suposeu que el tap surt sempre a la velocitat que heu calculat.

Per a les mesures de , i que heu trobat, quina seria la velocitat de retrocés del carretó si l’angle de sortida del tap fóra de ?

 

Podem considerar el tap com una massa que descriu una trajectòria parabòlica. Suposant que el fregament amb l’aire és negligible, a quina distància cauria en un llançament de ?

 

Observa la fotografia d’un arma emprada en la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918) per l’exèrcit alemany. A més de poder transportar el canó per ferrocarril, quan disparava calia emprar un bon sistema de frenada. Pots explicar per què?


Fig. 4:



Solucions

Escriviu, per aaquest sistema, l’equació de conservació de la quantitat de moviment.

Quines magnituds caldrà mesurar si volem trobar la velocitat a què surt disparat el projectil?

Les masses del projectil i del vagó i la velocitat de retrocés del vagó

Un sensor de posició ens permetrà obtenir el gràfic posició-temps del carretó quan retrocedeix.


Si teniu el gràfic posició-temps del moviment del carretó, com podeu calcular la velocitat en els primers instants en què el vehicle es comença a moure?

En el gràfic, caldrà trobar la derivada (el pendent) en els primers instants del moviment.

Escriviu ara quines magnituds caldrà mesurar per poder fer els càlculs.

Les masses del tap i del conjunt del vagó amb el tap, el comprimit i l’aigua.
També haurem d’obtenir el gràfic posició-temps del moviment o, com a alternativa, mesurar la distància que recorre el carretó fins que s’atura i el temps que tarda a fer-ho.

Raoneu si es conservarà l’energia mecànica del sistema.

No es conservarà l’energia mecànica perquè hi ha una explosió.

Un cop fetes les mesures, expresseu la velocitat a què surt el tap en km/h.

Per a comprimits de la marca Efferalgan, amb d’aigua, el gràfic que s’obté és:

Fig.5: Gràficde la posició() en funció del temps() del carretó just després de l'explosió, utilitzant comprimits de la marca Efferalgan i amb un volum d’aigua d’

L’equació de la recta és: . Així doncs la velocitat de retrocés és de .
Fent el canvi d’unitats, això dóna una velocitat del tap de .
Aquesta velocitat depèn de molts factors. Caldrà mesurar-la per a una determinada marca de comprimits efervescents i d’altres factors: tipus d’envàs…

En aquest experiment, el tap i el carretó s’han mogut en la mateixa direcció, canviarien els resultats si en lloc de sortir el tap en direcció horitzontal, sortís amb un cert angle respecte de l’horitzontal? Expliqueu-ho.

La velocitat de retrocés seria inferior.

Suposeu que el tap surt sempre a la velocitat que heu calculat.

Per a les mesures de , i que heu trobat, quina seria la velocitat de retrocés del carretó si l’angle de sortida del tap fóra de ?

La velocitat s’ha de calcular quan es coneixen les masses MC i mt i s’ha d’agafar el component horitzontal de
(és el mòdul de la velocitat inicial del tap)

Podem considerar el tap com un massa que descriu una trajectòria parabòlica. Suposant que el fregament amb l’aire és negligible, a quina distància cauria en un llançament de ?

Emprant les equacions del moviment parabòlic i orientant els eixos de coordenades de manera que el punt on cau el tap és:




Annex I

Fig.6: Gràfic del temps que triga a sortir disparat el tap d’un envàs de pel•lícula fotogràfica en funció de la temperatura de l’aigua, per a comprimits de la marca Efferalgan i amb un volum d’aigua d’



Annex II

Les equacions químiques que corresponen a la reacció que genera el gas són:


L’àcid cítric es dissocia en contacte amb l’aigua:



L’hidrogencarbonat de sodi es dissocia en contacte amb l’aigua:


Els ionsi reaccionen (neutralització) i es forma el gas diòxid de carboni:





Annex III

Altres possibles muntatges:


A la figura 7 es mostra com podeu enganxar la peça de ferreteria en un angle de , de manera que es pot disparar en horitzontal i en un angle de .

Fig. 7
A la figura 8, en lloc de la peça FERR PLAST-U32 s’han muntat unes guies d’alumini que permeten subjectar l’envàs de fotos amb l’avantatge que les guies es poden inclinar en diferents angles, tal com es veu en les figures de sota.

Fig. 8

A les figures 9,10 i 11, en lloc de la peça FERR PLAST-U32 s’han muntat unes guies d’alumini que permeten subjectar l’envàs de fotos amb l’avantatge que les guies es poden inclinar en diferents angles.

   

 

Fig. 9   Fig. 10   Fig. 11



Sumari  7/10 

Inici

ISSN: 1988-7930    Adreça a la xarxa: www.RRFisica.cat    Adreça electrònica: redaccio@rrfisica.cat  difusio@rrfisica.cat
Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi Casellas, Xavier Jaén, Gemma Montanyà, Cristina Periago, Octavi Plana, Jaume Pont i Ramon Sala.
Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física, Associació de Professores i Professors de Física i Química de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona

     
Programació web:
Xavier Jaén i Daniel Zaragoza.

Correcció lingüística:
Serveis Linguïstics de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons
Creative Commons License

Recursos de Física col·labora amb la baldufa i també amb ciències Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària (Edita: CRECIM-UAB)