|
núm 16 |
Tardor 2015 |
Societat Catalana de Física |
| El Mirascope Roc Carulla
|
El Mirascope és un giny que ens pot ajudar a introduir el tema de l'òptica geomètrica. Produeix una imatge real, tan real que ens indueix a creure que l'objecte és vertaderament allà. Només quan intentem agafar aquest objecte fantasmal ens adonem que és una pura il•lusió òptica. |
| Experiments de la iaia: Llum polaritzada Josep Ametlla
|
Quan expliquem la polarització de la llum, de vegades ens limitem a mostrar dos polaritzadors i girar-los fins que la llum no hi passa. Però,si hi dediquem una mica més de temps, podem fer experiments visualment molt atractius i utilitzar la polarització per treballar el concepte d'isotropia/anisotropia. |
| De Young a Jonsson Santi Vilchez
|
El 2002 Robert Crease va preguntar als lectors de la revista Physics World quins consideraven que eren els 10 experiments més rellevants de la història de la física. Aquesta llista va ser publicada i és un recull molt interessant de física experimental. Els experiments arrenquen des de l’antiguitat, quan Eratòstenes va mesurar per primera vegada el radi terrestre al segle III a. C., i inclouen la descomposició de la llum que va fer Isaac Newton el 1665 o l’experiment de la gota d’oli de Millikan per trobar la càrrega de l’electró el 1909. Dos d’aquests experiments són els que il•lustrarem en aquest article per la seva senzillesa experimental i per la claredat dels resultats.
|
| Problemes empaquetats. Moviment. Octavi Plana
|
Aquests problemes empaquetats us proposen un seguit de problemes de «moviment» referits a cada un dels continguts del currículum de batxillerat i aplicats a situacions ben variades, que esperem que us suggereixin noves aproximacions a aquest tema i nous recursos per a utilitzar. |
| El racó obscur:Corre que plou! Xavier Bohigas
|
En aquest article analitzem el problema de si és millor córrer o caminar lentament sota la pluja per mullar-nos el mínim possible. Es tracta d'un problema que ha atret l'atenció de molts científics i que ha estat molt debatut. Presentem la resolució en diverses situacions: sense vent, amb vent de cara, amb vent posterior i amb vent lateral. Es modelitza la persona que camina sota la pluja com un paral•lelepípede. Amb el resultat obtingut podem determinar la quantitat d'aigua, en massa, que recollirà cadascuna de les superfícies de la persona que camina sota la pluja. |
|